Monthly Archives: Mai 2016

Avui és el gran dia! Malena Gual

Estàndard

A hores d’ara deveu estar amb nirvis i il·lusions a parts iguals .. Sortirà bé, beníssim. Sempre surt bé. I amb 24 anys que fa que som a l’escola, durant l’ Acte dels Jocs només ha plogut una vegada  . MOLTA MERDA, AL·LOTS I JA SABEU QUE AL MAL TEMPS, BONA CARA ! invitaciojocs2016

Tic-tac tic-tac arriba el moment. Aina Carreras

Estàndard

Per a mi  els Jocs Florals començaren molt abans de la setmana d’ assatjos o dels càstings. Els meus Jocs Florals començaren quan vaig anar a veure els meus primers quan tenia 8 anys. Record que hi havia una parella d’ al·lots damunt l’ escenari i vaig demanar a la meva cosina qui eren i ella digué: són els presentadors. Aquell dia vaig decidir que jo volia ser aquella nina amb el vestit blau a la que tothom escoltava amb atenció (encara que el meu vestit al final va ser verd…) Des d’  aquell moment vaig saber que allò era el que jo volia. Jo volia presentar. Segons passaven els anys seguí anant a veure els Jocs Florals, aprenent dels presentadors, encara que cada any eren diferents;  uns de més humorístics i altres de més sensibles. Cada edició la gaudia més i més i a cada edició la meva, la nostra, estava més aprop. Record que a la vint-i-cinquena edició regalaren un llibre amb qualcuns dels poemes guanyadors dels altres Jocs. La 26ena  edició em va fer especial il·lusió perquè el meu germà va ser lector. No vaig saber que ell i els meus cosins havien fet el càsting de presentadors fins que jo em vaig presentar al meu. Aquell any vaig descobrir el que és ser ‘mestre en gai saber’.

I, a la fi, arribà el meu any. 2015. 30è aniversari.

El primer dia que na Begoña  ens parlà dels Jocs Florals estava tan nirviosa que ja vaig voler començar el meu poema, però, no va ser fins al viatge a la neu quan el vaig escriure.

El càsting va ser difícil però el vaig gaudir moltíssim perquè sabia que era una primera passa cap als Jocs Florals.

I entre pràctica de poemes i vídeos d’ altres anys arribà la setmana d’ assatjos on vam començar a viure l’ experiència, tant els que sortíem a l’escenari com els col·laboradors. Ja quasi els podíem tocar i així, assaig rere assaig, arribaren.

8 de maig. Divendres.

El dia que, sense adonar-me, canviaria la meva forma de veure l’ escola.

De camí a l’ escola hi havia tant d’ embús que tenia por d’ arribar tard i que tothom s’ hagués fet ja les fotos. Sincerament, no record  que vaig sentir  fins  l’ endemà següent. Estava nirviosa, emocionada i volia disfrutar cada segon d’ aquell vespre.

I es feren les vuit.

“Pregam per favor apaguin els seus telèfons mòbils” tic-tac tic-tac s’ atraca el moment.

“Comencen els Jocs Florals”

De  cop i volta ja no eren assajos, l’ auditori estava ple i darrera les cortines estàvem preparats.

Sortiren el primer, el segon i el tercer bloc. Mai no vaig pensar que tant de temps somiant amb aquell dia i no veuria res en directe.

Quan vam començar l’ entrega de premis ens adonàrem que no era el mateix que als assatjos i que els sobres estaven tancats a consciència. Al manco, tindrem de què riure quan acabin, vaig pensar.

I tal com arribaren, sense adonar-me, acabaren !

Història d’ un ball. Inés Casasnovas

Estàndard

 

Els meus jocs florals varen començar  l’ Octubre quan  decidírem que formaríem un grup de ball entre dues companyes més i jo. Al principi no estava molt convençuda, la meva especialitat és  la gimnàstica no el ball i  a més a més,  feia  cinc anys que no el practicava.

