Cal que neixin flors a cada instant.
A la fi, després d’una llarga setmana d’exàmens, he trobat una estoneta per contar-vos els meus Jocs Florals de l’any passat. Sí, ho heu llegit bé: ”els meus Jocs Florals” perquè així és com ho sentírem tots els que aquell divendres dia 7 de maig érem protagonistes d’un vespre dedicat a la poesia i les roses. Vint-i-cinc generacions de joves poetes hem fet nostres cada un dels Jocs Florals viscuts a la nostra escola.
Tot el que heu llegit en aquest blog forma part del microcosmos de les emocions i els sentiments (com no podria ser d’altra manera), parlam de poesia, un món difícil de traslladar a la xarxa dels mots i les paraules.
Tot el que vos han contat és ben cert: es passen nirvis, les papallones volen per l’estómac, la veu surt tremolosa i fosca, els tacons semblen més alts del que són, el micro a mesura que t’hi apropes es fa més lluny, el full de paper et tremola al mateix ritme de les cames, però, així i tot, crec que a cap de nosaltres ens ho haurien de dir dos pics per pujar a l’escenari i tornar a sentir-nos poetes per una nit.
Per si de cas el passat any no ho vaig poder fer com calia, vull fer arribar unes molt sentides gràcies a na Puri, per la seva calidesa; a na Miquela, per fer “tornar guapos” els poemes; a na Bego, per una abraçada forta; a na Malena, per tan bons consells ; a na Irene, per haver-me deixat llegir els seus versos; a en Tomeu, com a mantenidor dels jocs; a na Cati, per ajudar-me a triar el vestit; a na Laura, pel seu ànim; a na Merche, per què sempre té bones paraules per a mi; a en Miquel, per què sempre hi és i, sobre tot, als meus amics i companys de quart d’ESO, per què entre tots vàrem fer d’aquella nit de maig una vetllada inoblidable plena de bons desitjos i il·lusions.
Viviu, gaudiu, creau, sentiu , fruïu, olorau, llegiu, recitau, escoltau, plorau, rieu tot el que pogueu a la vostra nit de poesia, ja què els Jocs Florals seran sempre un grapat de bons records que mai no vos cansareu de reciclar.
Carme Siquier Penyafort
