Nirvis que se´n van tots sols …. Anna Amengual

Estàndard

Sempre havia sentit parlar dels Jocs Florals . La gent deia que era una nit única i inoblidable , quan ho­ sentia pensava: “ no deu ser per tant , deu ser com tot el que hem fet anys enrere”

I ara dic : Com que no devia ser  per tant?  Tenien tota la raó… és una experiència inoblidable, meravellosa, és difícil poder descriure-ho en paraules …

Companys de 4rt d´ ESO , gaudiu-ho des del 1r càsting fins  el dia més esperat .

Un consell, intenteu  superar el nirvis  i demostreu el vostre talent . A mi el nirvis me varen superar , la meva participació musical, juntament amb la meva companya Aina no va sortir tal i com esperàvem però això no ens va llevar la il·lusió de seguir el ball i donar tot el millor de nosaltres . Era un espectacle nou que no s´havia fet mai ,  aprofitàrem   que havien reformat l´Auditòrium  per fer un de  ball ambs el llums de neó i després acompanyàvem el ball amb  un poema  de la generació del reciclatge! Recordo que quan vaig trepitjar  l’escenari el dia dels Jocs , no tenia res a veure amb els dies de asssajos, les cames em tremolaven , la veu no em sortia … Però només quan hi  dúiem dos minuts els nirvis se ´n varen anar … Per això vull dir-vos que no us preocupeu si teniu nirvis , se´n van tots sols ! Segur que vosaltres els  superareu just entrar per la porta de l’escola ! 🙂  

Molt d’ànims i a gaudir-ne com jo vaig fer … 

One response »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s