Daily Archives: 10 26+00:00 02pm236 2019

Tot va començar molt abans d’un 9 de maig ….Bàrbara Fiol

Estàndard

Tot va començar quan vaig decidir que jo volia participar en els jocs, encara que tampoc sabia molt bé què eren, havia vist vídeos i m’havien explicat coses. No obstant això no descobreixes el que són fins que comença la preparació de tot:
El primer pas per aconseguir aquesta inoblidable nit és presentar-se als càstings, molts estareu nerviosos, però no us preocupeu ja que només heu de demostrar el que sou capaços de fer i confiar en vosaltres mateixos.
Després dels càstings tot sembla més relaxat, encara que aquesta sensació només dura unes setmanes, setmanes en les quals segueixes sense saber què és el que passarà el mes següent. Quan et vols adonar ja esteu assajant i preparant tot, però segueixes pensant en la nit de la funció i t’adones que queden menys de dos mesos per ordenar un caos.
Preparar un acte d’una hora i mitja a la perfecció, i aconseguint que tots els alumnes se sentin a gust amb el que han de fer no és tasca fàcil. Per això el treball i esforç constant dels professors i professores és el que fa que tot acabi sent digne de recordar. Però no tot és tasca dels professors, sinó que tu has de fer un treball de comprometre’t amb tu mateix per fer-ho el millor possible. I és que els nervis sempre hi seran, encara que tots hàgim participat moltes vegades en obres o actes, encara que siguis extravertit i encara que et sàpigues a la perfecció la teva actuació. Però cal superar aquests nervis i adonar-te que coses com aquestes només ocorren una vegada a la vida, i que la millor manera de fer-ho bé és gaudint.
Un cop t’has mentalitzat de tot això i queden poques hores per assajar, tant els professors com els alumnes estem histèrics perquè sempre vénen tots els problemes al final.
I entre tantes preocupacions arriba l’hora de la veritat. A les set en punt, tots els alumnes estem preparats i nerviosos. Pares, germans, avis, amics, professors … Tots preparats per a la nit del nou de maig. I és quan sents la gent aplaudir a l’escenari i una veu al lluny que diu: “Comencen els jocs florals” mentre tu estàs darrere el teló sense veure res però ho sents tot. La sensació és indescriptible, una barreja de satisfacció i de nervis. Però sobretot moltes ganes de viure una nova experiència amb els companys i també amb els teus nous amics.

Escrit per: Bárbara Fiol Ballester 1ªBac D