Monthly Archives: febrer 2015

Tot va començar molt abans d’un 9 de maig ….Bàrbara Fiol

Estàndard

Tot va començar quan vaig decidir que jo volia participar en els jocs, encara que tampoc sabia molt bé què eren, havia vist vídeos i m’havien explicat coses. No obstant això no descobreixes el que són fins que comença la preparació de tot:
El primer pas per aconseguir aquesta inoblidable nit és presentar-se als càstings, molts estareu nerviosos, però no us preocupeu ja que només heu de demostrar el que sou capaços de fer i confiar en vosaltres mateixos.
Després dels càstings tot sembla més relaxat, encara que aquesta sensació només dura unes setmanes, setmanes en les quals segueixes sense saber què és el que passarà el mes següent. Quan et vols adonar ja esteu assajant i preparant tot, però segueixes pensant en la nit de la funció i t’adones que queden menys de dos mesos per ordenar un caos.
Preparar un acte d’una hora i mitja a la perfecció, i aconseguint que tots els alumnes se sentin a gust amb el que han de fer no és tasca fàcil. Per això el treball i esforç constant dels professors i professores és el que fa que tot acabi sent digne de recordar. Però no tot és tasca dels professors, sinó que tu has de fer un treball de comprometre’t amb tu mateix per fer-ho el millor possible. I és que els nervis sempre hi seran, encara que tots hàgim participat moltes vegades en obres o actes, encara que siguis extravertit i encara que et sàpigues a la perfecció la teva actuació. Però cal superar aquests nervis i adonar-te que coses com aquestes només ocorren una vegada a la vida, i que la millor manera de fer-ho bé és gaudint.
Un cop t’has mentalitzat de tot això i queden poques hores per assajar, tant els professors com els alumnes estem histèrics perquè sempre vénen tots els problemes al final.
I entre tantes preocupacions arriba l’hora de la veritat. A les set en punt, tots els alumnes estem preparats i nerviosos. Pares, germans, avis, amics, professors … Tots preparats per a la nit del nou de maig. I és quan sents la gent aplaudir a l’escenari i una veu al lluny que diu: “Comencen els jocs florals” mentre tu estàs darrere el teló sense veure res però ho sents tot. La sensació és indescriptible, una barreja de satisfacció i de nervis. Però sobretot moltes ganes de viure una nova experiència amb els companys i també amb els teus nous amics.

Escrit per: Bárbara Fiol Ballester 1ªBac D

Anau amb seny i passau-ho molt bé! Lluís Ribas

Estàndard

La nit dels Jocs Florals és una nit màgica en què tots els alumnes posen en pràctica tot el que han estat practicant al llarg del curs, és una nit d’ il•lusió, per ensenyar als espectadors tot l’esforç que els alumnes i professors posen a aquest projecte, una nit de nervis, tot ha de sortir bé, ha d’haver-hi molta coordinació i concentració. I és clar, amb tanta exigència un es pot posar nerviós, però no patiu, perquè una vegada han començat els Jocs Florals te n’oblides de tot, els nervis se’n van i tot surt bé, natural.

Una de les coses que més em va costar va ser haver de fer el meu propi poema, vaig estar temps pensant com fer-ho perquè quedàs bé. Per desgracia després no vaig ser un guanyador, també he de dir que hi havia un nivell molt alt, per això animau-vos a fer un poema bonic, disfrutau mentre l’escriviu, amollau-vos, feis que el jurat ho tengui difícil per triar un guanyador.

En els meus Jocs Florals vaig participar llegint un poema amb un company, al principi no estava segur de quina manera participar als Jocs Florals, i els meus companys em vàren convèncer per fer de lector, i és una de les coses de les que mai en ma vida me´m penediré, va ser una experiència inoblidable, els nervis dels càstings, les rialles dels assajos, també les “bronques” dels professors en el assajos, i el gran dia, quina il•lusió! Tots ben vestits, contents, bon ambient i en un tres i no res ja han acabat! Estàs a fora, tothom et felicita, et saluda,es fan fotos…I després arriba la festa gran, anau amb seny i passau-ho molt bé!

