Monthly Archives: Març 2015

El meu repte personal …. David Garcinuño

Estàndard

Els Joscs Florals el meu repte personal.

El meu primer contacte amb els Jocs Florals va ser en l’any 2007.Aquell dia de maig, només vaig ser un espectador que no acabo de gaudir d’aquell espectacle de les arts perquè era massa jove. Només acompanyava a la meva germana que en aquell moment feia 4 ESO. Quan vaig començar secundària sempre em deia: “ja et queda menys per als Jocs Florals”.

Jo no acabava d’entendre perquè tanta expectació.jocsflorals

Ara, no només ho entenc em podien deixar fora de participar activament en aquest acte cultural. Com voler és poder, vaig treballar amb il·lusió per aconseguir un bon accent. I així vaig aconseguir esser seleccionat per presentar el tribut a Andy Wharhool al costat dels meus grans companys Guille i Maria.

Els dies previs a l’actuació no et pots ni imaginar el que viuràs aquest dia. Et dediques a assajar, i a tornar a assajar el teu text i aprendre’t el dels teus companys. Gaudeixes de totes les actuacions. Ànimes i recolzes als teus companys quan els entren dubtes o inseguretats de les seves representacions. I, per fi, arriba el dia. La il·lusió, els nervis, i la complicitat amb els teus amics fan de l’esdeveniment un dia màgic. Allà estan els teus professors, amics i els teus familiars. Vols que tot surti com s’ha dissenyat en els assatjos, fins i tot millor si cap. I aquí estem tots, compartint la mateixa il·lusió i l’alegria màgica dels Jocs Florals que fan de 4 d’ESO un curs màgic.

Quina passada de Jocs Florals! Miquel Tallada

Estàndard

caramelsjocs

Davant la quantitat de participacions dels alumnes de 1r de batxillerat,

privilegiats ja que han gaudit de l’experiència que suposa participar en uns Jocs Florals,

vull animar els protagonistes d’enguany, els de 4rt  d’Eso a que s’il·lusionin.

Veig molta activitat a les aules durant el migdia, assajos, il·lusions, càstings,…

i això és bon senyal, i m’anima i m’estimula.

Sorprèn-te!

Alça la veu,
quan cansada de monotonia
trenquis el glaç del dia dia,
i la cadència que et duu imparable
a la rutina acceptada..
d’entrar en dilluns
i sortir en divendres

Fes que es congeli,
es paralitzi, s’alenteixi
s’adormi, i del xubec
es transformi en un canvi,
irreversible a poder ser,
per dir ben fort i clar…

Quina passada de
Jocs Florals!
M’encanta la Poesia!

Miquel

Enfronta les teves pors i deixa’ t dur pel moment ! Ana Masdéu

Estàndard

Jocs Florals. Només amb dir aquestes dues parauletes s’obre a la meva ment la caixa del records. El records més feliços, divertits, especials i únics. Els records que mai oblidaré i que em serviran com a exemples de superació personal i de pura felicitat.

És clar, no tots són moments fantàstics. Tant a les audicions com als assaigs i especialment al gran dia, el nervis són un company que potser et perseguirà diverses setmanes. O potser no, no es pot saber mai dins que arriba el moment.

De totes maneres, comencen amb la història dels meus jocs florals. Record que primer vaig apuntar-me com a col·laboradora, ja que sentia pànic a l’hora d’estar sobre l’escenari amb tanta gent pendent de mi. Estava completament segura de seguir amb la meva decisió de ser col·laboradora. Però amb el temps, vaig començar a reflexionar i donar-li voltes. Era una oportunitat única a la meva vida per poder fer una cosa així, i a més, ho faria amb els meus amics de sempre. La meva amiga Marina i jo vam proposar-nos presentar-nos a les audicions per llegir un poema, i si ens agafaven a les dues, demanaríem fer-ho juntes. Així tot seria més amè.

Amb prou feines vaig assajar el poema per l’audició perquè mai vaig imaginar que m’agafarien. Però vaig ser una dels seleccionades ! Tot va sortir pefecte: na Marina, na Lea i jo vam ser assignades per interpretar un poema de Charles Chaplin. Ara només havíem de perfeccionar-ho a la setmana d’assaigs.

Aquells dies van ser molt, molt entretinguts, però també bastant estressants. A més, pujar a l’escenari es va tornar una cosa més normal i quotidiana i vaig perdre la por completament. El saló d’actes es va tornar la nostra segona casa…

Quan el gran dia, el famós 9 maig de 2014, va arribar, no em sentia GENS nerviosa. Simplement pareixia un altre dia d’assaigs. En arribar i juntar-me amb els meus companys em vaig quedar encantada amb el ambient tan relaxat i feliç que ens envoltava. No volia esperar més!

