Irene Pascual • Els jocs, un patchwork de records !

Estàndard

Quan penso en  els Jocs Florals m’agrada imaginar-me una gran manta de patchwork, una manta confeccionada per diferents trossets de tela que formen figures, i enllaçades unes amb les altres formen un hermós conjunt de colors i formes. Aquest cop, teixida per tots i cada un dels participants d’aquests 25 anys de Jocs Florals. Cada un dels teixidors s’ha encarregat de crear el seu propi dibuix, així com en el seu día va crear el seu propi poema i tota la història que envolta el seu vespre dels Jocs Florals. Hi ha molts dels participants que varen escollir teixir una història d’amor, altres una gran història d’amistat, n’hi ha d’altres que triaren l’emoció i la sorpresa, la tendresa o l’unitat.

Cada vegada que es recorda aquell vespre de maig de tant d’anys seguits hi ha una emoció comuna que ens uneix a tots, i fa que, encara que no ens coneguem, formem aquesta gran familia d’alumnes, exalumnes i professors de la nostra escola.

A tots vosaltres, ara companys i llavors professors d’aquella alumna enamorada de quinze anys, que m’heu recordat durant tants d’anys que totes aquelles paraules que sortien d’un capet ple d’il.lusions tenien el seu so i musicalitat.

I a tots voltros alumnes de quart d’ESO, disfrutau teixint el vostre poema i la vostra història, i recordau que passareu a formar part d’aquesta gran família que envolta els Jocs Florals.

ptorio.files.wordpress.com/2006/12/patchwork-quilt.jpg

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?.

  Qui ets tu
que a les fosques m’inspires
quan amb clau tanc el meu món?.

  Sent que el teu cor m’envolta
i que el teu cor batega aprop del cor meu,
però no trobo la mirada dels teus ulls
i el teu nom se m’escapa, fos com la neu.

  Qui ets tu
que sense llavis em beses
quan rendit s’adorm el cos?.

  Qui ets tu
que sense braços m’acarones
quan somnio que és hora de despertar?.

  Sento que com un imant m’atreus
i que sense paraules em captives
però no trobo la calor del teu pols
i el teu esperit em fuig com una espira.

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?

4 responses »

  1. Encara record quan m’ensenyares un poema, “Qui ets tu”. Tu feies 3r de BUP i jo era el teu tutor. Aleshores, no tenia cap relació directa amb els Jocs: el mantenidor era Pere Estelrich i jo no participava al Jurat. El vaig llegir i ho tenia clar: “Segur que te’l premiaran; és fantàstic”… i te guardonaren amb un dels Premis Oberts. Han passat uns anyets: les meves filles ja han deixat el Parvulari (diuen que una acaba el Batxiller i l’altra l’ESO), i quan ara el llegesc me segueix emocionant. És poesia. M’encanta tenir companyes de feina com tu; no canviïs.

    P.S.: això del patchwork és una bona idea; crec que te l’agafaré

  2. Estimadíssima Irene:

    Quan d’amor en els teus poemes!!!!!!!!. Recordo que sempre comentava amb ton pare: Qui deu ser el receptor de tant d’amor? i ell tan discret com sempre, amb aquella expressió a la cara tan seva, per dir qui sap!!!!, sonreia…
    Ara segur que si escrius poesia d’amor aquesta pregunta sobra!!!. Una besada per a tu, n’Amalio i la dolça Àngela!!!
    Puri

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s