Monthly Archives: Març 2010

Carles Sarañana • La pàgina 25 d’un gran llibre: Els Jocs Florals

Estàndard

UN RECORD INOBLIDABLE, UNS JOCS FLORALS…

    Com passa el temps! Qui diria que ja han passat 9 anys des que vaig veure per primera vegada uns Jocs Florals i 4 des que vaig ser jo el protagonista…
    La veritat és que des dels Jocs de la meva germana mai me n’he perdut uns i sempre tens aquell formigueig dins l’estòmac les hores abans que comenci l’acte. Encara que el millor dia va ser quan varen començar el vintens jocs, els meus. 

     Durant tota la setmana teníem un saló  d’actes buit de persones, però ple d’il·lusions tant dels meus companys com meves, posades en aquell acte que tant de temps havíem esperat. I aquell divendres el saló va quedar ple de tots els nostres amics i familiars; ja no hi havia temps de nirvis, havíem de sortir a l’escenari i donar el millor de nosaltres.

     Encara hi ha dies en el que me’n record del poema que vaig llegir, Bella de vos som enamorat, i de tants altres que any darrera any llegeixen els companys.

     Els Jocs són una cosa que s’ha de viure i així entens tot el conglomerat de sentiments que tens en aquell moment, i que jo ara mateix no sé ben bé com explicar amb paraules. El que sí sé és que és una setmana en la que tots els alumnes de 4t d’Eso som una gran família que ens ajudem els uns als altres, deixant de banda si som més o menys amics. I això sí que té un gran valor pels anys que et queden a l’escola.

     El darrer que puc dir és MOLTS D’ANYS i que en celebrem molts més junts, ja que l’escola per jo ha estat, és i serà un punt molt fort que sempre m’arrelarà a l’illa. I com diu una vella cançó de Queen, The Show Must Go On. Així que moltíssims d’ànims, alumnes de 4t d’Eso, ara vos toca a vosaltres escriure la pàgina 25 d’aquest gran llibre titulat: Els Jocs Florals.

Nota de la R.- Hem trobat aquesta versió de la cançó, interpretada per Queen i Elton John, en un cèlebre concert a París (1997), amb la participació del Ballet de Maurice Béjart. Freddie Mercury havia mort sis anys abans, però, com tu dius, Carlos, l’espectacle havia de continuar. Esperam que t’agradi. 

jocsflorals25@hotmail.com

Roger Moreno • Els Jocs Florals des de la cadira…

Estàndard

Els jocs des de la cadira.

Els meus jocs els vaig viure des d’un punt de vista un tant especial. Jo vaig viure’ls des d’una cadira, però no una de públic, sinó una amb rodes i des de l’escenari. Vos ho explic…

Segons els plans, jo havia de fer un parell d’actuacions amb la guitarra elèctrica, algunes tot sol, i altres amb altres companys. Tot anava bé, estàvem treballant els assaigs la setmana prèvia als jocs, tots il·lusionats, quan em comuniquen que m’havien d’operar un genoll urgentment (en dos dies). En aquell moment, el món em va caure damunt. No obstant, després de l’operació, un dia de repòs (i una bona dosis d’analgèsics) vaig poder sortir amb els meus companys, i gaudir dels Jocs tal com tocava. No sé si hagués gaudit més en condicions “normals”, tan sols sé que va ser una nit increïblement “màgica”, i que com tots els vertaders bons moments, va passar fugaç, i estic molt agraït per haver tingut la possibilitat de viure’ls. Com a anècdota, a part de tota l’emoció viscuda, que és indescriptible, mai no m’oblidaré del que va esser anomenat pels meus companys de tramoia, “moment cable“. Podria narrar-vos què és el que va succeir, però millor vos deix un vídeo que parla per si mateix. Només vos dic que el public rigué…

Molts d’anys, Jocs Florals!!

jocsflorals25@hotmail.com

 

Emilia Svensson • quin tremolor !!!

