Daily Archives: 10 01+00:00 03pm495 2019

Vosaltres sou els protagonistes ! Marta Cuenca

Estàndard

Tots els alumnes de la nostra escola som conscients que som uns afortunats, perquè malgrat que som moltíssima gent., tenim un ambient familiar que a pocs llocs s’aconsegueix. Com ja sabeu, una de les celebracions que fomenta aquesta gran família que som, són els Jocs Florals. Aquest acte es duu a terme cada any, amb els alumnes de quart d’ESO com a protagonistes. L’any passat va ser el nostre torn, els 29ens Jocs Florals, i puc dir, ben orgullosa, que ha estat una de les millors experiències de la meva vida.

Des del moment que vàrem començar a pensar quina seria la nostra tasca a l’acte, damunt les vacances de Nadal, tot va canviar. Varem passar de ser 4 classes a ser un únic curs, com una família de gairebé 120 alumnes, que feia feina en equip. Jo, com sempre he practicat la gimnàstica rítmica, vaig parlar amb una companya que també l’havia practicada de més petita i sempre havia tengut passió pel ball, na Maria Martínez, i varem decidir ajuntar-mos per preparar algun tipus de dansa que emocionàs i impactàs també al públic i, sobretot, a les professores encarregades de montar els Jocs Florals i de triar quines actuacions hi participarien. Per poder fer un ball que reunís totes aquestes característiques, varem demanar ajuda a na Paula Borges, també alumna de l’escola i enamorada de la dansa. Amb la seva ajuda varem pensar que una gran manera de transmetre sentiments als espectadors seria fer dels 2 minuts de ball una història, i amb l’ajuda d’uns mocadors tapant-mos els ulls i al ritme de In this shirt, de The Irrepressibles, intentàrem  posar els cabells de punta. Com que no teníem ajuda de cap professional hi vàrem invertir moltes hores pensant en què posar i què llevar-li al ball, i finalment va arribar el moment del càsting, on les professores ens varen dir que havien gaudit molt de la nostra actuació i que sí que tendriem la nostra oportunitat de poder mostrar la coreografia als Jocs.

A partir d’aquell moment tot va venir rodat. Assajos, assajos i més assajos, i s’anava apropant el moment… Finalment, va arribar aquell dilluns a les 9, quan en lloc de passar el dia a les aules, varem davallar cap al saló d’actes per practicar la celebració ja de manera organitzada i amb els decorats al seu lloc. Aquella setmana va passar especialment ràpid, i abans d’adonar-nos-en, ja érem  damunt l’escenari, amb tots els ulls fixats en nosaltres dues, amb aquell vestit blau cel que tant ens havia costat aconseguir, i a punt de mostrar tot l’esforç tant de nosaltres dues com de tots els que ens havien ajudat… Allà va ser quan es va aturar el temps. Vaig deixar els nervis darrere l’escenari i vaig pensar: aquest és el meu moment!

Enguany el moment és vostre i només vos deman que no deixeu mai passar aquesta oportunitat sense gaudir-la, perquè només vosaltres teniu el privilegi de poder fer-ho. Tant col.laboradors, com presentadors, lectors, cantants, músics o ballarins, vosaltres sou els protagonistes!