Daily Archives: 10 09+00:00 03pm1311 2019

Un pic a la vida …. Maria Grua

Estàndard

jocsflorals

La veritat és que per molt que t’expliquin què són els Jocs, et puc assegurar que no et fas una mínima idea del que realment és fins que estàs allà, darrere la cortina del saló d’actes, i veus que ja és el teu torn, ja et toca sortir a tu, davant tot el públic allà expectant, esperant que demostris quant t’ has preparat els teus 3 minuts a l’escenari que per a tu són com tres segons, però tres segons molt i molt especials en els quals tu ets el protagonista i pots demostrar l’il.lusió i les ganes que tens de fer-ho el millor possible. A mi em va tocar presentar amb en Guille i en David i la veritat és que ho vàrem gaudir moltíssim i vàrem riure molt, enss ajudàrem mútuament tant a preparar l’acte com a tenir més seguretat en nosaltres mateixos per fer-ho el millor possible.

Jo sempre havia volgut ser presentadora ja que a mi parlar en públic no em costa massa,però jo sóc una persona que s’estressa molt i la veritat que vaig haver d’ aprendre a relaxar-me, que és una de les coses que vaig aprendre gràcies als Jocs Florals i de fet no m’esperava per res que em seleccionassin, però encara record perfectament el moment en el que na Puri m’ho va dir, em va fer moltísima d’il.lusió.

Una altra de les millors coses dels Jocs Florals és la setmana d’assajos en els que es forma fins i tot com una petita familia, tots i cada un de nosaltres posa el seu gra d’arena i tots som iguals  d’importants perquè l’acte surti perfecte.

No us poseu nerviosos ,respirau amb profunditat i sortiu a l’escenari a demostrar el millor de vosaltres.

Disfrutau-los molt que només són un pic en la vida i val la pena gaudir d’ells al màxim. Us desig molta sort a tots i totes!!

I el guanyador és …. Maria Borràs Guerrero

Estàndard
Una setmana d’assajos , mil hores de dedicació i tan sols una nit , els XXIX Jocs Florals. Quan s’ acostaven els càstings tothom estava nerviós , però jo estava segura que volia esser la presentadora del premis. Després del càsting ,vaig saber que m´havien  escollit de presentadora dels premis. Jo estava encantada , emocionada , il•lusionada i preparada. Tres mesos després, a la fi varen arribar. Record aquell dia com si fos ahir. Al matí , jo estava plena de nirvis , no vaig berenar gens,  estava atacada. A l’assaig general , na Malena , na Begoña i na Cati ens varen donar els millors consells per tranquil•litzar-nos. Aquell horabaixa va ser una auntèntica mescla d’emocions… el nirvis no se n`anaven però l’emoció romania en el meu cos.
Finalment , quan vaig escoltar “Apagueu el vostros telèfons mòbils , comencen el Jocs Florals”  Els nirvis estaven a flor de pell. Després de les magnífiques actuacions , els grans lectors , va arribar el meu moment.  Gràcies a tots professors i professores que varen participar amb nosaltres , a tot l’equip tècnic i evidentment a na Malena , Bego i Cati per haver fet possible aquesta fantàstica i inolbidable nit. I per últim , als meus companys que ho varen fer genial. Gràcies a la vivència del Jocs Florals , tots ens varen sentir més propers  . Ànims als nostres companys de quart i molta sort!
Maria Borràs Guerrero

Gaudiu… això és tot! …Pau Mateu

Estàndard
 

Si cal triar un moment de tota la Secundària, si cal triar un somriure, una llàgrima, una abraçada o un enuig, és sens dubte … l’esperada impacientment nit dels Jocs Florals. Una nit que ho té tot. I no ho dic perquè soni poètic, que de poemes ja n’hi ha prou,  ho dic així

perquè la nit dels Jocs té tots els significats que un li pot donar, tots els sentits que un vol que tingui i totes les alegries que un es pugui imaginar.

Si abans dels Jocs, a quart hi havia quatre classes, a partir d’aquesta nit … surt de la sala d’actes una sola classe. És inexplicable la capacitat d’unió que tenen hores, hores i hores jocs florals paud’assajos. No es pot mesurar l’afecte que ( era molt ja abans ! ) tens cap a na  Begonya, Malena i Puri. I és impossible dir-vos la sensació que tens, és igual quantes vegades l’hagis tingut, en estar davant d’un escenari demostrant que estimes el que fas, tant és que facis, és igual el que diguis … l’única cosa que importa és el que sents.
Juntament amb la setmana de preparació, desapareixen tots els problemes i donen pas a un gaudi dels valors que faran que els Jocs, passi el que passi, surtin tots sols. Estic parlant de valors com el companyerisme, l’afecte o l’esforç. Tots i cada un de vosaltres sou indispensables perquè els Jocs siguin el que pretenen, i no existeixen els nivells d’importància en les tasques de cada grup (Exceptuant la tramoia, que són els més importants de l’obra), així que tots centrats i tranquils, que sempre tot surt perfectament.
Perquè els Jocs no són res més que gaudi. Gaudir d’assajar, gaudir de conèixer a aquest company que sempre has tingut a prop i mai t’has atrevit a parlar, gaudir d’escriure un poema (fins i tot els que ho escriuen només per obligació saben que és preciós), gaudir fins d’un error en el escenari! Us ho dic per experiència pròpia: Gaudiu, gaudim de tot el que podem mentre puguem, que pareix que no però… ahir ja era tard!
“El dia d’avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, el que no significa esbojarradament; sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l’èxit de l’altre; i examinant-te de l’assignatura fonamental: l’amor. Perquè així un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d’estimar i donar vida. “
Robin Williams.