Estàndard

    

     Aquí teniu unes fotos i el vídeo en què sortim cantant na Maria Guitart i jo, na Bea Gutiérrez al piano, en Roger a la guitarra elèctrica i en Gonzalo Martínez a la bateria.
     Aquest dia no l’oblidaré en tota la meva vida;  a nosaltres ens van dir que havíem d’arribar abans perquè ens havien de gravar. En aquest moment, estava molt tranquil·la, i la veritat és que va sortir bé.
     Quan van començar els jocs, ja caminava fent tombs darrera de l’escenari amb na Maria i na Bea dient que ens sortiria malament, que ensopegaríem, que na Bea s’oblidaria d’una part de la partitura… Va arribar el 3r bloc i vàrem escoltar els presentadors dir els nostres noms, i allà jo ja anava a pitjor, en la meva vida havia estat tan nerviosa!  Na Bea, en Roger i en  Gonzalo van sortir a l’escenari, mentre que na Maria i jo havíem d’esperar que ells toquessin…

     Sortim i en veure  tota la gent les meves cames van començar a tremolar i la meva veu, a la vegada que pensava: no facis cap gall i no caiguis amb els cables i els tacons Emilia…
     Al final, aquests tres minuts de cançó se’m van passar volant i la veritat, és que tornaria a repetir-ho indubtablement; veure tot el món aixecar-se  i aplaudir  la veritat és que va ser genial…

jocsflorals25@hotmail.com

Maria Orell • Tots m’han tret un somriure

Estàndard

Llegint tots els comentaris, me n’he adonat que tots m’han tret un somriure.

Els meus Jocs Florals varen ser els vint-i-tresens i com ja han dit els meus amics, va ploure!

Malgrat aquest fet, els record com una de les nits que mai oblidaré, però no tan sols aquella nit, sinó també els dies, les setmanes o els mesos anteriors, en els tallers de poesia o quan, per febrer, comencen els càstings i, a partir d’aquell moment, dediques un dia a la setmana per preparar-te per al gran dia.

La setmana abans és quan aquesta preparació s’intensifica, però també s’intercalen moltíssims moments de rialles, nirvis, cançons… Record com si fos ara, els monòlegs que feia n’Enzo a l’escenari al temps de descans, o els números de ball de’n Miki escarnint a les ballarines. A més a més, em va encantar l’ambient que es respirava dins aquell saló durant els primers dies de maig en que a fora feia un sol… i totes volíem sortir per aconseguir estar un poc més morenes per tal que el vestit ens quedàs millor J Era un ambient de companyerisme, en el que compartíem el berenar o alguna que altra revista per als moments de temps lliure.  Record també que el darrer dia les nines vàrem dur les sabates a l’escola per practicar allò de caminar amb aquells tacons altíssims per l’escenari (llavors no va servir de res, perque amb tota la pluja que va caure, les sabates acabaren xopes i per no caure havies de caminar ben a poc a poc!!).

Estic desitjant que arribin els Jocs d’aquest any perque seran els darrers que viuré essent alumna de l’escola i, a més a més, la meva germana hi participa.

Esper que els Jocs Florals durin molts anys més perque són un moment que els alumnes de San Cayetano recordarem sempre.

Toni Pascual • Esser secretari dels Jocs ( i quelcom més )

Estàndard

Hola blogers…

He llegit els vostres records i comentaris, i m’han entrat ganes d’escriure, perquè crec que he viscut el jocs florals d’una manera ben distinta.

Per començar ara fa 25 anys els vaig veure néixerAleshores jo era secretari del col·legi i Na Puri -mare de la criatura, em va demanar que figurés com a secretari del jurat dels Jocs. Jo encantat. Només havia d’assistir a les reunions per triar els premis i durant l’acte dir unes paraules explicant l’actuació del jurat. Els anys següents es va repetir la mateixa història i no sé exactament com, però va anar sorgint un equip d’entusiastes que unes setmanes abans del jocs… al mateix temps que els alumnes es barallaven, cada un amb el seu poema, feien tot el que sabien i més per no fallar. Per no defraudar els alumnes, per no defraudar els familiars que vindrien, per no defraudar els altres professors i per no defraudar al mateix col·legi, per que ben aviat fórem conscients  que els Jocs Florals marcaven un estil, una manera única de fer i viure la poesia i una marca de qualitat en el món de l’ensenyament.  A l’equip, sempre dirigit per Na Puri, hi podíem trobar en Pere Estelrich –que va fer de mantenidor un munt d’anys- Na Nuri – preparant els decorats per l’escenari -, en Cristóbal dirigint la confecció dels murals de la convocatòria, en Miquel embolicat amb el programa de mà, na Miquela i els seus assajos, en Pere Pascual preocupat per muntar un projector de vídeo quan encara no en  teníem cap, en Toni com a secretari. I cada any hi havia canvis i incorporacions. En Tomeu, en Xisco Juan Ferrer, na Malena, Na Laura, Na Begonya, Na Cati…

