Monthly Archives: febrer 2014

El meu minut de glòria …. Sarah Roses

Estàndard

Els Jocs Florals! Quants records em vénen de cop… I què dir? Començàrem  amb els càstings i les famós poema de les “Patates fregides” i  a poc a poc, sense adonar-te´n  ja toca; toca la que definiré com la millor setmana de col·legi des que tinc ús de raó.

El dilluns organitzàrem tot el que anàvem a fer durant aquella setmana, aquella setmana que uneix al curs sencer; que en un obrir i tancar d’ulls ja ha passat entre riures, assajos i els nervis que van en augment en l’espera d’aquell moment; que encara que sembla aterridor es converteix en un record que queda en la teva ment molt temps. I és que no t’adones i ja és el teu torn, el teu minut d’or; aquell pel qual tant has assajat i ja gairebé, sabent-te de memòria el poema, ho fas el millor que pots, treus forces fins i tot dels nervis que et corsequeen i finament, s`acaba. I en aquest mateix instant ja et comença a entrar nostàlgia i és que no  baixaries d’aquell escenari que en un principi tanta  por i vergonya et feia….

I ara ja solament queda dir que els gaudiu i que mantingueu la calma: que tot sortirà bé! SORT!

Sarah Roses 

Un ball i un poema per als Jocs Florals …. Irene Soler

Estàndard

Supòs que tots ja estareu donant voltes al cervell amb les típiques preguntes que ens solem fer: vestit? pentinat? maquillatge? tratge? POEMA? En primer lloc, no us preocupeu tant per la imatge perquè quan estau damunt l’escenari, l’únic que pensareu serà cercar els vostres pares per poder respirar ja que els nirvis d’abans de sortir són el pitjor que hi ha! Aquell dia tots estan increïbles, tant si van amb tratge, amb el vestit més espectacular com amb pijama. El que poseu allà damunt serà amb el què es quedarà la gent; amb aquell poema tan ben recitat, amb aquell ball tan emocionant, amb aquell nin que toca tan bé un instrument…No hi ha millor sensació que sortir del Saló d’Actes i que te demanin? “Tu eres la que balla? Ha estat preciós. Enhorabona”. En segon lloc, record allò de fer un poema com una “menjada de cap” proves i proves i no surt res que es pugui llegir en públic, crec que els meus primers dos poemes no li haguèssin agradat ni a la meva àvia pero vaig trobar el secret de la poesia, escriure sobre un tema especial, que t’emocioni, que de veritat sentis el que escrius, per això el meu poema va quedar en 4rt lloc i no era cap poema d’amor ni res d’això, era un poema sobre el meu ca, les paraules sortien soles ja que parlar  d’ell per jo era com una piscina d’emocions. Aquest és l’únic consell que us puc donar i que disfruteu al màxim, és la millor experiència què he viscut a l’escola. DISFRUTAU!Imatge

Les meves col·laboracions als Jocs Florals … Alba Gisbert

Estàndard
Els Jocs Florals no només és aquella nit de maig  plena de nirvis, sinó un record que guardaràs per tota la vida, recordaràs tots els bons moments amb els teus amics i professors, dels moments màgics, d´il·lusió,  l’olor tan particular del saló d’actes, dels crits de na Bego i de les emocions tan fortes que es viuen i de poemes plens de sentiments.
En el meu cas , tot va començar un dia en el pati imaginant amb na Maria Marti què podíem fer per participar als Jocs,  i pensàrem amb un ball. Sonava bé però era una idea una mica boja. Al  principi fins i tot s’enrigueren  de nosaltres però amb esforç, ganes i dedicació podem dir que ho vàrem aconseguir i que ara som nosaltres qui reim. Vàrem fer un ball divertit , és clar que no era perfecte perquè no som cap ballarins professionals però els deu amics que ballàrem,  ho vàrem fer el millor que podíem fer-ho i amb això em don per satisfeta. 
 
