Monthly Archives: Mai 2012

Assaborir els Jocs Florals… Paula Sans

Estàndard

Ara fa exactament dues setmanes,el cap de setmana després dels meus Jocs Florals, escrivia allò que sentia després d’aquella nit:
“Pff..i després d’aquest cap de setmana et queda una sensació a dins, molt especial.
Per una banda de molta satisfacció, perquè tot va quedar beníssim!(Després de moltissima feina que es va fer al darrera), d’agraïment a tot el que va fer possible aquella inoblidable nit, especialment agraïda a qui va estar tota la setmana suportant i preparant tot l’acte, sobretot: Miquela,Begoña,Puri, mamà (Malena jeje) perquè des del moment de “Demanam que apaguin els mòbils” fins el “Gràcies i fins l’any que ve!” són moments que no són fàcils d’explicar però que passen volant i són únics.
Per l’altra banda, una mena de tristesa o nostàlgia que diu que ja s’ha acabat tot! No més assatjos,…no més Jocs Florals!! He viscut aquest Jocs molt intensament, encara que després d’estar molt temps preparant, tot surt rodat! Durant aquelles dues hores et falta temps per assaborir-ho així com t’agradaria encara que també siguin dues hores perfectes…
27ens Jocs Florals: comiat de na Miquela,amb tot el que es mereix: actuació sorpresa,vídeos i powerpoints fets amb tot l’amor per ella, regalets (rams,flors,detallet dels de 4rt,de l’escola),llàgrimes…(es fa estimar molt!). També nova sala d’actes, nou escenari amb pantalla,nous focus i micros (quina pena vàrem passar per les interferències!), exposició de fotos…Tot això es resumeix en forma d’emocions: nirvis,esforç,feina,ganes, idees,rialles, unitat, confiança, cansament, emoció,aprendre a fer coses que no estam acostumats com a sentir la poesia,..un conjunt de coses que són gairebé impossibles d’oblidar i que ens fan valorar un poquet més aquest any,4rt d’Eso, l’anys que ve toquen canvis, toca batxiller!”
I ara que ja ha passat tot, entenc per què la gent que ja ho ha fet o ho ha viscut ens repetien tant allò que disfrutàssim molt : tant els assajos com el dia a dia; allò d assaborir les paraules, llegir amb intenció, la forma de transmetre, saber estar damunt l’escenari (el filet que ens estira!), tot això i més…ara seré jo qui ho dirà els qui encara ho han de fer!
Es pot dir molt d’aquesta experiència, però crec que només em queda dir enhorabona a tots els alumnes de 4rt i a tot els que ha fet possible els Jocs i…fins l’any que ve!!
Paula Sans Gual.Imatge

Un futur incert. Carla Martínez

Estàndard

UN FUTUR INCERT

Els Jocs Florals s’anaven apropant cada vegada més i encara no sabía a què presentar-me. Fins que un dia em va arribar una idea al cap, fer el que més m’agrada, el que m’omple de felicitat: ACTUAR!
Només faltava una setmana i mitja pels càstings d’actuacions i no tenia parella per fer la representació humorística que tenia pensada. Em vaig estressar d’una manera increïble, per variar, perquè cada persona que s’oferia a fer un monòleg – diàleg amb jo, resultava que al final no podía o simplement no volia seguir.
Fins que de sobte va aparèixer Pau Nadal, li vaig proposar fer aquest projecte i va acceptar.
Vam estar assajant matí i tarda, cada vegada quedava menys temps … Durant aquests dies d’assaig em vaig estressar moltíssim, fins tal punt que, crec que des d’aleshores en Pau em va agafar una mica d’odi … però al cap i a la fi, aconseguim aprendre’ns el monòleg-diàleg.
Va arribar el dia. Ens presentem al càsting. Nerviosos vam esperar al pati de butaques mirant cada actuació, totes tenien molt nivell. A la fi, a nosaltres, els últims, ens va tocar actuar. Ho vam fer el millor possible, amb molta naturalitat i sobretot pensant que era un assaig més. Segons sembla, va agradar. Els professors allà presents van riure molt, de la mateixa manera que els meus companys. Molts d’ells ens van donar l’enhorabona. Però per desgràcia, després d’uns dies d’espera per saber quins eren els elegits, em vaig emportar un desengany (dic “em” perquè a mi especilamente em feia molta il • lusió interpretar aquest nombre humorístic) ja que no ens varen seleccionar… És més, no varen seleccionar cap grup humorístic … És clar que ens varen explicar que aquest any volien centrar-se més en el que era la infància i no tant en l’humor.
Pensava que allà s’acabaria tot. Però na Puri em va agafar i em va convèncer perquè em presentés al càsting de presentadors.
Al principi no estava molt segura d’assistir, tenia molts dubtes, ja que mai abans m’ho havia plantejat d’aquesta manera … Jo sabia actuar, interpretar … però, i presentar? … Al final vaig decidir anar-hi. Vaig pensar: I per què no?
De nou vaig assistir al càsting, però aquest cop al dels presentadors.
Després d’altres dies més d’espera, van arribar Begoña i Malena a la classe i van dir els noms seleccionats, i…. a que no endevineu quin nom van dir? El meu! No m’ho creia. Mai m’ho havia imaginat: jo presentadora … És clar que ser presentadora no és tasca fàcil, per a res, no és simplement llegir un guió i ja està, sobretot per a mi, que em va costar molt la pronuncia de les vocals neutres, esses sonores i sordes… Però això sí, va ser una experiència única.

