Una nit meravellosa… Paula Manzanares

Estàndard

Tot començà un dia com avui, a principis de febrer. Jo vaig presentar-me a les primeres audicions, les d’actuacions ja que la meva intenció era cantar. No em varen agafar i em vaig presentar a les proves de lectors. Em tocà un poema un tant estrany però pareix que vaig agradar perquè aquesta vegada sí que m’agafaren.

L’aventura realment començà amb els assajos. Els primers eren al saló blanc a les dues. Els primers dies consistiren en organitzar-se. Na Malena, na Cati i na Begoña varen dividir-los en tres parts totes relacionades amb l’art. El meu poema tractava de la música. Em varen assignar a Raquel com a parella i cadascuna llegia un vers. No tot va començar bé ja que ens varen canviar el poema l’ultima setmana, fins que aquest va ser el definitiu.

Els darrers assajos poc abans de la primera setmana de maig, varen ser al saló d’actes. Record el primer: jo menjava a casa del meus avis i després el meu avi em duia cap al col·legi amb el cotxe; el vaig dir que em deixés a la porta de primària per fer un trajecte més curt a peu. No vaig pensar que a les dues la porta de primària estava tancada i quan em vaig adonar, em vaig girar i el meu avi ja s’havia anat així que vaig haver de pujar a peu fins a la porta de secundària i donar tota la volta fins al saló d’actes. Vaig arribar molt just!2

Estava molt emocionada perquè ja s’apropaven els Jocs i era la setmana d’assajos. El primer dia va ser un poc “caòtic perquè ningú sabia com s’havia de col·locar a l’escenari ja que, per exemple, nosaltres havíem d’ estar tots a l’escenari i no sabíem com posar-nos, qui llegia primer… Afortunadament tot va sortir molt bé, fins i tot  a partir del dimecres dúiem els tacons per no caure la nit dels Jocs.

Record que en finalitzar l’assaig general, Bego ens va dir que mengéssim bé perquè anys passats hi havia nines que no menjaven per cabés bé al vestit, i, sobretot que gaudíssim molt del nostre moment.

La nit del Jocs Florals va sortir com l’havíem assajat. Jo no em vaig posar gens nerviosa, però hi havia gent que va haver de prendre un suc o no volia sortir a l’escenari, però des de la meva perspectiva, al final tot va sortir més que bé.

Els Jocs són l’última festa que tens amb la teva classe com a tal des del parvulari.

Una nit  meravellosa i inoblidable.

Per Paula Manzanares Moya

1er Batx-B

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s