Daily Archives: 10 04+00:00 03pm398 2019

Clara Bonnín • La carpeta dels Jocs

Estàndard

No recordo bé el dia, ni tan sols l’any, però recordo perfectament la pujada d’adrenalina i el nervis que vaig passar quan varen aixecar el teló del saló d’actes i vaig dir: “Benvinguts a aquests Onzens Jocs Florals… (mai la paraula “onzens” m’havia semblat tan difícil!!). Encara avui guardo el guió de l’acte en una carpeta de “records de joventut”…

La veritat és que no sols guardo el guió… m’ho vaig guardar tot! els sobres amb els noms del guanyadors, las targetes amb els títols dels poemes premiats, les fotocòpies del poemes que varen llegir els meus companys (grogues i arrugades pel pas del temps…), el programa de l’acte, un parell de flors assecades… tinc molt clara una cosa, ja en aquell moment no volia que l’experiència dels Jocs s’esborrés de la meva memòria… ha estat impossible.

Molts d’anys Jocs Florals!

Clara Bonnín és exalumna, exprofessora de l’escola, filòsofa, bona amiga d’aquests blocaires (o blogaires?) i, segons sembla, arxivera de papers i sentiments.

Arantxa Moreno • Els Jocs florals: “una marca” en els calendaris de les vostres vides

Estàndard

 Jocs Florals. Jocs Florals. Aquestes dues paraules em van acompanyar des de molt abans que ni tan sols pogués entendre el seu significat exacte, quan vaig arribar a l’escola  a  devers  quint de primària des de Madrid. Però supòs que no vaig entendre realment això dels Jocs Florals fins que em vaig trobar a l’escenari, poema en mà i assajant a contra-rellotge per arribar amb tranquil·litat a aquell avui llunyà dia de maig. 

“Amb tranquil·litat!” Direu els pobrets que ara estau, probablement, en l’etapa de major estrés  de la vostra vida (Ha! Això  pensau vosaltres; ja arribarà Selectivitat). Sí, sé que és difícil que un estigui tranquil quan, en apuntar el cap per la cortina que separa la sala d’actes, veus els teus pares asseguts ben al  davant  (recordeu:  quan estigueu llegint mireu sempre a la paret del fons!). I sé que es fa absolutament impossible quan veus a la bona de Puri, a na Malena o a na Miquelina fent la millor imitació de “Mujeres al Borde de un ataque de Nervios”; o quan apareix aquella càmara de la televisió local, i penses que la teva àvia està trucant a totes les seves amigues per presumir de nét.  Però sortirà bé. Sempre surt bé. I si vosaltres heu posat la mateixa il·lusió que es va respirar als meus Jocs Florals, els de 2005, justament els de l’efemèrides anterior als vostres, fareu d’aquesta festa “una marca” al calendari de les vostres vides. 

Perquè han passat ja cinc anys que, cregueu-me, semblen tota una vida. Aquest lustre ha trencat amistats,  n´ha forjat d´altres que mai hagués cregut possibles, se n´ha emportat vides que ara només queden en les fotos d’aquella nit i n´ha portat algunes  noves. En tot aquest temps he tornat als meus orígens, la capital, per trobar el meu lloc en el món, però de vegades no puc evitar pensar que aquest lloc va començar a destapar-se en els passadissos, en les aules i (òbviament) en el camps de futbol i el bancs de pedra del San Cayetano. I potser els meus orígens estiguin realment allà, malgrat que aquest temps ha esborrat una part de l’idioma al qual fan honor aquests Jocs – encara que esper que no s’hagi notat massa. Però hi ha una cosa que sí record a la perfecció. Que això dels Jocs Florals mai podràn ser els Juegos Florales, i que només vosaltres, que els estau vivint ara mateix, entendreu en uns anys la sort que heu  tingut de viure aquesta experiència única. 

 

 Tota una mallorquina… aquesta madrilenya!  El Servei de Documentació d’aquest blog ha localitzat la imatge de n’Arantxa Moreno quan va rebre el premi per haver guanyat a la Iª Olimpiada d’Història organitzada per la UIB (2007). És la primera per l’esquerra (la primera que no està acotada, és clar!). Ah! I amb l’expressió “…a punt d’un atac de nirvis segur que més d’una, i més d’un, ens hem sentit identificats amb na Carmen Maura 🙂 

Enviau la vostra aportació a  jocsflorals25@hotmail.com