De sobte, esperant darrere l’escenari, vam començar a escoltar les veus de na Begonya, na Malena y na Cati: els jocs quedaven oficialment inaugurats… Tot va passar rapidíssim, i el nostre moment, els nostres mintus de glória, van arribar.

Com vag dir  abans, els nervis són allò  més usual… Enmig de l’escenari, tan tranquil·la, em vaig començar a marejar moltíssim. No entenia res, ja que no estava gens nerviosa, però vaig haver d’avisar les meves companyes per si passava qualque cosa. Afortunadament, no va passar res, i ens vam disposar a fer-ho el millor possible. La sensació de ser el centre d’atenció, d’estar enfocada pels llums, etc, va resultar ser meravellosa. No volia que acabés mai.

Quan vam acabar r, les meves companyes i  jo ens vam donar l’abraçada més forta que ens havíem donat en anys. Havia estat increïble! Després vam disfrutar de la resta d’actuacions molt satisfetes i felices. He de reconèixer  que un Jocs Florals com aquells són molt difícils de superar… Totes les actuacions van ser impecables a més de divertides. I els poemes guanyadors… impressionants. Vaig quedar fascinada.

Quan van acabar els jocs florals, fins i tot em vaig posar a plorar una mica (encara no sé per què, va ser tot molt confós ), però per a mi, els Jocs Florals han estat una de les millors coses que he fet. No només coneixes  molta de gent amb la que  mai abans havies parlat, sinó que també et prepares per futures situacions. Si ara he de tornar a pujar a un escenari, no dubtaré en fer-ho!

Aprofitau aquestes oportunitats de la vida, tant col·laboradors, com els presentadors i els que llegiu un poema, per treure el màxim profit, i no tingueu por de res!

De fotògraf a lector … Carlos Cerdan

Estàndard

Crec que sóc l’única persona del meu curs que ha tingut una experiència doble als Jocs Florals. Us estareu demanant què vol dir això d’experiència doble, i no, no vol dir que he pogut actuar dues vegades als jocs. Us ho explico  tot d’una. Vaig començar els Jocs com a fotògraf, anava a totes les audicions per fer fotos. Me’n vaig apuntar a fotògraf, en primer lloc, per la por que  tenia a fer el ridícul damunt un escenari, i a més a més, perquè hi havia de  parlar en català, cossa que no se’m dóna gens bé.

Aquesta hauria estat tota la meva tasca pel gran dia dels Jocs Florals de l’any passat i la meva única sortida a l’escenari sense actuar ni presentarar;  però a la darrera setmana de la preparació, la sort me va somriure i crec que també me va fer l’ullet. Uns dels lectors es va donar de baixa i jo no m’ho podia creure; em varen escollir a mi, el que tenia por, el que no volia sortir però ja ho mirava en ganes, el que estava tot el dia en preparació sense actuar tant sols d’ajuda fotogràfica, … per reemplaçar-lo. De sobte, la veritat es que me va agafar de sorpresa i la meva reacció va ser de por: hauria de fer de James Bond amb l’Àngel Llull! Però va resultar que aquesta por i a mesura que anaven passant els dies s´anava disipant. Entre tants de riatlles i noves experiències ja no m’enrecordava que no m’agradava actuar o vist d’una altra manera, que no volia pujar damunt l’escenari. 
Va arribar el gran dia, la llum, la gent, els micròfons, tot ja estava preparat pel gran moment. Anàvem passant totes les actuacions tal i com s’havia programat. Ara era el nostre moment. No sé com explicar-vos el que vaig sentir en aquells moments, em vaig sentir dalt, com si hagues pujat al cim del món, si això és possible, i a més l’explosió final dels aplaudiments es va convertir com una pujada d’adrenalina que va fer d’aquesta experiencia una cosa única i irrepetible.  
Si no hagués tingut la sort de poder actuar i només hagues fet de fotògraf, estic segur que hauria  disfrutat molt de les actuacions dels meus companys, però se cert que si per por hagués rebutjat la oportunitat d’actuar

Un pic a la vida …. Maria Grua

Estàndard

jocsflorals

La veritat és que per molt que t’expliquin què són els Jocs, et puc assegurar que no et fas una mínima idea del que realment és fins que estàs allà, darrere la cortina del saló d’actes, i veus que ja és el teu torn, ja et toca sortir a tu, davant tot el públic allà expectant, esperant que demostris quant t’ has preparat els teus 3 minuts a l’escenari que per a tu són com tres segons, però tres segons molt i molt especials en els quals tu ets el protagonista i pots demostrar l’il.lusió i les ganes que tens de fer-ho el millor possible. A mi em va tocar presentar amb en Guille i en David i la veritat és que ho vàrem gaudir moltíssim i vàrem riure molt, enss ajudàrem mútuament tant a preparar l’acte com a tenir més seguretat en nosaltres mateixos per fer-ho el millor possible.

