Un futur incert. Carla Martínez

Estàndard

UN FUTUR INCERT

Els Jocs Florals s’anaven apropant cada vegada més i encara no sabía a què presentar-me. Fins que un dia em va arribar una idea al cap, fer el que més m’agrada, el que m’omple de felicitat: ACTUAR!
Només faltava una setmana i mitja pels càstings d’actuacions i no tenia parella per fer la representació humorística que tenia pensada. Em vaig estressar d’una manera increïble, per variar, perquè cada persona que s’oferia a fer un monòleg – diàleg amb jo, resultava que al final no podía o simplement no volia seguir.
Fins que de sobte va aparèixer Pau Nadal, li vaig proposar fer aquest projecte i va acceptar.
Vam estar assajant matí i tarda, cada vegada quedava menys temps … Durant aquests dies d’assaig em vaig estressar moltíssim, fins tal punt que, crec que des d’aleshores en Pau em va agafar una mica d’odi … però al cap i a la fi, aconseguim aprendre’ns el monòleg-diàleg.
Va arribar el dia. Ens presentem al càsting. Nerviosos vam esperar al pati de butaques mirant cada actuació, totes tenien molt nivell. A la fi, a nosaltres, els últims, ens va tocar actuar. Ho vam fer el millor possible, amb molta naturalitat i sobretot pensant que era un assaig més. Segons sembla, va agradar. Els professors allà presents van riure molt, de la mateixa manera que els meus companys. Molts d’ells ens van donar l’enhorabona. Però per desgràcia, després d’uns dies d’espera per saber quins eren els elegits, em vaig emportar un desengany (dic “em” perquè a mi especilamente em feia molta il • lusió interpretar aquest nombre humorístic) ja que no ens varen seleccionar… És més, no varen seleccionar cap grup humorístic … És clar que ens varen explicar que aquest any volien centrar-se més en el que era la infància i no tant en l’humor.
Pensava que allà s’acabaria tot. Però na Puri em va agafar i em va convèncer perquè em presentés al càsting de presentadors.
Al principi no estava molt segura d’assistir, tenia molts dubtes, ja que mai abans m’ho havia plantejat d’aquesta manera … Jo sabia actuar, interpretar … però, i presentar? … Al final vaig decidir anar-hi. Vaig pensar: I per què no?
De nou vaig assistir al càsting, però aquest cop al dels presentadors.
Després d’altres dies més d’espera, van arribar Begoña i Malena a la classe i van dir els noms seleccionats, i…. a que no endevineu quin nom van dir? El meu! No m’ho creia. Mai m’ho havia imaginat: jo presentadora … És clar que ser presentadora no és tasca fàcil, per a res, no és simplement llegir un guió i ja està, sobretot per a mi, que em va costar molt la pronuncia de les vocals neutres, esses sonores i sordes… Però això sí, va ser una experiència única.

Amb això vull dir que mai saps per on et vénen les coses. Pots anar amb la idea de fer una cosa i acabar fent una altra totalment diferent.
Mai ens hem de desanimar, doncs mai sabrem què és el que el futur ens depararà.

Carla Martínez Nyman 4ºESO B

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s