Els Jocs Florals! Quants records em vénen de cop… I què dir? Començàrem amb els càstings i les famós poema de les “Patates fregides” i a poc a poc, sense adonar-te´n ja toca; toca la que definiré com la millor setmana de col·legi des que tinc ús de raó.
El dilluns organitzàrem tot el que anàvem a fer durant aquella setmana, aquella setmana que uneix al curs sencer; que en un obrir i tancar d’ulls ja ha passat entre riures, assajos i els nervis que van en augment en l’espera d’aquell moment; que encara que sembla aterridor es converteix en un record que queda en la teva ment molt temps. I és que no t’adones i ja és el teu torn, el teu minut d’or; aquell pel qual tant has assajat i ja gairebé, sabent-te de memòria el poema, ho fas el millor que pots, treus forces fins i tot dels nervis que et corsequeen i finament, s`acaba. I en aquest mateix instant ja et comença a entrar nostàlgia i és que no baixaries d’aquell escenari que en un principi tanta por i vergonya et feia….
I ara ja solament queda dir que els gaudiu i que mantingueu la calma: que tot sortirà bé! SORT!
Sarah Roses