Participar en uns Jocs Florals. Patricia Hidalgo

Estàndard

Hola ¡ Som na Patrícia Hidalgo i sobre els Jocs Florals, m´agradaria dir que….

“ Poc a poc anàvem arribant tots. Les nines amb els seus vestits acolorits i els nins amb tratge i corbata. Nirviosos, excitats, contents…dient a tothom què “guapos” que estaven…

Arribam a les portes de la sala d´actes. Alumnes, pares i professors, tots molt emocionats. Si miraves al teu voltant hi havia càmeres per tots costats . Era l´hora en què tots fóssim entrant cap a la part de darrera de l´escenari. Per si la pressió fos poca, encara he de dir que, a la porta, ens esperava un periodista d´un diari  per fer-nos unes fotos i entrevistes.

Una vegada dins, des de darrera els bastidors, sentíem  els pares que cercaven el seu seient. I nosaltres tots junts, xerra que xerra sobre els assajos, l´experiència viscuda i el treball que havíem fet aquests dies…

I ben prest, arriba el moment  del SILENCI ja que sentírem les paraules màgiques: “COMENCEN ELS JOCS FLORALS “ i tot seguit, un munt d´aplaudiments. Començaren a sortir els primers presentadors , les ballarines començaven a canviar-se i,  a l´aire se notaven els nirvis…

Cada un tenia una forma de relaxar-se, o al manco d´intentar-ho: alguns ballaven, altres alentien el ritme de la seva respiració, uns altres no podien estar-se quiets i anaven d´un costat a l´altre.

Sense adornar-nos, ja havia començat el segon bloc i això m´incloïa a mi. Els lectors ja estaven a l´escenari i d´aquí poc acabarien per donar pas a la meva actuació.

Jo esperava darrera de la cortina i només sentia “vinga,ànims que tu pots” i sense

adonar-me´n, els tramoistes ja col.locaven el piano i es giraven cap a mi per dir-me : “ Ja pots sortir “. En aquest moment no tens temps de pensar res més, simplement deixes que els peus et condueixin a l´escenari. Mare meva, quina gentada ¡ ( entre ells, els meus pares, a la primera fila… )

El camí del mig de l´escenari fins a la banqueta de la vora del piano se´m va fer etern.Realment no hi ha ni dos metres però, clar, si tens unes 600 persones que estan pendents de tu, la cosa canvia ¡ I allà em trobava jo, enmig d´aquell gegantesc escenari interpretant la cançó  que tantes i tantes vegades havia escoltat de petita “Tenc un amic en tu”.

I quasi sense adonar- me´n ja havia acabat, m´aplaudien i llavors vaig sentir que m´invadia una immensa felicitat.

Després em vaig asseure amb els meus companys al pati de butaques i semblava com si mai hagués escoltat els poemes i les actuacions que tantes vegades havia escoltat durant els assajos d´aquella setmana.  Després, l´emocionant entrega de premis.

Ho havíem aconseguit, els Jocs Florals havien acabat i ja ens en anàvem cap al sopar de companys on ens ho passaríem genial. Però el més important és el que ja havíem aconseguit: nou companys i una vivència que no obligarem mai

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s