Daily Archives: 10 08+00:00 03pm438 2019

Una nit plena d’il·lusió i esforç ! ….. Marina Llobera

Estàndard

Sempre havía escoltat parlar dels Jocs Florals. En canvi, mai hi havía assistit, per tant eren tot un misteri per a mi.. Al principi, jo amb uns altres companys ens presentàrem per fer un ball. Érem massa gent a l’escenari i no estàvem massa coordinats. Al final , no ens agafaren, per tant , vàrem haver de decidir altres opcions.

Jo sóc una persona que  m´imposa molt de respecte l’escenari, o més ben dit,  el públic. No tenia clar què fer. Finalment, vaig decidir  presentar-me com a lectora. Quan me digueren que m’agafaven com a lectora em vaig sentir molt contenta i il·lusionada però a la vegada em vaig sentir assustada. Hi ha molts temors que passen pel  cap però, a mesura que es duen a terme els corresponents assajos, desapareixen.

No t´adónest  i arriba la setmana tan esperada. Tots tenim una funció ja establerta i tots desitjam dur-la  a terme el millor possible. Per aquest motiu, tots posam de part nostra per fer-ho bé. A mesura que passa la setmana els assajos cobren vida i forma. Tot va millorant fins que finalment, el darrer día tot flueix a la perfecció. És meravellós com tots agafàrem la  confiança necessària  damunt l’escenari  per donar lloc a una nit plena d’art: poemes, balls…

Una vegada arriba el moment de començar , es veuen nervis per tot arreu. L’acte passa molt ràpid i quan vols adonar-te ja estàs damunt l’escenari fent la teva actuació. En el meu cas, no me vaig creure que havia recitat el poema fins que ens inclinàvem per donar les gràcies al públic. Va ser una de les millors experiències viscudes.  Tot havia sortit increïble!

Per aquest motiu, anim a tothom a que disfruti de cada moment, dels assajos, de quan surt bé ,i fins i tot, de quan surt alguna cosa malament. Gaudiu  de la setmana sencera des que començau a practicar fins que l’acte acabi. Disfrutau-ho molt !

Repetir quart només per poder tornar a fer els Jocs Florals…. Sabrina Sánchez

Estàndard

Els XXIX Jocs Florals… què puc dir d’ells, la veritat és que és una cosa que mai oblidaré, la setmana que vàrem estar al  saló d’actes tots junts va ser una cosa increïble, va ser una experiència inoblidable, quan ho record em boten les llàgrimes, ho tornaria a repetir una i altra vegada.Record que un amic, que feia de tramoista, tot el temps cantava la cançó de What is love, i ens  “pixàvem” de riure, perquè al final de l’últim assaig va agafar el micro i es va posar a cantar, tots rèiem molt, va ser una bona manera d’acabar la setmana d’assajos.

Quan tothom estava entrant per la porta, és quan de veritat  varen començar tots els nirvis, tots estàvem súper emocionats. Me va agradar molt veure  tots els meus amics i companys vestits d’aquella manera, estàvem tots guapíssims.

I finalment va arribar el moment, tots varem sentir la megafonia que deia: COMENCEN ELS JOCS FLORALS!!!   En aquells moments, tots els meus companys i jo  que estàvem darrera de l’escenari tremolàvem , però poc a poc el nervis varen disminuir.

Quan va arribar el moment dels premis, varem riure molt, perquè va haver uns petits errors però que no se’n varen notar.

No puc dir res més d’aquesta experiència, perquè heu d’ experimentar-la i saber què se sent de veres, és increïble, tant que jo, volia repetir quart només per tornar a fer els Jocs Florals.

Sabrina Sánchez

Bond, James Bond …. Àngel Llull

Estàndard

Els Jocs florals… em vénen molts bons records d’aquella setmana, jo personalment vaig fer de lector. Aquell dia vaig comprendre el que eren els nirvis , em varen venir mil emocions de cop , volia sortir a actuar fer-ho bé i sortir amb el cap ben alt d’ aquell lloc…..

Record que ho duia  tot ben preparat, sabia perfectament el que havia de fer i dir ; però això e el bonic de les emocions, que no les controles tu mateix.

Les beneituresse’m varen passar quan em varen dir que la meva actuació era la següent .
Vaig pensar on m’ estic ficant, pero ho volia fer bé perqué m’ havien donat l’oportunitat d’actuar i no volia fallar a ningú .

Pujar  a un escenari que coneixes, però que aquell dia estava vestit de gala, el recordo ple, fins a la bandera, el focus m’ enlluernaven. En aquell moment em adonar del que estava fent , tot va sortir rodat . Record especialment  aquell esmòquing que imitava  James Bond, el pentinat…Tot va sortir de meravella i ara, passat tot puc dir amb orgull que crec que per una nit vaig ser jo aquell espia  britànic : Bond, James Bond.