Monthly Archives: febrer 2011

La meva experiència als Jocs Florals ( Núria Orell Luque )

Estàndard

La meva experiència als XXV Jocs Florals va ser inoblidable. He de dir que, a més de l’acte, el que més me va agradar va ser el conjunt d’hores que invertírem en preparar-ho tot. En primer lloc, ho vaig passar molt bé tots els migdies que vàrem fer càstings, ja que havíem de recitar poemes molt divertits i variats i aprenguérem poc a poc a llevar-nos la vergonya de parlar davant un públic.

                Però, sense cap dubte, el que record com una gran vivència va ser la setmana dels Jocs Florals, quan ens dedicàrem totalment als assajos del poemes que ens havien assignat segons la nostra forma de recitar. La veritat és que cada minut que vàrem passar dins el saló d’actes aquells dies va ser divertidíssim i sempre que hi pens, desitjaria poder tornar a repetir-ho. Després de corregir els errors que fèiem al nostre poema, passàvem el dia escoltant com llegien els altres, alhora que jugàvem a cartes o miràvem revistes. De tantes repeticions que havíem fet, ja sabíem de memòria no només el nostre poema, sinó també els dels nostres companys. No faltaven, a més a més, les pràctiques pujant i baixant infinitament les escales de la gran sala per tal d’intentar caminar com podíem, amb les altíssimes sabates de tacó noves. Tan bé ho vàrem passar al llarg d’aquesta setmana que el final d’aquells màgics dies va ser molt emotiu i ens va resultar molt trist a tots nosaltres.

                A la fi va arribar el gran dia, i tots els nirvis que havíem anat acumulant quasi des del començament del curs eren a l’aire. Totes les al·lotes dúiem el vestit perfecte que tant ens havia costat trobar i anàvem totes de perruqueria. D’altra banda, ells es varen posar per primera vegada un vestit, un “traje”: no pareixien els mateixos companys de classe, després de tants anys acostumades a veure’ls amb l’uniforme. Totes i tots ja estàvem preparats per a mostrar, davant un públic incondicional, allò que havíem après. I així ho vàrem fer, tots ho vàrem fer genial: tant els poemes, com les actuacions, com els tècnics de so, com els que repartien flors o els que ajudaven la gent a seure; tots junts vàrem aconseguir que la vetlada fos perfecta. És per això que crec que podem dir que vàrem estar a l’altura de la celebració de l’aniversari dels 25 anys florals!

Núria Orell

Fora vergonya !!!!

Estàndard

Quan arribi aquest dia vos adonareu  que no n´hi havia per tant amb els nirivis acumulats , ja que al final tot surt bé!!  És clar que hi haurà algú que s’equivocarà, un poema mal dit, un pas mal fet però ningú no se´n recordarà! L’important és que el dia dels jocs la vergonya  queda fora i només hi ha ganes de passar-ho bé ! Que jo i els meus amics potser ens vam posar massa nerviosos jaja!  Perquè probablement serà l’última vegada que faceu un acte conjunt d’aquest tipus i una oportunitat única de veure l’al.lot que mai no s’arregla amb un vestit i una corbata! 😉 Aixi que ànims i no vos preocupeu per res.                                                                                MEGAN POVEDA

( A la foto em podeu veure als assajos amb na Caterina Reus  )

 

La timidesa no em podia empènyer cap enrere !

Estàndard

Ja només sentir la paraula ” càsting” se´m  posaren els pèls de punta. No deixaria que la meva timidesa m´empengués cap enrere; així que malgrat els meus nervis vaig aconseguir presentar-m´hi. I per sorpresa meva poc després vaig saber que m´havien agafat!
      I…començaren els assajos! Tot passava tan ràpid…Tan sols quedava una setmana i tothom estava en marxa: les roses, les invitacions, la decoració…Tantes coses a fer!
     I un dia després de tants d´anys de espera, veient com any rera any anaven passant tots els cursos però a la fi arribaren :  eren els nostres Jocs Florals!
   Així que el 7 de maig de 2010,a  les vuit de l´horabaixa; estàvem tots els alumnes de quart d´ESO plens de nervis ( millor dit histèrics!), ben mudats,  totes les nines amb aquell vestit que havíem estat tant de temps imaginant i tant ens havia costat triar. Encara tenc clara la veu de na Miquela Lladó dient-nos” fora nervis al·lots, fora nervis!”. I tenia raó ,ja que féssim el que féssim, sortís com sortís, seria perfecte. I així va ser. Tal com els havíem esperat.
   Per tot això , m´adreço a tots els alumnes que aquest any són a quart i que són ara els afortunats; aprofitau el moment,ja que aquest dia vos passarà tan ràpid que ni vos n´adonareu  i ja haurà acabat!
                                                                                                          Inés Bonnín

Catxindena que ens agafa el toro !!!!!!!!!!!!!!