Imatge
També vaig col·laborar en el ball de na Irene Soler i na Paula Verdera fent les fotos pel seu vídeo. Vàrem anar a un platja petita del Portitxol i per fer-les, utitlizàrem uns llençols i les  dues gimnastes  igual vestides. Vaig cercar les posicions més boniques per tractar de fer les millor fotos, vàrem jugar amb els llençols ,el vent i la llum , i el resultat va ser molt bo . Vaig gaudir com una nina petita. No sóc cap fotògrafa professional, és clar, però m’encanta la fotografia i sempre intent recollir dins una imatge, la bellesa i l’essència de cada moment. 
Per finalitzar vull dir que estic totalment d’acord amb la frase del nostre estimat Rafa Nadal ” Qui creu que no pot millorar no sap res de la vida”. Intentar-ho fer lo millor possible sempre , amb disposició d’ aprendre, amb ganes i esforç i  segur que ho aconseguiu!! 
Imatge
Imatge
Molta sort a tothom!! 
Alba Gisbert

Sort ! Ana Ferragut i Mariona Real

Estàndard

Ganes de tornar a dia 3 de maig, ganes de reviure aquell moment únic, aquell que va ser el nostre moment de glòria. Encara recordam els nirvis que vam passar en dinar, abans del càsting de presentadors:  més de 30 persones en una mateixa sala que “lluitaven” per fer el mateix que tu, no podies fallar, havies de ser millor que la resta. I nosaltres, dues amigues de la mateixa classe, passés el que passés ho seguiríem essent (ja que, en teoria només podia haver una parella de presentadors per classe)

El dia que ens van reunir a tots els alumnes de 4rt, a la sala blanca, per comunicar-nos els nostres papers, vam passar els mateixos nirvis que el dia dels Jocs. I ens vam alegrar quasi tant com si ens haguessin donat el primer premi dels guanyadors de poemes. Vam riure, vam cridar i fins i tot vam plorar d’emoció. Dues presentadores. Això sí que era un premi de veres. Però el que ens tocava ara, era dur. Els jocs florals requereixen esforç, concentració i sobretot requereixen treball en equip. Només dir-vos que aquesta setmana es única, recordau que només la viureu un cop a la vostra vida i que l’heu de gaudir al màxim, que potser després vos adoneu que no ens heu fet cas i vos en penedireu.

Ja per acabar, molta sort a tots en el que vulgueu fer, gràcies a cada un de voltros es farà possible la vint-i-novena  edició dels Jocs florals. Molta sort de part de na Mariona i n’Ana.

 ImatgeImatge

Nirvis que se´n van tots sols …. Anna Amengual

Estàndard

Sempre havia sentit parlar dels Jocs Florals . La gent deia que era una nit única i inoblidable , quan ho­ sentia pensava: “ no deu ser per tant , deu ser com tot el que hem fet anys enrere”

I ara dic : Com que no devia ser  per tant?  Tenien tota la raó… és una experiència inoblidable, meravellosa, és difícil poder descriure-ho en paraules …

Companys de 4rt d´ ESO , gaudiu-ho des del 1r càsting fins  el dia més esperat .

Un consell, intenteu  superar el nirvis  i demostreu el vostre talent . A mi el nirvis me varen superar , la meva participació musical, juntament amb la meva companya Aina no va sortir tal i com esperàvem però això no ens va llevar la il·lusió de seguir el ball i donar tot el millor de nosaltres . Era un espectacle nou que no s´havia fet mai ,  aprofitàrem   que havien reformat l´Auditòrium  per fer un de  ball ambs el llums de neó i després acompanyàvem el ball amb  un poema  de la generació del reciclatge! Recordo que quan vaig trepitjar  l’escenari el dia dels Jocs , no tenia res a veure amb els dies de asssajos, les cames em tremolaven , la veu no em sortia … Però només quan hi  dúiem dos minuts els nirvis se ´n varen anar … Per això vull dir-vos que no us preocupeu si teniu nirvis , se´n van tots sols ! Segur que vosaltres els  superareu just entrar per la porta de l’escola ! 🙂  

Molt d’ànims i a gaudir-ne com jo vaig fer … 

Cada un de nosaltres, peces imprescindibles dels Jocs Florals…. Raquel Villacorta

Estàndard

Els Jocs Florals són l’acte més esperat quan fas a 4rt d ESO. És un espectacle que requereix molt esforç, molta dedicació i molta feina durant tot el curs. No importa quin sigui el teu paper en aquest gran dia, perquè tots som igual d’importants i cada un és una peça imprescindible per a que tot surti perfecte.

