Bond, James Bond …. Àngel Llull

Estàndard

Els Jocs florals… em vénen molts bons records d’aquella setmana, jo personalment vaig fer de lector. Aquell dia vaig comprendre el que eren els nirvis , em varen venir mil emocions de cop , volia sortir a actuar fer-ho bé i sortir amb el cap ben alt d’ aquell lloc…..

Record que ho duia  tot ben preparat, sabia perfectament el que havia de fer i dir ; però això e el bonic de les emocions, que no les controles tu mateix.

Les beneituresse’m varen passar quan em varen dir que la meva actuació era la següent .
Vaig pensar on m’ estic ficant, pero ho volia fer bé perqué m’ havien donat l’oportunitat d’actuar i no volia fallar a ningú .

Pujar  a un escenari que coneixes, però que aquell dia estava vestit de gala, el recordo ple, fins a la bandera, el focus m’ enlluernaven. En aquell moment em adonar del que estava fent , tot va sortir rodat . Record especialment  aquell esmòquing que imitava  James Bond, el pentinat…Tot va sortir de meravella i ara, passat tot puc dir amb orgull que crec que per una nit vaig ser jo aquell espia  britànic : Bond, James Bond.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s