Daily Archives: 10 23+00:00 02pm179 2019

Marina Heredero • 9 de maig de 1997

Estàndard

    25 anys de Jocs Florals. Això vol dir que la il·lusió d’aquesta festa a la nostra escola no decau mai, però també que el temps passa. Fas comptes i ja no et basten els dits de les mans, en necessites uns quants més! Resulta que han passat ja 13 anys. No fèiem ESO, fèiem BUP i això també ens converteix en alumnes d’una altra generació, ja llunyana, perquè mai no he aconseguit saber a la primera quin curs és avui dia el nostre ja gairebé ancestral 2n de BUP. I contra això ja no hi podem fer res, així que t’acabes convertint en allò que sempre havies dit que no series. Com quan na Malen em va enviar un correu dient-me que s’havia posat en marxa aquest blog… el sopar d’amigues de divendres vespre es va convertir en un memoràndum de batalletes d’aquell 9 de maig de 1997. Recordàrem el poema que ens havia tocat llegir a unes quantes de les presents: “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Jaume Sisa. Parlava de la Blancaneus, la mona Xita, en Cocoliso i en Peter Pan. I no és broma, tot i que als sis companys que ens va tocar llegir-lo ens ho va parèixer en un primer moment. El dia que na Puri va fer la distribució de poemes, allò semblava de tot manco un poema. Però ens el férem nostre, hi posarem ganes i el dia de la posada en escena va acabar sent un dels més aplaudits. Sense oblidar, però, el que recitaren dos altres companys com si fos ben bé la retransmissió d’un partit de futbol. El contingut així ho requeria i ho feren genial.  

Tot el que envoltava els Jocs Florals, i supòs que encara ho continua sent, era sinònim de celebració. Hi havia nervis i il·lusió perquè el que estàvem fent havia costat molta de feina i era gran. Era de les primeres vegades que ens pujàvem damunt d’un escenari davant pares i mares. Teníem la responsabilitat de fer-ho bé. Tots ben mudats i guapos, allò es convertia en una espècie de “presentació en societat” dins la nostra escola. I per ventura hi ha qui no ho recordi d’aquesta manera, però fou molt divertit. Es poden oblidar molts moments de la vida escolar, però sé ben cert que els Jocs Florals no formen part d’aquest llistat.

 

I ja que en Tomeu Orell ha penjat els vídeos del dia que vaig fer una connexió en directe des del saló d’actes de l’escola pel programa “Balears Directe”, el millor que ha tengut mai IB3 Televisió, si em permeteu aquesta llicència, deixau que us conti un parell de coses: sí, estava nerviosa i, fins i tot com diuen alguns, emocionada. Molt, no us podeu imaginar quant… com poques vegades ho estat en els meus cinc anys de professió en televisió tant davant com darrere la càmera. Fou d’aquelles vegades en les quals no vols que una feina et surti bé, sinó beníssim. He de dir que sóc ben conscient que no ho vaig aconseguir del tot… però sóc periodista perquè m’agrada contar històries i en el món del periodisme, almanco en el meu, és més fàcil explicar històries de gent aliena a tu abans que d’altres de més properes. I aquell dia em tocava fer partícep a molta de gent d’una petita part de la meva. I tot i que ja feia anys que havia deixat l’escola i els exàmens… Hi eren molts dels meus professors: s’havia de quedar bé i fer-ho beníssim perquè tothom n’estava pendent. En definitiva, era una manera de recordar tot allò que havia viscut dins aquell col·legi: era la meva escola, on havia estat més de vuit hores al dia des dels 3 fins als 18 anys, que es diu ben aviat.

    Estic convençuda que hi ha tants Jocs Florals com alumnes hi hem participat i cadascú té els seus records. Enguany són 25 anys i esper que cada any siguem més els que poguem participar en els pròxims aniversaris. Enhorabona i molts d’anys i bons a tots!!! 

Marina Heredero és periodista d’IB3 TV i ha participat a programes com “Balears Directe”, “Balears en acció”, i nombroses retransmissions de festes populars per tot Mallorca.

—————————————————————————————————-

 jocsflorals25@hotmail.com 

Isabel Garcia • Teníem quinze anys i ara en tenim quaranta !!!

Estàndard

Teníem quinze anys i enguany en feim quaranta. No érem gaire madurs i, per sort, la vida a l’escola era molt maca. Tot i que havíem d’estudiar, clar! …i no teníem ni ipod, ni mac, ni mòbil… ni web, ni mail, ni face…, ni play, ni wii, ni sé com es pot estudiar ara… Ja ens bastava amb  nar a Lunita , al Garito i al Corb Marí; i a veure un quants “rockers” al bareto de la vora… fins que algú ens deia “pijos”, tot per dur un privata, unes rayban, els levi’s,  les naútiques i una karhu una mica cara.

El cap, poc amoblat, amb pinzellades vàries: un rosa, rosae; una integral, una fòrmula del Tallada, unes excepcions de na Puri a una norma ortogràfica…; ”cabeza levantada, no evalúa” ens deia el de literatura, un profesor gran com un pi; i pacient com un pare. Ja no ens feia anglès na Miquela; ara teníem en Pere i era més difícil encara. La geografia en castellà. Les errades d’EGB . El respecte a un mateix i que  el temps era d’or, no ho enteníem encara.

Els  profes teníen un mal nom; més per nom, que per mal …no sé ara si es té temps per mal noms, ni tans sols per cognoms. Ni sé si era millor abans, o si és millor ara. El millor d’abans era que érem joves, i ara que ja no ho som gaire. Voldria tenir més records, i tan sols em queda un sentiment dels Jocs: …que són d’estranyes les paraules i quina màgia quan en combinar-se fan que la teva pell es desperti, el teu cor bategui i la cara es pensi realitat el que escolta, dibuixant un somriure o deixant caure una llàgrima.

Gràcies Puri quan un dia ens vares obrir les portes de la poesia. Si no, com haguéssim parlat de tu a tu amb la vida quan, de sobte, un dia, la realitat no ens ha mostrat la seva millor cara?

Isabel Garcia.

 COU 1987-88

jocsflorals25@hotmail.com