Jo vaig arribar al col·legi a 1r d’ESO. Record perfectament com cada any, pel mes de maig, el col·legi es transformava i girava al voltant dels Jocs Florals. En la meva innocència, jo no entenia res, pensava que tot allò era desmesurat…
Però va ser arribar a 4t d’ESO, i des del començament de curs ja es començava a respirar una atmosfera diferent. La meva germana havia presentat uns Jocs, i tenia curiositat per saber què hi havia darrere tot allò. Cada dia l’event estava més proper, els assajos començaven, els poemes ja estaven escollits, i com una onada pareixia que anàvem creixent fins al dia dels Jocs, on rompríem, mostrant a la gent què havíem fet.
Arribat el dia, he de reconéixer que per a mi tot va passar massa ràpid, però em va quedar gravat a la retina. La música, els poemes, les anécdotes,… ho record quasi com si fos ahir. Encara ara, quan ens juntam “les velles glòries“, no hi ha dia que no en surti com a tema, i si hi ha oportunitat, tornar a veure el vídeo (ei que sí, Pere) !!
Dels Jocs en guard grans records, i grans amics!!
BLOG DELS JOCS FLORALS 
Noltros també guardam un bon record de tu i dels teus poemes. Gràcies per col.laborar en el blog ! Una abraçada
Crack!!
Noltros també conservam records a la retina (a pesar de la galopant “vista cansada”) de tots voltros. I vos deis “velles glòries”? imagina’t els profes… 😉 Benvingut al Blog