Daily Archives: 10 14+00:00 04pm226 2019

Emocions i sentiments en forma de felicitat. Maya Triay

Estàndard

???????????????????????????????Bon dia a tots! M’està costant decidir per on començar a escriure, hi ha tantes coses a dir!  Experiències, moments, anècdotes, bromes, principis i finals, moments alegres i moments trists… vivències inoblidables.

Intentaré començar pel principi. Tant la setmana dels Jocs Florals com les setmanes prèvies per a mi,  varen estar plenes d’il·lusió, des de petita m’havien parlat dels Jocs Florals i ara era jo era una de les participants! Comencen les audicions i amb elles els nirvis, després els primers assajos en grups petits i finalment els assajos generals amb tots el alumnes que hi participaven. Apareixen nous amics i la relació amb less professores canvia completament. Aquells dies es respirava un ambient d’entusiasme, felicitat i sobretot ganes de passar-ho bé.
El 4 de maig de 2012 era el gran dia. Jo vaig ballar una peça de dansa neoclàssica i el més inesperat de tot .. vaig sortir guanyadora del segon premi de poesia: L’englantina.
Quan vaig sentir el meu lema i el títol del poema anunciats pels presentadors el meu cor va fer un bot, i després de haver recollit del premi vaig començar a plorar, totes les emocions i sentiments d’aquells dies sortiren en forma de felicitat.. 🙂

Presentadors: No mogueu massa el cap ! Juan Antonio Delgado

Estàndard

OLYMPUS DIGITAL CAMERAQuè puc dir dels Jocs Florals? Simplement dir-vos que possiblement sigui una de les millors experiències que viureu a l’escola. Aprofiteu l’oportunitat que teniu de poder estar tota una setmana sense classe i amb els vostres amics. No tingueu por de sortir a l’escenari i un altre pic, aprofiteu-ho, perquè tot passa rapidíssim. Estimats presentadors, si na Malena encara no us ho  ha dit:  no mogueu massa el cap!! Bé, en resum, gaudiu de la experiència i BONA SORT!!

Un grup unit ! Alba Martell

Estàndard

OLYMPUS DIGITAL CAMERAFinals d´Abril del 2012.Començava la setmana dels jocs florals, la setmana prèvia al gran dia….

Són uns dies molt intensos , tothom estava nirviós, aquells jocs florals  s’organitzaven  d una forma diferent ja que teníem una sala d’actes reformada, amb una pantalla gegant i amb un escenari diferent, el doble de gran del que hi havia abans, tot allò era nou i clar, el funcionament ja no seria el mateix que havien fet servir anys enrere.

Cinc dies de durs assajos , d’esforç i molt de treball, sobretot per part de na Malena, Begonya, i Miquela , que varen estar organitzant tot aquell acte.

Es varen viure moments de molt d’estrés i nirivis. Un d’aquells moments que no podré oblidar mai va ser  quan,  de cop i volta, vaig  veure  na Begonya fent un parell de retocs al guió enfront del portàtil, i,  en un no res la vaig veure plorant. Tothom es va girar a mirar-la, ningú sabia què era el que li havia passat;  es veu que sense voler va esborrar tot el guió i no el va guardar a cap banda .

Però a part de tots aquests moments de tensió lògics, els jocs florals varen ser una experiencia inoblidable, tothom allà junts compartint moments, ajudant-nos els uns  amb als altres si hi havia qualque problema, un ambient amb una mescla de nerviosisme i alegira  fins que va arribar  aquell dia tan esperat i que tan bé va anar.  Ho record  tot amb moltíssima diversió, però el que més et queda marcat és la unió increïble de tot el curs, agafar moltíssima confiança els uns amb els altres i  estar compartint un munt de moments irrepetibles .

Alba Martell