Puri Reus • Brollador de sentiments

Estàndard

     He conviscut amb els Jocs Florals mitja vida, mai més ben dit, i quan vaig començar a participar en aquesta aventura, no em podia ni imaginar que un 7 de maig de 2010, celebraríem els 25 anys dedicats a la poesia i a la cultura catalanes. Dit així sona com a molt acadèmic, però en realitat el que ha predominat tots aquests anys han estat els sentiments.

No puc oblidar aquell horabaixa de les vacances de Nadal del curs 1985-86, quan parlant amb mon pare de la idea d’en Miquel Tallada de fer una activitat relacionada amb la cultura lligada a 2n BUP, ell, amb aquella manera que tenia d’explicar les coses, em contà com son pare i per tant el meu avi, participava en l’organització dels Jocs Florals que se celebraven a Felanitx, abans de la Guerra Civil. Tot el que em va explicar em va fascinar: els poetes novells que hi participaven, la manera d’entregar els poemes en plica, el discurs a cada edició del Mantenidor, l’emoció de l’entrega de la Viola, l’Englantina i la Flor Natural, com s’aconseguia esser Mestre en Gai Saber… Després de les vacances li vaig explicar a en Miquel aquella conversa i li vaig proposar fer el mateix a l’escola. Es va entusiasmar i des d’aquell moment vam començar la llarga travessia que ens ha dut fins al 25 aniversari.

   Al llarg d’aquest camí jocfloralesc, m’han passat moltes coses, la immensa majoria magnífiques, doncs els companys de viatge han estat fantàstics: en Miquel Tallada, na Miquela Lladó, el Pare Estelrich –amb el seu suport i alguna que altra renyada, que en el fons ens ajudava a millorar any rere any–, en Toni Pascual, na Nuria amb els seus meravellosos decorats, en Pere Estelrich que tants anys va fer de Mantenidor, i tots els professors i professores que han anat passant per la tutoria de 2n.BUP/4t.ESO i pel Departament de Català (impossible anomenar totes les persones que durant 25 anys han posat el seu granet de sorra perquè tot sortís bé).

     També he implicat la família que, realment, han estat molt pacients, doncs aguantar els meus nervis edició rere edició, és per fer-los un monument, a més sempre s’han deixat dur pel meu entusiasme i han participat en tot el que els he demanat. En Toni, el meu marit, m’ha ajudat sempre amb la part informàtica: passar el guió a net, copiar poemes que després llegien els alumnes…, vaja el que fes falta. Els meus fills també han passat pels Jocs Florals i cada un ho va viure de manera diferent. L’Anna em comenta que va gaudir d’escriure els tres poemes que va presentar, amb dos d’ells va guanyar un premi; em comenta també el feliç que la va fer ser triada per presentar una de les parts de l’acte, l’entrega de premis; em diu que mai li havien tremolat tant les cames. En canvi en Jaume diu que ho va passar malament a 4t.ESO per trobar un tema pel seu poema, però ho va consultar amb l’Anna i ella li va dir que fos fidel als seus sentiments i va decidir escriure sobre futbol i encara que no va guanyar, també va gaudir de la festa i de llegir un poema.

     Però, vos he de confessar que, cada any, el que més m’ha arribat al cor han estat les reaccions dels meus alumnes: com tots i cada un durant 25 anys han escrit el seu poema, com han col·laborat en la preparació, com he vist els seus ulls brillar d’emoció el dia de l’acte i, el més important, com hem estat capaços a cada una de les edicions de convertir-nos en un grup homogeni amb una il·lusió comú. A tots i a cada un MOLTÍSSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      I ara ha arribat el relleu, persones emocionades amb aquesta iniciativa com el Padre Pablo, el Padre Toni, en Tomeu Orell, Na Malena o na Begonya, entre d’altres, que em permeten caminar amb ells, pel camí jocfloralesc, per seguir treballant en aquesta aventura que ha estat una constant per a mi, durant mitja vida.

Gràcies i una besada a la gran família dels Jocs Florals!

jocsflorals25@hotmail.com

6 responses »

  1. És per mi una enorme satisfacció saber que sempre hem estat junts, des del dia que vares començar a treballar; jo era el teu “cap”, fins avui que els papers s’han intercanviat, que sempre has estat dins la mateixa òrbita que la meva. Ens ha permès això la mútua coneixença, que no és poc, i és per això que em sento còmode treballar amb tu, que saps disculpar-me tots els meus errors, despistes i incompetències , …
    Crec, ho he dit abans, que poder dir “25 anys de Jocs Florals” significa haver gestat una cosa important, així ho crec, i em sento afortunat compartir el projecte amb tu.

  2. Quanta raó hi ha en les teves paraules, Puri . És cert que en els Jocs han predominat sempre els sentiments i sense l´emoció i els nirvis dels que hi participen i els preparen, res no seria igual. M´ha agradat especialment que recordassis la història dels Jocs i la de ton pare, ja que molta gent la desconeix i crec que és el millor homenatge que li podries fer.
    I finalment, GRÀCIES per donar-me l´oportunitat de fer camí juntes en els 18 darrers anys dels Jocs Florals. Una forta i poètica abraçada.

  3. El teu relat dels inicis dels “nostres” Jocs Florals, amb les referències a ton pare, el teu avi, i el Felanitx d’abans de la Guerra, m’emociona i em recorda que sempre, fins i tot en els moments més complicats de la història, hi ha hagut persones que han estimat la nostra cultura i han lluitat perquè es mantingués viva la flama de la llengua catalana, en circumstàncies no sempre favorables. Tu mateixa, des d’aquí, des de l’escola, has impulsat -amb el Departament de Català i el suport de la Direcció i de la resta del professorat- un certamen que ha ajudat a que els nostres alumnes d’aquí entenguessin la importància de conservar les nostres arrels, i que molts dels qui han vengut de fora s’acostassin a la nostra llengua, escrivissin un poema per primera vegada i gosassin declamar davant d’un auditori ple d’espectadors com no ho tornarien a fer mai més. Enhorabona per aquests 25 anys… i que duri !!!

  4. Retroenllaç: Susanne Seeler • Fa… 17 anys ! « Els Jocs Florals de Sant Gaietà

  5. Retroenllaç: Catalina Penyafort • Un ventall de gràcies poètiques « Els Jocs Florals de Sant Gaietà

  6. Retroenllaç: Cati Ramon Verger • Uns Jocs inoblidables « Els Jocs Florals de Sant Gaietà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s