Monthly Archives: Març 2011

Cal que neixin flors a cada instant….Carme Siquier

Estàndard

Cal que neixin flors a cada instant.

A la fi, després d’una llarga setmana d’exàmens, he trobat una estoneta per contar-vos els meus Jocs Florals de l’any passat. Sí, ho heu llegit bé: ”els meus Jocs Florals” perquè així és com ho sentírem tots els que aquell divendres dia 7 de maig érem  protagonistes d’un vespre dedicat a la poesia i les roses. Vint-i-cinc  generacions de joves poetes hem fet nostres cada un dels Jocs Florals viscuts a la nostra escola.

Tot el que heu llegit en aquest blog  forma part del microcosmos  de les emocions  i els sentiments (com no podria ser d’altra manera), parlam de poesia,  un món difícil de traslladar a la xarxa dels mots i les paraules. 

Tot el que vos han contat és ben cert: es passen nirvis, les papallones volen per l’estómac, la veu surt tremolosa i fosca, els tacons  semblen més alts del que són, el micro a mesura que t’hi apropes es fa més lluny,  el full de paper et tremola al mateix ritme de les cames, però, així i tot, crec que a cap de nosaltres ens ho haurien de dir dos pics per pujar a l’escenari i  tornar a sentir-nos  poetes per una nit.

Per si de cas el passat any no ho vaig poder fer com calia, vull fer arribar unes molt sentides gràcies a na Puri, per la seva calidesa; a na Miquela, per fer “tornar guapos” els poemes; a na Bego, per una abraçada forta; a na Malena, per tan bons consells ; a na Irene, per haver-me deixat llegir els seus versos; a en Tomeu, com a mantenidor dels jocs;  a na Cati, per ajudar-me a triar el vestit;  a na Laura,  pel seu ànim; a na Merche, per què  sempre té bones paraules per a mi;  a en Miquel,  per què sempre hi és  i, sobre tot, als meus amics i companys  de quart d’ESO, per què  entre tots vàrem fer d’aquella nit de maig una vetllada inoblidable  plena de bons desitjos i il·lusions.

Viviu, gaudiu, creau, sentiu , fruïu, olorau, llegiu, recitau, escoltau, plorau, rieu tot el que pogueu a la vostra nit de poesia, ja què els Jocs Florals seran sempre un grapat de  bons records que mai no vos cansareu de reciclar.

 

 

                                                                                              Carme Siquier Penyafort

Tornar a escriure al blog ! Marta Vives

Estàndard

Mare meva…a bona hora na Malena m’ha suggerit que tornàs entrar al blog, quasi un any després d’haver-hi  escrit.
Quina muntanya russa d’emocions, tenc el cor al coll, les llàgrimes al ulls que volen brotar i no les deix, l’estómac contret i un somriure als llavis incapaç de desaparèixer.
 
Ufff…quants records. Quines ganes d’estar allà, ara i sempre…pels XXVIII promet esser-hi. ! Aquests dos anys que queden tendré exàmens i em serà impossible anar-hi..Però heu de saber que el llibret del Jocs Florals (conmemorant els XXV anys) és el meu llibre de capçalera, quan m’entra enyorança  llegeix algun poema i record els bons moments que vàrem passar preparant-los i organitzant els Jocs Florals.
 
Gràcies a tots per fer-ho possible, per tenir tanta paciència i per reviure any rere any totes les emocions jocfloralesques .
Des de Navarra, amb el fred al cos, llegir aquest blog m’encalenteix el cor, m’entra melàngia per no poder tornar a reviure aquells nervis, escriure i llegir un poema, esperar que diguin els noms…però el que mai s’esborrarà serà el sentiment d’haver estat un petit trosset d’aquest gran projecte a l’escola!
 
Petonets poètics! Fins aviat!

Un broll d´amistat. Max Capó

Estàndard

La poesia ens marca a tots i qui no tengui oïda per a  ella després d’haver viscut  uns Jocs Florals,  s’hauria de replantejar la seva vida sèriosament.