Quan arriba el gran dia, sents moltes emocions al mateix temps, estàs nerviós mocionat, i molt alegre. A l'hora  Dsortir a l'escenari no penses en res, només en llegir, ballar, cantar, fer la tramoia o tocar un instrument el millor 
que saps. Aquest moment tan esperat passa molt aviat i per això s'ha de gaudir al màxim. Si es poguessin repetir una altra vegada, els repetiria amb molt de gust i molta il.lusió com ja ho vaig fer.
Molta sort i molts d´ànims als alumnes de 4rt d´eso que hi participen aquest any. Raquel Villacorta Uría  1r de batxillerat B 

 

Poetes per un dia i per sempre… Miquel Tallada

Estàndard
 … “si em cerques i no em trobes,
prova allà on neix el color verd.”

El verd que marca la frescor de la jovenesa,
el verd que neix en el cor,

en els amics corals,

en tota aquella rutina, que de cop,
sembla meravellosa.

En les parets de l’escola,

untades de records
on s’hi nodrirà la nostàlgia.

Els verds i aromes
que amaguen els passadissos,
l’uniforme, les eternes escales,
el laboratori, la capella,
els racons del col·legi.
Controls, treballs, butlletins….
Sumo, trec factor comú i simplifico: POESIA

Destil·lar les sensacions . Pablo González Maya

Vídeo

Mai no m’havia imaginat que en un sol vespre es poguessin sentir tantes emocions diferents a la vegada. Quan a principi de curs anomenaven els Jocs Florals, jo pensava que només seria un acte com les obres teatrals de primària en les que cada un tenia el seu “moment de glòria” i tot quedava al record, però tot va canviar des que na Puri ens va ensenyar a llegir  l’inoblidable poema de “Les patates fregides” de Miquel Martí i Pol  com si aquelles patates fossin dins de la nostra boca mentre llegíem. En aquell moment, em vaig adonar del que s’apropava inevitablement: un acte al que havíem de mostrar al públic totes les sensacions que destil·lava el poema amb l’inconvenient que havíem de ser nosaltres els qui ho transmetéssim. Però als Jocs Florals no només hi va haver poesia, tots el alumnes de 4t d’ESO teníem el nostre paper, i encara que fos petit, era imprescindible perquè tot sortís d’allò més bé. Va arribar la darrera setmana d’assajos a la qual interpretàvem una vegada darrera altra l’acte complet, mentre na Malena, Puri, Begonya i Cati ens deien què havíem de millorar. Un dia concret, na Miquela Lladó va venir a donar-nos una classe magistral que a tots ens va ajudar. Gairebé sense adonar-nos, érem a la tarda del dia 3 de maig, els nervis ens recorrien tot el cos i es va escoltar la  coneguda frase : “Comencen els Jocs Florals”. Una barreja de felicitat, entusiasme, desesperació, vergonya i inseguretat ens consumia. Els premis foren lliurats i els Jocs varen finalitzar. Tot va ser molt ràpid; tant, que se’m varen fer massa curts. Els repetiria tantes vegades com fos possible per tal de gaudir d’una nit que ningú que hagi passat per 4t d’ESO podrà oblidar. 

Tots som protagonistes ! Sílvia Serra de Gayeta

Estàndard

Imatge

Els Jocs Florals són una activitat en la qual l’esforç i la dedicació es veuen reflectits en una gran nit d’emocions i d’alegria. És el teu moment, el moment de cadascun de vosaltres de poder participar i gaudir d’aquesta gran experiència que, com tots els que l’hem viscuda, recordareu sempre.

Posar-se nerviós abans de sortir a llegir el teu poema, encarregar-te de la tramoia, ballar, cantar o tocar qualsevol instrument musical sembla el més senzill del món però fins que no ho has fet no ho és ! I una vegada que està fet ja no hi ha preocupacions i el més important és passar una bona estona amb els teus companys i amics del curs. 

En els Jocs Florals tothom juga un paper important: tots som protagonistes; molts d’ànims als alumnes de 4t d’ ESO que hi participen aquest any i recordau fer els exercicis de relaxació abans de sortir a l’escenari. 

Silvia Serra de Gayeta. 1r Batxillerat D