Finals d´Abril del 2012.Començava la setmana dels jocs florals, la setmana prèvia al gran dia….
Són uns dies molt intensos , tothom estava nirviós, aquells jocs florals s’organitzaven d una forma diferent ja que teníem una sala d’actes reformada, amb una pantalla gegant i amb un escenari diferent, el doble de gran del que hi havia abans, tot allò era nou i clar, el funcionament ja no seria el mateix que havien fet servir anys enrere.
Cinc dies de durs assajos , d’esforç i molt de treball, sobretot per part de na Malena, Begonya, i Miquela , que varen estar organitzant tot aquell acte.
Es varen viure moments de molt d’estrés i nirivis. Un d’aquells moments que no podré oblidar mai va ser quan, de cop i volta, vaig veure na Begonya fent un parell de retocs al guió enfront del portàtil, i, en un no res la vaig veure plorant. Tothom es va girar a mirar-la, ningú sabia què era el que li havia passat; es veu que sense voler va esborrar tot el guió i no el va guardar a cap banda .
Però a part de tots aquests moments de tensió lògics, els jocs florals varen ser una experiencia inoblidable, tothom allà junts compartint moments, ajudant-nos els uns amb als altres si hi havia qualque problema, un ambient amb una mescla de nerviosisme i alegira fins que va arribar aquell dia tan esperat i que tan bé va anar. Ho record tot amb moltíssima diversió, però el que més et queda marcat és la unió increïble de tot el curs, agafar moltíssima confiança els uns amb els altres i estar compartint un munt de moments irrepetibles .
Alba Martell