Sentències a part, els Jocs Florals són una experiència que canvia la nostra essència més personal, és un broll d’amistat, companyerisme, unitat que ens vessa per tots els costats i ens fa brollar d’alegria com un gran corrent que comparteix la seva aigua amb la naturalesa que l’envolta i la fa créixer, radiant, fins a límits desconeguts.
A l’hora de sortir a l’escenari tens la impressió que et volen  papallones a l’estómac, tal com si estiguessis enamorat, però la sensació en llegir el teu poema és…. No  ho sé, com si el teu poema fos un cant, un himne gegantí i estrany, d´inigualable bellesa, precisament perquè és el poema que t’has anat fent teu i el recites com a la més pura manifestació dels teus sentiments, les paraules no serveixen per explicar aquesta sensació…
Només puc insistir en què  no desaprofiteu aquesta experiència única i inoblidable, simplement dir-vos que disfruteu aquest   moment de les vostres vides, apreneu a fer goig de la poesia i a viure la bella vida.

Esser tramoista d´uns Jocs Florals. Pieter Van Liefland

Estàndard

Quins records que em porten els jocs florals !  I no solament els meus, sinó també els que he vist fer a altres companys.
Varen passar moltes anèdotes durant els jocs … en part, gràcies a nosaltres, els “tramoistes “- aquells que s´encarreguen una mica de tot: del so, de part de la decoració de l´escenari, de tenir tot a punt per a l´entrega de premis- I és que,  entre tanta tensió que s´acumula perquè tot surti bé,unes quantes rialles no ens fan mal a ningú.
Aquestes actuacions, aquests poemes, es converteixen en una meravella on tots el alumnes des de fa ja més  de 25 anys, han gaudit  de grans moments d´alegries amb el seus companys.  És un regal tenir-los cada dia de la nostra vida. Gràcies, Jocs Florals !

Jocs Florals des de molt lluny… Miki Campins.

Estàndard

Jocs Florals… Feia molta estona que no sentia aquestes dues paraules una darrere l’altra i de sobte m’envaeixen els records, tants i tan aviat que se’m fa difícil ordenar-los!
Jo sóc d’aquells tants que viuen a l’exili (voluntari) i que, quan sentim xerrar d’una cosa així som transportats cap a casa i quan tornam a posar els peus a terra no estam segurs d’on som ni de per què. I així ens entra la vena romàntica amb un mig somriure nostàlgic a la cara, com quan el padrí ens contava coses de quan era jove o de quan feia la mili.
Devia ser l’any ’95. Era un any amb molts de músics i ens vàrem juntar 8 o 9 per fer el grup resident que tocava petites cunyetes (o jingles com se’ls diu modernament) entre les diferents intervencions, al pur estil Jay Leno o el nostre Buenafuente. Per a molts va ser dels primers “encàrrecs” del tipus has de tocar això i així i en aquell moment i ha de ser perfecte, assaig tal dia/tal hora i no provassis de faltar”,  però quina il.lusió!  Jumping Jack Flash, Hangar18, When I come around, Purple Haze?…

Els Jocs Florals són 2n de BUP: joventut, il.lusió, futur incert, nervis, adolescència, primers amors, amics per a tota la vida, americana i corbata que encara no havies après a fermar, records per a tota la vida.
Els Jocs Florals són poesia: potser el primer intent d’un al.lot d’escriure i crear bellesa, art, català, art en català, ca nostra.
Els Jocs Florals són feina entre amics: ells, els que sempre hi són, els qui crides quan tornes a casa, els qui ens coneguérem fent coses com aquesta, les amistats inqüestionables que saps que sempre hi seran.
Els Jocs Florals són Na Puri, Na Miquela, Na Malena, En Tallada, En Pere Estelrich, El Pater, En Toni Pascual …tants! I tanta feina per a deixar una petita empremta a l’interior d’un adolescent; una petita empremta que reviurà en moments com aquests i no sabrem trobar les paraules d’agraïment per un bon record.

Molts d’anys en aquest especial aniversari i gràcies per donar-nos tant per recordar!
* Sort i passau-ho bé!