Record que un any el matenidor va ser el P. Antoni Oliver…

Jo, en el parlament del secretari dedicava dues paraules als guanyadors, quatre o quaranta-quatre als perdedors, i algunes a la poesia, aprofitant alguna anècdota simpàtica. De tant en tant em permetia una sortideta del previst com un any que vaig fer un petit collage amb frases i versos de na Gloria Fuertes. Crec  que és una bona mostra de com ens divertíem preparant els Jocs Florals:

 La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies
com estimulant i antidepressiu,
sense data de caducitat.
La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies
perquè fa que t’agradin tots els colors de la pell,
et dóna tones de sensibilitat
i et fa estimar als seixanta anys, igual que als quinze , o més.
Et fa veure que tot temps passat va ser pitjor,
i el millor del passat és que ja ha passat.
Et fa pensar taula i dir cadira
i constatar que quan estimes aprens geografia.

 La poesia s’hauria de vendre a les farmàcies,
com una  immensa aspirina
que rodolant pels problemes
cura tot el que toca…

Salutacions a tots els blogers.
Toni Pascual.

 

Natàlia Pérez, Bea Fanjul • El nostre tango del Jocs Florals

Estàndard

   Tothom pensava… tan sols 3 mesos, tan sols 2 mesos, tan sols 1 mes, però el moment no arribava.
   Fins que un 8 de maig, tots estaven super nerviosos, amb els vestits ben preparats, amb el nervis de fer qualque ”pífia”. Peró d’una cosa sí  que estavem ben segurs, que aquell dia no el podríem oblidar mai més i així va ser. Nosaltres vàrem ser dues de les tres ballarines del la XXIV edició dels Jocs Florals. Vàrem preparar un ball ( un tango, per ser més exactes !!! ) ens varen escollir en el càsting i a partir d’aquell moment  assatjàrem  fins que ho creguérem que ho teníem tot perfecte. El moment va arribar, els presentadors varen dir l’esperat ”Comencen els Jocs florals!” i tots vàrem passar junts aquell moment. He de dir però,  que això no hagués pogut ser possible sense l’ajuda de totes les professores que ens varen ajudar a assajar, a calmar-nos, a millorar. Esper que aquest any els nostres companys de quart d’ESO ho gaudeixin tant com ho vàrem fer nosaltres (més no podreu gaudir, perquè és impossible… jejeje!); pensau que aquest moment no es repetirà mai més, ja que vosaltres sereu els protagonistes.

Molta sort i que tingueu un bons  XXVens Jocs Florals !

Bé, vos deixam una foto de la nostra actuació….  

                                                                   Natàlia Pérez

Mariona Santandreu • Un Jocs com els Óscars

Estàndard

He estat llegint els escrits d’aquest bloc i no aturen  de repetir-se ses paraules:

nirvis, poesia, especial, records, roses, emocions, música, il·lusió…

Són les paraules que descriuen perfectament també la meva experiència als Jocs Florals.

Si  han “inspirat” aquestes paraules  a tanta gent és perquè realment val la pena que s’hagin fet durant 25 anys i que es facin durant molts més!

Així que es meus Jocs Florals van ser tan especials com els altres: amb es nirvis a tots es racons de sa sala d’actes, poemes llegits per alumnes que feien que sa poesia envoltés a cada persona que estava escoltant, actuacions, premis… Com anècdota personal, jo en vaig guanyar un, el cinquè premi. Ho record especialment perquè la presentadora va ser la meva amiga Mª Luisa Villalonga i quan va obrir el sobre sense donar-se compte va fer ben igual que als Óscars havia fet na Penélope Cruz quan va donar el premi al seu amic Pedro Almodóvar; va cridar amb molta emoció Marioooona Santandreeeeeeuuuu!  Els companys ens van recordar aquell moment moltes vegades després. Per nosaltres va ser un gran moment.

Així que, per cada gran moment que els Jocs Florals han fet viure a tots els que hi hem participat: enhorabona a tots els que els organitzen i els que hi col·laboren cada edició.

Molts d’anys Jocs Florals!

Mariona *

Post Data:

No  hi havia pensat! per si voleu afegir aquest video, és sa cançó que vàrem intentar “versionar” aquell any.

N. de la R.- Na Mariona ha elegit una cançó fantàstica que ja té uns anyets (1972), “You’ve got a friend“, en una versió més recent que feren tres “dives”: Gloria Estefan, Céline Dion i Shania Twain, que acompanyen la seva compositora Carole King. No cal dir que també sonà moooooolt bé la nit d’aquells Jocs Florals.  Se n’han enregistrat moltes versions; segurament coneixeu la de Gossos (“Tens un amic“) que TV3 utilitzà fa uns anys per a promocionar el Disc de La Marató 2006, dedicat a recaptar fons per a la recerca i la cura de les malalties cròniques. Una cançó preciosa (amb un anunci ben curiós) per a una iniciativa lloable.

