Jocs Florals… Feia molta estona que no sentia aquestes dues paraules una darrere l’altra i de sobte m’envaeixen els records, tants i tan aviat que se’m fa difícil ordenar-los!
Jo sóc d’aquells tants que viuen a l’exili (voluntari) i que, quan sentim xerrar d’una cosa així som transportats cap a casa i quan tornam a posar els peus a terra no estam segurs d’on som ni de per què. I així ens entra la vena romàntica amb un mig somriure nostàlgic a la cara, com quan el padrí ens contava coses de quan era jove o de quan feia la mili.
Devia ser l’any ’95. Era un any amb molts de músics i ens vàrem juntar 8 o 9 per fer el grup resident que tocava petites cunyetes (o jingles com se’ls diu modernament) entre les diferents intervencions, al pur estil Jay Leno o el nostre Buenafuente. Per a molts va ser dels primers “encàrrecs” del tipus has de tocar això i així i en aquell moment i ha de ser perfecte, assaig tal dia/tal hora i no provassis de faltar”, però quina il.lusió! Jumping Jack Flash, Hangar18, When I come around, Purple Haze?…
Els Jocs Florals són 2n de BUP: joventut, il.lusió, futur incert, nervis, adolescència, primers amors, amics per a tota la vida, americana i corbata que encara no havies après a fermar, records per a tota la vida.
Els Jocs Florals són poesia: potser el primer intent d’un al.lot d’escriure i crear bellesa, art, català, art en català, ca nostra.
Els Jocs Florals són feina entre amics: ells, els que sempre hi són, els qui crides quan tornes a casa, els qui ens coneguérem fent coses com aquesta, les amistats inqüestionables que saps que sempre hi seran.
Els Jocs Florals són Na Puri, Na Miquela, Na Malena, En Tallada, En Pere Estelrich, El Pater, En Toni Pascual …tants! I tanta feina per a deixar una petita empremta a l’interior d’un adolescent; una petita empremta que reviurà en moments com aquests i no sabrem trobar les paraules d’agraïment per un bon record.
Molts d’anys en aquest especial aniversari i gràcies per donar-nos tant per recordar!
* Sort i passau-ho bé!
BLOG DELS JOCS FLORALS 
Uau, Miky, de tan lluny… i de tan aprop en el cor! Ja saps que t’apreciam i que ens agrada veure’t quan, adesiara, passes per l’escola. Quins jingles més xulos, els d’aquell any (i quina cabellera que duies!).
See you…
Tomeu
Miky, m´ha fet molta il.lusió que finalment hagis pogut escriure i que ho hagis fet d´una manera tan sentida i t´ho he de dir: sense faltes ! Segur que és deformació professional però m´agrada veure que no només perviuen els sentiments. Gràcies i cuida´t molt molt
Uep!!
Moltes gràcies Tomeu! La veritat és que a mi també em fa molta il.lusió passar de tant en tant per l’escola i veure com estar el personal. La cabellera… hehehe grans records!
Malena! Faltaria més! Sense faltes?? Ara m’has arreglat el dia. No saps com costa mantenir la llengua neta quan només la xerres el dia que crides a ca teva! 🙂
Salutacions al personal!