Mix de presentadors …. Mari Cruz Roa

Estàndard

Vaig arribar a aquest col·legi al curs de quart d’ESO, per això la meva idea sobre el  Jocs florals era totalment nul·la. Des dels primers dies de setembre ja vaig començar a escoltar molts comentaris sobre aquest esperat dia. Les meves amigues em varen explicar a poc a poc en què consistien. Vaig començar a il·lusionar-me amb totes elles però sense saber el que m’esperava. A mesura que el temps passava els professors ens mostraven vídeos sobre  jocs florals anteriors  i ens guiaven sobre com enfocar les nostres expectatives de ser presentadors, ballarins, lectors…Però no tot és tasca dels professors, sinó que tu has de fer un treball de comprometre’t amb tu mateix per fer-ho el millor possible. I és que els nervis sempre hi seran, encara que tots hàgim participat moltes vegades en obres o actes, encara que siguis extravertit i encara que et sàpigues a la perfecció la teva actuació. Però cal superar aquests nervis i adonar-te que coses com aquestes només ocorren una vegada a la vida, i que la millor manera de fer-ho bé és gaudint.

La setmana de preparació prejocs va ser fantàstica, tots arribàvem sempre molt puntuals i amb moltes ganes d’assajar, i de veure assajar. Aquells cinc dies fugiren sense adonar-nos-en, perquè de cop i volta ja érem a divendres,  l últim assaig abans d’aquella nit. Els nostres Jocs ja estaven a punt i  sols quedaven une quantes hores per a l’estrena.

Reunint a tota la família i recordant d’agafar les invitacions anàrem tots al saló d’actes. No em creia que ja fos dia 9, el meu estat era molt nirviós amb il·lusió, i moltes poques ganes que aquell dia finalitzàs.

Després d’una llarga sessió de fotografies i milers de comentaris sobre els nostres vestits, vàrem situar-nos al darrere de l’escenari. En aquells instants sols s’escoltaven xiulets demanat silenci i els últims tramoistes que col·locaven els micròfons als nostres companys que actuaven en primer lloc.

L’acte va anar “sobre rodes” com es sol dir i va rebre molts aplaudiments. En finalitzar, tots lluíem els nostres millors somriures i amb aquella emoció que encara record, don per finalitzat el relat d’una nit per recordar, una de les millors que he pogut viure.

Un poema singular …. Pablo Campins

Estàndard

Tal dia com avui, ara fa un any, començaven les audicions i tots els càstings per als Jocs Florals. En el meu cas concret , jo tenia la intenció de  ser presentador, però resulta que no em van triar i vaig provar sort com a lector de poesia, i aquest pic sí que em van escollir. Em van donar un poema japonès un poc estrany i complex format per estrofes que s’ anomenen tankes i haikús,   però em va agradar molt.

Tot va començar a la setmana d’ assatjos. Una setmana molt especial i inblidable. Tots els que sortíem a l’escenari hauríem de passar la setmana assajant al saló d’actes. Els nostres jocs es van dividir en tres parts, i el meu poema corresponia a la primera part, la pintura.

Jo era dels que,  en llegir el poema tenia un vídeo a la meva esquena reproduint-se i per tant era necessari saber què fer a cada moment. Sincerament, els primers dies d’assajos no varen ser com jo esperava, no li agafava el tempo al poema ni al vídeo. Potser fossin els nervis o la por a fer-ho malament el dia de l’actuació, però no hi havia manera. Vull dir, era un poema japonès i mai havia vist cosa igual. No obstant això, no va ser fins l’assaig de dijous a la tarda, dia previ a l’actuació, que ho vaig fer més o menys bé.

Llavors va arribar el dia esperat per tots, jo estava convençut que em sortiria bé, i gràcies a tots els bons consells donats per les nostres professores, que van ser imprescindibles. És inevitable posar-se una mica nerviós abans de començar, tot i que la meva intervenció era tot just de tres minuts, però tots ho vam fer molt bé i tal com esperàvem.

La setmana completa tot plegats  és inoblidable ja que és una oportunitat molt especial per passar temps amb tots els teus amics, treballar en equip i gaudir, també a la festa de després! . És essencial que es prengui amb molta il·lusió i ganes i tot anirà bé. Cada un de vosaltres té un paper fonamental en els Jocs Florals, faci el que faci.

MOLTA SORT A TOTS.

Pablo Campins Bover.