 

Marina Chacártegui • Quina nirviada !!!!!!!!!

Estàndard

Mare meva, els Jocs Florals!
Qui de s’escola no els recorda!!

Jo també m’enrecord des meu poema! Recordo que estava tan nerviosa, que quan vaig sortir a llegir, me tremolaven les mans i les lletres es varen tornar borroses!
Varen ser un Jocs molt especials, per a mi…
Jo vaig anar a San Cayetano des dels tres anys fins els 18!  He passat quasi més temps a s’escola que fora!  I record quan varen ser els Jocs Florals des meu germà Lluís. Ell tocava el piano i també estava molt nerviós! (és cosa de família)  Jo no hi vaig anar perquè  encara era petita!! Mare meva, quantes edicions han passat!!
També record els Jocs Florals de la meva germana; aquí  ja era més gran i record que era com la gala dels Óscars!
Quatre anys després varen arribar, a la fi, els meus Jocs Florals. Vaig disfrutar molt de tota la preparacio i del gran dia! Record que era una ocasió  molt especial, els al·lots jo crec que compraven es seu primer” traje”!

Estic molt agraïda als Jocs Florals, i a l’escola en general

Enhorabona a tots es que heu fet possible que hi hagi tanta gent conmoguda amb sa vostra feina!

Un “beso” a tots

Cristina Bauzà • Mediterrània

Estàndard

LA MEDITERRÀNIA

Ja fa molt de temps que record (si no vaig malament…) que al meu any del Jocs Florals ens va tocar la temàtica de la Mediterrània. Tots havíem de llegir un poema que parlàs d’aquest meravellós gran, i petit al mateix temps,  mar que ens envolta…

Na Puri corrent d’una banda a l’altra amb aquells nirvis que la caracteritzen tant, tots els que havíem de llegir, presentar, organitzar etc. ben nirviosos mentre esperàvem que els pares, amics i professor s’acomodassin en els seus llocs… i COMENCEN ELS JOCS FLORALS… QUINA GRAN EXPERIÈNCIA!!!

Finalment… arriba el gran moment… els companys que llegien davant de nosaltres acaben el seu poema i la meva companya (na Marta Villalobos) i jo (Cristina Bauzá o Kiki  com més estimeu…) ens encaminem per col·locar-nos davant les nostres posicions, tots els espectadors en silenci i mirant… i començam… El Mar… La Mar…. El Mar… La Mar…. (es que ho pens i tot un caramull de records mesclat amb nirvis es junten al meu cap).

Moltes gràcies en el Col·legi Sant Gaietà i especialment en els professors per deixar-me viure aquesta i moltes altres grans experiències que he gaudit tots els anys que he estat en el  Col·legi.

Sort per als futurs lectors d’aquest 25 anys i esper que d’aquí molts d’anys recordeu l’experiència igual d’emocionats com tots el companys que han escrit en el blog i jo.

 “Memoris!”

P.D. Em sap greu no poder adjuntar el moment de la lectura però si que adjunt la foto de les dues  lectores  que llegirem! Graciès!

 

Miquel Tallada • Una alegria

Estàndard

M’he decidit escriure ple d’enveja sana i d’il·lusió al veure com molts i noms coneguts hi participen i no vull ésser menys, i també per algunes al·lusions nostàlgiques a la meva persona que m’obliguen a posar la meva discreta cullerada a aquest blog, que aprofito per felicitar a tots els que l’han fet possible, des de’n Tomeu, passant per na Malena i als que el manteniu viu amb les vostres opinions i comentaris.
La meva passió per la poesia potser no em deixa ser el suficient objectiu, però al recordar aquestes passades 24 edicions dels Jocs tenc la sensació que entre tots hem fet qualque cosa important, i tot amb l’excusa de la poesia, la música i molt d’afecte. De la mateixa manera que la roba s’amara de l’aroma en un ambient perfumat quan fa estona que hi ets, deixem que el contacte amb la poesia faci que se’ns instal·li al nostre cor i l’olor poètica ens en revolti i penetri. La iniciativa d’aquest blog ens permet reviure molts records, companys, amics… i possibilita el reencontre. És per això que tenc l’esperança de que la vivència amb la Poesia no sigui una anècdota sinó una actitud del dia a dia.

Miquel Tallada i Serra.