Daily Archives: 10 10+00:00 03am358 2019

Enfronta les teves pors i deixa’ t dur pel moment ! Ana Masdéu

Estàndard

Jocs Florals. Només amb dir aquestes dues parauletes s’obre a la meva ment la caixa del records. El records més feliços, divertits, especials i únics. Els records que mai oblidaré i que em serviran com a exemples de superació personal i de pura felicitat.

És clar, no tots són moments fantàstics. Tant a les audicions com als assaigs i especialment al gran dia, el nervis són un company que potser et perseguirà diverses setmanes. O potser no, no es pot saber mai dins que arriba el moment.

De totes maneres, comencen amb la història dels meus jocs florals. Record que primer vaig apuntar-me com a col·laboradora, ja que sentia pànic a l’hora d’estar sobre l’escenari amb tanta gent pendent de mi. Estava completament segura de seguir amb la meva decisió de ser col·laboradora. Però amb el temps, vaig començar a reflexionar i donar-li voltes. Era una oportunitat única a la meva vida per poder fer una cosa així, i a més, ho faria amb els meus amics de sempre. La meva amiga Marina i jo vam proposar-nos presentar-nos a les audicions per llegir un poema, i si ens agafaven a les dues, demanaríem fer-ho juntes. Així tot seria més amè.

Amb prou feines vaig assajar el poema per l’audició perquè mai vaig imaginar que m’agafarien. Però vaig ser una dels seleccionades ! Tot va sortir pefecte: na Marina, na Lea i jo vam ser assignades per interpretar un poema de Charles Chaplin. Ara només havíem de perfeccionar-ho a la setmana d’assaigs.

Aquells dies van ser molt, molt entretinguts, però també bastant estressants. A més, pujar a l’escenari es va tornar una cosa més normal i quotidiana i vaig perdre la por completament. El saló d’actes es va tornar la nostra segona casa…

Quan el gran dia, el famós 9 maig de 2014, va arribar, no em sentia GENS nerviosa. Simplement pareixia un altre dia d’assaigs. En arribar i juntar-me amb els meus companys em vaig quedar encantada amb el ambient tan relaxat i feliç que ens envoltava. No volia esperar més!

De sobte, esperant darrere l’escenari, vam començar a escoltar les veus de na Begonya, na Malena y na Cati: els jocs quedaven oficialment inaugurats… Tot va passar rapidíssim, i el nostre moment, els nostres mintus de glória, van arribar.

Com vag dir  abans, els nervis són allò  més usual… Enmig de l’escenari, tan tranquil·la, em vaig començar a marejar moltíssim. No entenia res, ja que no estava gens nerviosa, però vaig haver d’avisar les meves companyes per si passava qualque cosa. Afortunadament, no va passar res, i ens vam disposar a fer-ho el millor possible. La sensació de ser el centre d’atenció, d’estar enfocada pels llums, etc, va resultar ser meravellosa. No volia que acabés mai.

Quan vam acabar r, les meves companyes i  jo ens vam donar l’abraçada més forta que ens havíem donat en anys. Havia estat increïble! Després vam disfrutar de la resta d’actuacions molt satisfetes i felices. He de reconèixer  que un Jocs Florals com aquells són molt difícils de superar… Totes les actuacions van ser impecables a més de divertides. I els poemes guanyadors… impressionants. Vaig quedar fascinada.

Quan van acabar els jocs florals, fins i tot em vaig posar a plorar una mica (encara no sé per què, va ser tot molt confós ), però per a mi, els Jocs Florals han estat una de les millors coses que he fet. No només coneixes  molta de gent amb la que  mai abans havies parlat, sinó que també et prepares per futures situacions. Si ara he de tornar a pujar a un escenari, no dubtaré en fer-ho!

Aprofitau aquestes oportunitats de la vida, tant col·laboradors, com els presentadors i els que llegiu un poema, per treure el màxim profit, i no tingueu por de res!

De fotògraf a lector … Carlos Cerdan

Estàndard

Crec que sóc l’única persona del meu curs que ha tingut una experiència doble als Jocs Florals. Us estareu demanant què vol dir això d’experiència doble, i no, no vol dir que he pogut actuar dues vegades als jocs. Us ho explico  tot d’una. Vaig començar els Jocs com a fotògraf, anava a totes les audicions per fer fotos. Me’n vaig apuntar a fotògraf, en primer lloc, per la por que  tenia a fer el ridícul damunt un escenari, i a més a més, perquè hi havia de  parlar en català, cossa que no se’m dóna gens bé.

Aquesta hauria estat tota la meva tasca pel gran dia dels Jocs Florals de l’any passat i la meva única sortida a l’escenari sense actuar ni presentarar;  però a la darrera setmana de la preparació, la sort me va somriure i crec que també me va fer l’ullet. Uns dels lectors es va donar de baixa i jo no m’ho podia creure; em varen escollir a mi, el que tenia por, el que no volia sortir però ja ho mirava en ganes, el que estava tot el dia en preparació sense actuar tant sols d’ajuda fotogràfica, … per reemplaçar-lo. De sobte, la veritat es que me va agafar de sorpresa i la meva reacció va ser de por: hauria de fer de James Bond amb l’Àngel Llull! Però va resultar que aquesta por i a mesura que anaven passant els dies s´anava disipant. Entre tants de riatlles i noves experiències ja no m’enrecordava que no m’agradava actuar o vist d’una altra manera, que no volia pujar damunt l’escenari. 
Va arribar el gran dia, la llum, la gent, els micròfons, tot ja estava preparat pel gran moment. Anàvem passant totes les actuacions tal i com s’havia programat. Ara era el nostre moment. No sé com explicar-vos el que vaig sentir en aquells moments, em vaig sentir dalt, com si hagues pujat al cim del món, si això és possible, i a més l’explosió final dels aplaudiments es va convertir com una pujada d’adrenalina que va fer d’aquesta experiencia una cosa única i irrepetible.  
Si no hagués tingut la sort de poder actuar i només hagues fet de fotògraf, estic segur que hauria  disfrutat molt de les actuacions dels meus companys, però se cert que si per por hagués rebutjat la oportunitat d’actuar