Amb això vull dir que mai saps per on et vénen les coses. Pots anar amb la idea de fer una cosa i acabar fent una altra totalment diferent.
Mai ens hem de desanimar, doncs mai sabrem què és el que el futur ens depararà.

Carla Martínez Nyman 4ºESO B

Com record els Jocs Florals ! Núria Reina

Estàndard

I ja fa un any d’aquell dia, com passa el temps, fa just un anyet que practicàvem la nostra actuació…

Fa un any que la meva casa estava plena dels “Adéu, sense paraules…” a l’habitació, la dutxa, la cuina i fins i tot al meu cap sonava repetidament aquella cançó,  era una necessitat  cantar-la ja d’una vegada, unes ànsies d´estar damunt l’escenari, compartir aquest moment amb na Sara Gallego i n’Elena Novas ha estat sincerament un moment clau a la meva vida.. que si el tornaria a repetir? Sense pensar-m’ho dues vegades agafaria el micròfon hi pujaria corrents a l´escenari de nou…

Per a mi, la setmana d’assajos va ser una passada! Tot varen ser rialles, rialles, i més rialles, diversió, ball, música.. jo empaquetaria la setmana s’assaig i els 26 JOCS FLORALS dins una capsa amb tots el millors adjectius del món que puguin existir.

Vull donar gràcies a totes les professores i companys, i sobretot als amics de veritat… que van fer que els JOCS FLORALS s’hagin convertit en un dels millors records, i sobretot gràcies per fer que a partir d’ara cada any per aquestes dades, 15 maig cosa aixi, m’enrecordi d’ells.

 

 

La nostra experiència als Jocs Florals…Marc Riera i Marta Vich

Estàndard

Una experiència per recordar

A més d´una gala  de poesia, dansa, música i molta alegria per a nosaltres, els Jocs Florals guarden un valor afegit.Els podríem qualificar com una porta que separa l’ ESO del batxiller, un canvi de cicle, un nou esglaó fronterer amb la universitat.

El pròxim curs es reorganitzen els grups entre humanitats i ciències.  Ens dividim  per tant, i això dóna lloc a que ho rebem com un últim projecte junts amb els nostres companys, un comiat. També hem aprofitat per fer més amistats o consolidar-les.

En general ho considerem una nova experiència que ens ha fet aprendre molt: tractar  amb el públic, estimarr la poesia, fer exercicis de concentració, controlar els nirvis i les emocions…fins i tot, escoltar-se un mateix.

Unes setmanes després tot això ho recordem amb melancolia i enyorança. Ara cal tornar al treball, els controls, a les matemàtiques… a baixar del nigul.

Però convidem tothom  a que aquests Jocs Florals mai es deixin de realitzar i donin l’oportunitat a altres alumnes de 4ESO de Sant Gaietà a poder-los viure.

Sempre els recordarem !!

Marta Vich i Marc Riera ( presentadors dels premis de la 27 ena edició )

“De vegades, una tarda qualsevol…” Malena i Begonya

Estàndard

….” De vegades, una tarda qualsevol, la dolçor s´instal.la a les paraules…”   ( Miquel Martí i Pol )

L´horabaixa, el 4 de maig del 2012. La dolçor de les paraules, les vostres i tot plegat, un gran èxit !Imatge

   *  ENHORABONA A TOTHOM en nom de tots els que participam en l´organització  dels JOCS FLORALS !

 

Participar en uns Jocs Florals. Patricia Hidalgo

Estàndard

Hola ¡ Som na Patrícia Hidalgo i sobre els Jocs Florals, m´agradaria dir que….

“ Poc a poc anàvem arribant tots. Les nines amb els seus vestits acolorits i els nins amb tratge i corbata. Nirviosos, excitats, contents…dient a tothom què “guapos” que estaven…

Arribam a les portes de la sala d´actes. Alumnes, pares i professors, tots molt emocionats. Si miraves al teu voltant hi havia càmeres per tots costats . Era l´hora en què tots fóssim entrant cap a la part de darrera de l´escenari. Per si la pressió fos poca, encara he de dir que, a la porta, ens esperava un periodista d´un diari  per fer-nos unes fotos i entrevistes.

