Jo vaig tenir la sort de poder actuar amb dues companyes i amigues, vàrem fer un ball, però el meu cas va ser una mica diferent que el d’un altre qualsevol, i és que com si no fossin suficients els nervis que teníem, vaig tenir la mala sort d’agafar un virus a una setmana del gran dia. Portavem mesos i mesos practicant la nostra actuació i gràcies a Déu! Si no fos per la constància, que tant les meves companyes de ball com jo vàrem tenir des del primer dia, no haguéssim pogut treure-ho a davant.
Recordo també els primers moments, el càsting i el nervioses que estàvem, estirar i més estirar, coordinació, expressió, la música! Tot havia d’estar perfecte .. i només era el càsting! Quan ens va cridar la nostra estimada Puri i ens va comunicar que ens havien agafat, l’emoció que teníem, cridant de felicitat pels passadissos, no ens ho crèiem!
Mentiria si no parlo d’alguna baralla. En el meu cas érem tres per un ball, i per posar-nos d’acord .. Quin desastre! Estàvem tan nervioses .. que ens cridàvem i tot, ens barallàvem per defensar el nostre, però és veritat que al final sempre trobàvem un punt mitjà. Record feliç fins a les nostres baralles, perquè totes i cadascuna d’elles van valer la pena. Gràcies a elles, varem aprendre a escoltar-nos, a entendre’ns i sobretot a cedir la una per l’altra. Érem tres amb un objectiu comú i poc a poc i gràcies a les nostres baralles ho varem aconseguir entendre. Vàrem començar sent tres, i vàrem acabar sent una.
Encara que per estar malalta no pogués viure intensament aquella setmana d’assajos, va ser una experiència inoblidable, de la qual em port molts amics, rialles i sobretot vaig aprendre treballar en equip. No només nosaltres tres, sinó que tots, varem deixar de ser quatre grups de quart per ser un curs complet i realment crec que això és la màgia dels Jocs Florals.
Si hagués de donar un consell a algú sobre els Jocs, sense dubte li diria que ho visqués al màxim, que ho aprofités, que és una experiència que només es viu una vegada i que val la pena viure-ho, que deixi els prejudicis i les vergonyes a un costat i que s’impregni de tots els bons consells que les professores donen, perquè val la pena. És un moment màgic que realment t’ajuda a valorar el treball d’altres, t’ajuda a valorar a gent que potser pensaves que mai arribaries a conèixer, però passats els Jocs te’ls emportes com a bons amics, i això és màgia. Gaudiu-lo al màxim!
