La meva experiència als Jocs Florals ( Núria Orell Luque )

Estàndard

La meva experiència als XXV Jocs Florals va ser inoblidable. He de dir que, a més de l’acte, el que més me va agradar va ser el conjunt d’hores que invertírem en preparar-ho tot. En primer lloc, ho vaig passar molt bé tots els migdies que vàrem fer càstings, ja que havíem de recitar poemes molt divertits i variats i aprenguérem poc a poc a llevar-nos la vergonya de parlar davant un públic.

                Però, sense cap dubte, el que record com una gran vivència va ser la setmana dels Jocs Florals, quan ens dedicàrem totalment als assajos del poemes que ens havien assignat segons la nostra forma de recitar. La veritat és que cada minut que vàrem passar dins el saló d’actes aquells dies va ser divertidíssim i sempre que hi pens, desitjaria poder tornar a repetir-ho. Després de corregir els errors que fèiem al nostre poema, passàvem el dia escoltant com llegien els altres, alhora que jugàvem a cartes o miràvem revistes. De tantes repeticions que havíem fet, ja sabíem de memòria no només el nostre poema, sinó també els dels nostres companys. No faltaven, a més a més, les pràctiques pujant i baixant infinitament les escales de la gran sala per tal d’intentar caminar com podíem, amb les altíssimes sabates de tacó noves. Tan bé ho vàrem passar al llarg d’aquesta setmana que el final d’aquells màgics dies va ser molt emotiu i ens va resultar molt trist a tots nosaltres.

                A la fi va arribar el gran dia, i tots els nirvis que havíem anat acumulant quasi des del començament del curs eren a l’aire. Totes les al·lotes dúiem el vestit perfecte que tant ens havia costat trobar i anàvem totes de perruqueria. D’altra banda, ells es varen posar per primera vegada un vestit, un “traje”: no pareixien els mateixos companys de classe, després de tants anys acostumades a veure’ls amb l’uniforme. Totes i tots ja estàvem preparats per a mostrar, davant un públic incondicional, allò que havíem après. I així ho vàrem fer, tots ho vàrem fer genial: tant els poemes, com les actuacions, com els tècnics de so, com els que repartien flors o els que ajudaven la gent a seure; tots junts vàrem aconseguir que la vetlada fos perfecta. És per això que crec que podem dir que vàrem estar a l’altura de la celebració de l’aniversari dels 25 anys florals!

Núria Orell

2 responses »

  1. Ui, quina sorpresa veure’t per aquí. M’alegra que confirmis allò que ja sabíem: que t’ho passares tan i tan bé aquell dia… i tots els dies anteriors, els dels preparatius.
    Com a tantes coses de la vida, el més maco, el més emocionant, el que més recordareu, és el camí; el camí que vos va permetre escriure un poema i que culminà als Jocs Florals, independentment de qui guanyàs el certamen. Perquè el camí (el dels preparatius, dels assajos, de la lectura del poema…) no condueix a la felicitat; ÉS la felicitat.
    Començau a escriure, personetes de Batxiller, …que el dia s’acosta, eh??

  2. Núria estimada, estàreu més que a l´altura ! Noltros cada any quan ens demanen si els Jocs d´aquest any han estat els millors, molt diplomàticament contestam que “cada any és diferent” i és cert, però els 25 foren molt especials. Sens dubte vaig viure una de les setmanes més entranyables de les que he passat a l´escola al llarg de tots aquests anys. Gràcies per escriure i per fer-ho possible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s