Jo sempre havia volgut ser presentadora ja que a mi parlar en públic no em costa massa,però jo sóc una persona que s’estressa molt i la veritat que vaig haver d’ aprendre a relaxar-me, que és una de les coses que vaig aprendre gràcies als Jocs Florals i de fet no m’esperava per res que em seleccionassin, però encara record perfectament el moment en el que na Puri m’ho va dir, em va fer moltísima d’il.lusió.

Una altra de les millors coses dels Jocs Florals és la setmana d’assajos en els que es forma fins i tot com una petita familia, tots i cada un de nosaltres posa el seu gra d’arena i tots som iguals  d’importants perquè l’acte surti perfecte.

No us poseu nerviosos ,respirau amb profunditat i sortiu a l’escenari a demostrar el millor de vosaltres.

Disfrutau-los molt que només són un pic en la vida i val la pena gaudir d’ells al màxim. Us desig molta sort a tots i totes!!

I el guanyador és …. Maria Borràs Guerrero

Estàndard
Una setmana d’assajos , mil hores de dedicació i tan sols una nit , els XXIX Jocs Florals. Quan s’ acostaven els càstings tothom estava nerviós , però jo estava segura que volia esser la presentadora del premis. Després del càsting ,vaig saber que m´havien  escollit de presentadora dels premis. Jo estava encantada , emocionada , il•lusionada i preparada. Tres mesos després, a la fi varen arribar. Record aquell dia com si fos ahir. Al matí , jo estava plena de nirvis , no vaig berenar gens,  estava atacada. A l’assaig general , na Malena , na Begoña i na Cati ens varen donar els millors consells per tranquil•litzar-nos. Aquell horabaixa va ser una auntèntica mescla d’emocions… el nirvis no se n`anaven però l’emoció romania en el meu cos.
Finalment , quan vaig escoltar “Apagueu el vostros telèfons mòbils , comencen el Jocs Florals”  Els nirvis estaven a flor de pell. Després de les magnífiques actuacions , els grans lectors , va arribar el meu moment.  Gràcies a tots professors i professores que varen participar amb nosaltres , a tot l’equip tècnic i evidentment a na Malena , Bego i Cati per haver fet possible aquesta fantàstica i inolbidable nit. I per últim , als meus companys que ho varen fer genial. Gràcies a la vivència del Jocs Florals , tots ens varen sentir més propers  . Ànims als nostres companys de quart i molta sort!
Maria Borràs Guerrero

Gaudiu… això és tot! …Pau Mateu

Estàndard
 

Si cal triar un moment de tota la Secundària, si cal triar un somriure, una llàgrima, una abraçada o un enuig, és sens dubte … l’esperada impacientment nit dels Jocs Florals. Una nit que ho té tot. I no ho dic perquè soni poètic, que de poemes ja n’hi ha prou,  ho dic així

perquè la nit dels Jocs té tots els significats que un li pot donar, tots els sentits que un vol que tingui i totes les alegries que un es pugui imaginar.

Si abans dels Jocs, a quart hi havia quatre classes, a partir d’aquesta nit … surt de la sala d’actes una sola classe. És inexplicable la capacitat d’unió que tenen hores, hores i hores jocs florals paud’assajos. No es pot mesurar l’afecte que ( era molt ja abans ! ) tens cap a na  Begonya, Malena i Puri. I és impossible dir-vos la sensació que tens, és igual quantes vegades l’hagis tingut, en estar davant d’un escenari demostrant que estimes el que fas, tant és que facis, és igual el que diguis … l’única cosa que importa és el que sents.
Juntament amb la setmana de preparació, desapareixen tots els problemes i donen pas a un gaudi dels valors que faran que els Jocs, passi el que passi, surtin tots sols. Estic parlant de valors com el companyerisme, l’afecte o l’esforç. Tots i cada un de vosaltres sou indispensables perquè els Jocs siguin el que pretenen, i no existeixen els nivells d’importància en les tasques de cada grup (Exceptuant la tramoia, que són els més importants de l’obra), així que tots centrats i tranquils, que sempre tot surt perfectament.
Perquè els Jocs no són res més que gaudi. Gaudir d’assajar, gaudir de conèixer a aquest company que sempre has tingut a prop i mai t’has atrevit a parlar, gaudir d’escriure un poema (fins i tot els que ho escriuen només per obligació saben que és preciós), gaudir fins d’un error en el escenari! Us ho dic per experiència pròpia: Gaudiu, gaudim de tot el que podem mentre puguem, que pareix que no però… ahir ja era tard!
“El dia d’avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, el que no significa esbojarradament; sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l’èxit de l’altre; i examinant-te de l’assignatura fonamental: l’amor. Perquè així un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d’estimar i donar vida. “
Robin Williams.