Una vegada dins, des de darrera els bastidors, sentíem  els pares que cercaven el seu seient. I nosaltres tots junts, xerra que xerra sobre els assajos, l´experiència viscuda i el treball que havíem fet aquests dies…

I ben prest, arriba el moment  del SILENCI ja que sentírem les paraules màgiques: “COMENCEN ELS JOCS FLORALS “ i tot seguit, un munt d´aplaudiments. Començaren a sortir els primers presentadors , les ballarines començaven a canviar-se i,  a l´aire se notaven els nirvis…

Cada un tenia una forma de relaxar-se, o al manco d´intentar-ho: alguns ballaven, altres alentien el ritme de la seva respiració, uns altres no podien estar-se quiets i anaven d´un costat a l´altre.

Sense adornar-nos, ja havia començat el segon bloc i això m´incloïa a mi. Els lectors ja estaven a l´escenari i d´aquí poc acabarien per donar pas a la meva actuació.

Jo esperava darrera de la cortina i només sentia “vinga,ànims que tu pots” i sense

adonar-me´n, els tramoistes ja col.locaven el piano i es giraven cap a mi per dir-me : “ Ja pots sortir “. En aquest moment no tens temps de pensar res més, simplement deixes que els peus et condueixin a l´escenari. Mare meva, quina gentada ¡ ( entre ells, els meus pares, a la primera fila… )

El camí del mig de l´escenari fins a la banqueta de la vora del piano se´m va fer etern.Realment no hi ha ni dos metres però, clar, si tens unes 600 persones que estan pendents de tu, la cosa canvia ¡ I allà em trobava jo, enmig d´aquell gegantesc escenari interpretant la cançó  que tantes i tantes vegades havia escoltat de petita “Tenc un amic en tu”.

I quasi sense adonar- me´n ja havia acabat, m´aplaudien i llavors vaig sentir que m´invadia una immensa felicitat.

Després em vaig asseure amb els meus companys al pati de butaques i semblava com si mai hagués escoltat els poemes i les actuacions que tantes vegades havia escoltat durant els assajos d´aquella setmana.  Després, l´emocionant entrega de premis.

Ho havíem aconseguit, els Jocs Florals havien acabat i ja ens en anàvem cap al sopar de companys on ens ho passaríem genial. Però el més important és el que ja havíem aconseguit: nou companys i una vivència que no obligarem mai

Un dia abans dels Jocs Florals… 3 /05/ 2012 Jaime Fernández

Estàndard
I ja queda només queda un dia. Ja són demà! I tot sen’s ha passat tan ràpid…
Era arribar al saló d’actes i  començar a assajar i t’invadia aquella atmosfera tan forta, tan plena de tot tipus d’emocions que et permetien gaudir de tota inspiració.

Aleshores entrava na Miquela, i en aquest instant, en  veure-la, sentir-la donant ordres, indicant-nos posicions, allò del fil que ens estira damunt el cap… Totes aquelles sàvies decisions de la gran capacitat escènica que porta dins  després de tota una vida sencera completament dedicada a l’espectacle, l’espectacle que ja és ella sola  amb la seva pròpia presència.
I què vos he de dir de na Begonya i na Malena, suportant-nos cada dia durant la setmana de més nirvis de tot l’any, però a la vegada, la setmana més màgica de totes.
Ja només queda un dia sencer a partir d’ara, hores per a que els grans Jocs d’un any més s´inaugurin i  s’obri es teló de la major funció de Sant Gaietà des de fa ja 27 anys! Llums, tensió, el públic esclata en aplaudiments,… Ja es pot sentir tot, ja ho sentim tots. I tot anirà bé, i la magia de cada any tornarà a s’escenari un pic més, il•lusió, emoció i un munt més de sensacions alhora. Que comenci l’espectacle.

Impressions dels Jocs Florals …Pep Toni Mir

Estàndard

Encara me´n record d´uns dies abans de començar els assajos per als Jocs florals quan la nostra professora, na Begonya ens digué:  ” Nins, perdonau-me però aquests dies  potser vos diré qualque cosa que no vos agradi ; potser sortirà més d´un crit o un renou per aquest motiu, no vos enfadeu..”    

I….Va passar tot això? Idò sí ! Als assajos se´ns va donar com se sol diu col.loquialment “molta canya” però també vos he de dir que gràcies a tu, Bego, a na Miquela i a na Malena hem tret el millor de noltros mateixos i hem après a veure la poesia d´una manera diguem-ne més fàcil ! Gràcies per tot !

Paraules del mantenidor · XXVII Jocs Florals, 2012

Estàndard

Estimats poetes col·legials, pares i mares, amigues i amics: salut i dilecció. Com en els darrers anys, vull donar les gràcies a les organitzadores dels Jocs Florals per convidar-me a dirigir-vos unes paraules amb motiu de la seva 27ena edició. Emperò enguany el mantenidor dels Jocs ha preparat aquestes paraules en un format diferent, dedicat a una persona ben especial.

http://comescoltiveig.wordpress.com/2012/05/05/xxvii-jocs-florals-2012-%c2%b7-paraules-del-mantenidor/