Estàndard

Catxindena que ens agafa el toro !!!!
 
I què vos puc dir… és clar que és un dia molt maco, és clar que et sentiràs el protagonista de tot el que passi  però hi ha certes coses que no es poden explicar, m’explico 🙂 sabeu aquesta sensació que es té quan menges un tros de xocolata després d’un llarg, molt llarg règim o la sensació que es té quan sents l’olor de casa teva després d’ un any fora, idò  en el grup d’aquestes sensacions que no podem definir i  només les podem experimentar, és on jo posaria els meus jocs florals.
 
Com que no sé molt bé per on començar començaré pel final ¡ I FINS L’ANY QUE VE ! i l’any que ve ha arribat. He conegut molta  gent que  diu coses com  “després de la tempesta ve la calma” o similars, idò  jo els diré que,  és clar que ve la calma, aquella que pensàveu que mai arribaria, que mai acaben les setmanes d´exàmens o que mai et despertes d’un malson, doncs.. sí. I d’aquí el meu títol, així com a nosaltres el bou  ens va agafar i vos agafarà a  vosaltres, però ….què més dóna que t’agafi si quan t’agafa ets la persona més feliç del món.  
 
Com que ja he començat acabaré dient …¡ Benvinguts a la XXVI edició del jocs Florals! aquest comentari vol ser com una composició d’en Miró. No sé si sabeu que en Miró pintà una làmina per una part i l’altra la deixà en blanc deixant volar la imaginació de qui la contemplàs; idò  això és el que he volgut fer jo. Els meus jocs varen  ser… “la pera”, fantàstics, una passada.. i tots el adjectius que trobeu dins el vostre cap multiplicats per infinit però no us explicaré com em vaig sentir , no us explicaré què va passar després ni com vaig viure aquella setmana perquè seria com contar el final de una pel.lícula que vols anar a veure o començar un llibre pel final i això és una broma de mal gust per a vosaltres.
M’agradaria, ara ja sí, acabar amb la frase que més m’agrada,  “ demà més però no millor “ i ben cert és que no serà millor, ja ho dic ara  ( aquí  cada un grena cap a casa seva)  però fareu el  que podreu, no?  
 
D’una presentadora a qui “se li ha passat l’arròs”  a tots els que ara estan en el seu punt  . Només puc desitjar una cosa… que vos agafi el toro ! 😀
I us dic que  quan vos agafi seré allà per reviure tot allò que hauria d´ haver explicat aqui, tot allò que ja podrem compartir i que ja sí  podré explicar.
 
Aina Gayà Barroso.
Pd. Gràcies a tu per ajudar, gràcies a ella per cantar, a ells per tocar i a elles per ballar,  dobles gràcies a elles per ensenyar , gràcies a ells per interpretar… gràcies. REPETIM ?????
 

Càstings i Jocs Florals

Estàndard

   Els nostres Jocs Florals (Ester i Caterina)
 
   Amb moltes ganes i cercant una mica de temps ens decidim a escriure a aquest bloc !
   Nosaltres dues teníem moltes ganes que passessin els Jocs Florals però, ara, encara recordam amb nostàlgia quan ens tocà fer els càstings, i sobretot, el dia que na Bego va entrar a classe a dir-nos els resultats !  D´aquesta manera sabérem que una de nosaltres seria presentadora i l´altra lectora.
   Quan començaren els assaigs ens posàrem una mica nervioses, normal, perquè jo, n´Ester mai no havia llegit poesia en públic i molt menys en català.Va ser un esforç que va valer la pena.

   D´altra banda, a mi, na Caterina, em passava més o manco com n´Ester. Ja que estar damunt de l´escenari davant la mirada de tots no era fàcil, però…ho aconseguírem ! 🙂

   Llavors quan arribà l´esperat dia, ple de nervis, emocions i alegries, gaudírem plenament d´aquest acte de poesia .

   Ah ! Cal tenir en compte com anàvem tots arreglats, mudats com una patena, pareixia com si ens anéssim a casar, mai ens havíem vist vestits d´aquesta manera .

   Amb aquestes paraules volem desitjar-vos MOLTA SORT i sobretot GAUDIU d´aquests dies al màxim, que només passaran una vegada i vos ho asseguram: VAL LA PENA. 
                                                                                                                                                                   Ester Palomo i Caterina Reus