Una nit plena d’il·lusió i esforç ! ….. Marina Llobera

Estàndard

Sempre havía escoltat parlar dels Jocs Florals. En canvi, mai hi havía assistit, per tant eren tot un misteri per a mi.. Al principi, jo amb uns altres companys ens presentàrem per fer un ball. Érem massa gent a l’escenari i no estàvem massa coordinats. Al final , no ens agafaren, per tant , vàrem haver de decidir altres opcions.

Jo sóc una persona que  m´imposa molt de respecte l’escenari, o més ben dit,  el públic. No tenia clar què fer. Finalment, vaig decidir  presentar-me com a lectora. Quan me digueren que m’agafaven com a lectora em vaig sentir molt contenta i il·lusionada però a la vegada em vaig sentir assustada. Hi ha molts temors que passen pel  cap però, a mesura que es duen a terme els corresponents assajos, desapareixen.

No t´adónest  i arriba la setmana tan esperada. Tots tenim una funció ja establerta i tots desitjam dur-la  a terme el millor possible. Per aquest motiu, tots posam de part nostra per fer-ho bé. A mesura que passa la setmana els assajos cobren vida i forma. Tot va millorant fins que finalment, el darrer día tot flueix a la perfecció. És meravellós com tots agafàrem la  confiança necessària  damunt l’escenari  per donar lloc a una nit plena d’art: poemes, balls…

Una vegada arriba el moment de començar , es veuen nervis per tot arreu. L’acte passa molt ràpid i quan vols adonar-te ja estàs damunt l’escenari fent la teva actuació. En el meu cas, no me vaig creure que havia recitat el poema fins que ens inclinàvem per donar les gràcies al públic. Va ser una de les millors experiències viscudes.  Tot havia sortit increïble!

Per aquest motiu, anim a tothom a que disfruti de cada moment, dels assajos, de quan surt bé ,i fins i tot, de quan surt alguna cosa malament. Gaudiu  de la setmana sencera des que començau a practicar fins que l’acte acabi. Disfrutau-ho molt !

Repetir quart només per poder tornar a fer els Jocs Florals…. Sabrina Sánchez

Estàndard

Els XXIX Jocs Florals… què puc dir d’ells, la veritat és que és una cosa que mai oblidaré, la setmana que vàrem estar al  saló d’actes tots junts va ser una cosa increïble, va ser una experiència inoblidable, quan ho record em boten les llàgrimes, ho tornaria a repetir una i altra vegada.Record que un amic, que feia de tramoista, tot el temps cantava la cançó de What is love, i ens  “pixàvem” de riure, perquè al final de l’últim assaig va agafar el micro i es va posar a cantar, tots rèiem molt, va ser una bona manera d’acabar la setmana d’assajos.

Quan tothom estava entrant per la porta, és quan de veritat  varen començar tots els nirvis, tots estàvem súper emocionats. Me va agradar molt veure  tots els meus amics i companys vestits d’aquella manera, estàvem tots guapíssims.

I finalment va arribar el moment, tots varem sentir la megafonia que deia: COMENCEN ELS JOCS FLORALS!!!   En aquells moments, tots els meus companys i jo  que estàvem darrera de l’escenari tremolàvem , però poc a poc el nervis varen disminuir.

Quan va arribar el moment dels premis, varem riure molt, perquè va haver uns petits errors però que no se’n varen notar.

No puc dir res més d’aquesta experiència, perquè heu d’ experimentar-la i saber què se sent de veres, és increïble, tant que jo, volia repetir quart només per tornar a fer els Jocs Florals.

Sabrina Sánchez

Bond, James Bond …. Àngel Llull

Estàndard

Els Jocs florals… em vénen molts bons records d’aquella setmana, jo personalment vaig fer de lector. Aquell dia vaig comprendre el que eren els nirvis , em varen venir mil emocions de cop , volia sortir a actuar fer-ho bé i sortir amb el cap ben alt d’ aquell lloc…..

Record que ho duia  tot ben preparat, sabia perfectament el que havia de fer i dir ; però això e el bonic de les emocions, que no les controles tu mateix.

Les beneituresse’m varen passar quan em varen dir que la meva actuació era la següent .
Vaig pensar on m’ estic ficant, pero ho volia fer bé perqué m’ havien donat l’oportunitat d’actuar i no volia fallar a ningú .

Pujar  a un escenari que coneixes, però que aquell dia estava vestit de gala, el recordo ple, fins a la bandera, el focus m’ enlluernaven. En aquell moment em adonar del que estava fent , tot va sortir rodat . Record especialment  aquell esmòquing que imitava  James Bond, el pentinat…Tot va sortir de meravella i ara, passat tot puc dir amb orgull que crec que per una nit vaig ser jo aquell espia  britànic : Bond, James Bond.