Susanne Seeler • Fa… 17 anys !

Estàndard

     

     Per una d’aquelles casualitats de la vida, l’altre dia vaig mirar la pàgina web del col·legi i vaig veure „XXV Jocs Florals… aniversari“. Vaig pensar: què bé, encara continuen amb els Jocs després de tants anys! Però va ser al cap d’una estona llarga que realment em vaig adonar del que significaven 25 (!!!) anys. Els “meus” van ser els vuitens, i clar, sóc de lletres de tota la vida, vaig trigar un poc a calcular els anys que havien passat i, la veritat, em vaig espantar una mica….

     Aquell mateix vespre vaig obrir l’album de fotos de SanCa, i entre els records de Jaca-Andorra-Londres-París d’una banda i tota una col.lecció de profes al seu despatx, de passadissos i patis i aules de l’altra, vaig trobar aquestes tres fotos dels Jocs Florals que us envio. Sempre he pensat que a Sant Gaietà he tingut realment GRANS professors, no només pels seus coneixements de la matèria, sinó també per la capacitat de guiar-nos en la cerca del propi camí a la vida.

     I les sorpreses no acaben mai. Des del dia que casualment vaig sentir en Tomeu Orell a IB3 ràdio (va sortir no sé quina paraula en alemany que va pronunciar perfectament! Ni punt de comparació amb l’intent del 1994 de dir “Johann Gottfried von Herder” com toca…..) fins que fa poc vaig llegir la col.laboració al blog d’en Miquel Tallada. Mai no hauria pensat que hi hagués vida (poètica) més enllà de la taula periòdica i dels hemisferis de Magdeburg…    

     Però ja que esteu d’aniversari, vull aprofitar per donar les gràcies a dues persones molt especials que em van fer estimar la llengua catalana: na Puri i na Malena. Quan vaig començar segon de BUP, no entenia ni una paraula de català. Acabava d’arribar, a casa meva es parlava alemany, i hauria estat exempta per tres anys, el temps exacte per acabar COU i lliurar-me de l’examen de català a Selectivitat. Però em semblava una mica absurd no assistir a les classes de na Puri com a oient, al menys per intentar aprendre alguna cosa de la llengua d’aquí. Així que poc a poc vaig anar aconseguint no escriure malament totes i cada una de les paraules dels dictats, em vaig estudiar els diacrítics, i aquell any la meva aportació als Jocs Florals va consistir en tocar la guitarra per a acompanyar la lectura d’alguns poemes. A final de curs vaig intentar llegir Bearn. Primera frustració: no vaig entendre res.

    

     Però no em vaig rendir. A tercer de BUP em va tocar amb na Malena, que em va fer descobrir un món encisador que per a mi era totalment nou: el de la literatura catalana. Llegia tot el que podia i així vaig millorar bastant. A COU na Puri va acabar de pulir els detalls i, després d’uns anys, vaig acabar estudiant Filologia Catalana. I vaig tornar a llegir Bearn. I aquest cop sí que ho vaig entendre tot.

     I vaig entendre una altra cosa molt més important, i és que cap llei no aconseguirà transmetre l’amor a la llengua i literatura catalanes com ho van fer na Puri i na Malena. El resultat, uns anys més tard, va ser aquest: encara que jo ja estudiava a la universitat, na Puri em va demanar que escrivís un poema que ella mateixa va llegir als Jocs Florals d’aquell any. Mentre ella llegia s’em va posar la pell de gallina i va faltar poc perquè em caiguessin les llàgrimes. Vaig sentir que, d’alguna manera, aquests eren realment els meus Jocs Florals. En haver acabat de llegir, em va fer pujar a l’escenari per a entregar-me una rosa. Aquesta rosa, estimada Puri, encara la tinc. Gràcies a tú i a na Malena de tot cor per la vostra feina i la vostra dedicació!

ENHORABONA a tots els organitzadors i alumnes participants passats, presents i futurs

i MOLTS D’ANYS!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

4 responses »

  1. Na Susana va ser companya meva de classe no només a l’escola sinó també a la universitat… i he de dir que mai no he vist ningú amb tanta facilitat per als idiomes com ella!!! Però com bé dius, Susana, l’amor per una llengua no es pot aprendre, tan sols es pot viure; i em consta que tu l’has viscut. Moltes gràcies per aquesta sorpresa tan gratificant de la teva aportació al blog.

  2. Estimadíssima Susanne:
    Que contenta estic de llegir les teves paraules!!! M’encanta pensar que al llarg de la meva carrera professional he fet petjada en alguns dels meus alumnes, però amb tu sempre ho he tengut clar, perquè n’hem parlat moltes vegades. Et recordo sovint, ja que em serveixes d’exemple quan en els tallers de poesia em trobo un alumne/a, que em diu que mai farà un bon poema perquè no coneix la Llengua Catalana i aleshores els explico la teva història i curiosament els arriba!!!!
    Gràcies per tot el que em vas donar com a alumna i com a persona!!!!
    Puri

  3. Uep, quina sorpresa! L’exalumna alemanya que millor pronuncia el català de S’Arracó (…o de l’illa)! Estic molt content de veure com t’has decidit a escriure i, com era d’esperar (aquestes coses no es perden), amb una gran qualitat tant en la forma, l’estil, com en el fons, el contingut. Fa temps que no ens veim, però t’he de dir que quan tenim algun alumne nascut fora Mallorca que destaca pel seu afecte cap a la nostra cultura i mostra un especial interès per aprendre i cultivar la llengua catalana, el teu nom sempre surt a rotlo. Ens enrecordam molt de persones com tu que ens feien, que ens fan, la tasca més fàcil.
    M’agrada que hagis notat una certa millora en la meva pronúncia alemanya; les meves filles (que jo consider sàvies en aqueixa qüestió) encara no opinen el mateix. Cap problema: em queden 20 anys (a les aules) per a seguir practicant…

  4. Després d´un dia de pluja i d´assajos com el d´avui, arribar a ca nostra i veure aquest correu és com si de cop, la pluja s´aturàs i hagués arribat de nou l´estiu. Susanne, t´ho agraeixo molt sincerament. Segur que ho has sentit altres vegades però t´ho he de recordar que la feina dels professors no és com la d´altres professionals que veuen un resultat de manera immediata ; un metge, per exemple, opera i en la majoria dels casos, se´n surt ! Però la nostra feina no és així…Potser mai arribem a saber què hem fet ( o què no hem sabut fer ) per a cada un de vosaltres. .. Per això quan algú com tu aconsegueix arribar on has arribat, un se sent molt orgullós. Et recordo sempre amb una predisposició excel.lent, escoltant-me amb uns ulls com a taronges, acceptant tots els consells…diuen que “qui vol pot” i que nosaltres mateixos som els que ens posam les limitacions. En el teu cas, així ha estat ! MIL GRÀCIES SUSSANNE, CUIDA´T.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s