El 13 d’Octubre ens vàrem convèncer i a la setmana següent ja sabíem la musica que ballaríem, teníem tanta il·lusió! En uns dies vàrem decidir que havíem de començar a assajar i que ens quedaríem cada setmana 2 hores més en el col·legi per practicar, ens ho  vàrem prendre molt seriosament , cada dimarts i  dijous de 1 a 2 estàvem a classe practicant. Llevàvem totes les taules, i la classe es convertia en una classe de ball. Les primeres setmanes només estiràvem provàvem d’agafar elasticitat, provàvem coreografies ens ho passàvem  beníssim.

Però de sobte, sorgiren tota.mena de complicacions: quan teníem la musica i el ball mig fet  vàrem haver de  nla cançó, i llavors,   va canviar el ritme, per tant havia de caviar el ball, el varem canviar quasi  per complet, i quan ja pensàvem que esta fet el varem haver de  tornar a canviar la música perquè una altra nina la cantava. El dia de les audicions ja apropava, només faltaven dues setmanes i mitja i  nosaltres no teníem ball, i tot i  això,  amb un munt de il·lusió i ganes el vàrem fer, no ens vàrem rendir, volíem ballar en els jocs florals passés el  que passés. Ens  presentàrem  al càsting nerviosíssimes, i amb mig ball que no havíem tengut temps d’acabar, però al jurat li va encantar! Ens havíem agafat per ballar als  Jocs florals!! Quina il·lusió ens feia! Estàvem contentíssimes! Després del casting varem seguir assajant, ens seguíem quedant a classe els dimarts i dijous Anaven entrant professors i alumnes ens ajudaven, opinaven, ens corregien sobretot plens de suggeriments i nosaltres acceptàvem les critiques, encara que alguna no. D ‘aquí va sortir el nostre ball.

Setmana dels jocs, aquella setmana va ser al·lucinant, tant que uns companys varen fer un reportatge que va quedar al·lucinant, els alumnes per una setmana se turnaven,  directors de cine, presentador, actors, ballarins, cantants, guitarristes,lectors professionals, tot i això  va ser la millor setmana de tot el curs i això era el que es feia a baix a l’ auditòrium,  però tot el treball de preparar les invitacions, roses i un munt de coses més se n’ encarreguen els col·laboradors i fotògrafs que estaven a les classes preparant-ho tot .

Va arribar el dia, ningú s’ho  podia creure …  8 de maig del 2015- els 30 jocs florals . Feia mesos que teníem els vestit, els tacons i el pentinat,però el que ningú sabia eren les sensacions que tindrém aquell dia, va ser un dia genial! encara que no sabia si estava més nerviosa per si podia ser una de les guanyadores  dels jocs florals o pel ball, feia 5 anys  que no actuava davant un públic i això me preocupava, quedar-me en blanc o qualque cosa podia passar.  Que ràpid havia passat el temps  i  quantes coses havien passat.

Tothom se var posar dret, la meva mare va plorar i tot quan va acabar l’acte,  tothom ens donava l’ enhorabona, havia merescut la pena.

Varem transformar el hip-hop inicial d’una companya,  la gimnàstica d’ una altra i  el ball clàssic meu  en un ball contemporani  amb ombres, un miracle  fet en  menys d’ un any!

Aprofitar al cent per cent … Neus Torrens

Estàndard

 

Els Jocs Florals, sense cap mena de  dubte, han deixat una ” marca” important en el nostre trajecte per l’escola, per no dir que són el millor moment de tota l’etapa de secundaria. Tenc milers i milers de bons records que mai  no oblidaré.

En el meu cas, els Jocs Florals començaren un poc abans del que pensava. Al mes d’octubre, dues companyes meves i jo vàrem començar a preparar un ball per presentar als càstings del febrer; això implica cercar música, preparar diferentes coreografíes, millorar la flexibilitat, assajar, assajar i més assajar. Va arribar el mes de febrer i amb ell el moment de fer el càsting, com sol passar, estàvem les tres nerviosíssimes, pero gràcies als mesos i mesos d’assaigs tot va sortir com ens esperàvem i uns dies després, na Puri ens va comunicar que formàvem part de les actuacions dels Jocs Florals.

A mesura que s’atracava la  tan desitjada data, sorgien petits problemes, com es pot suposar, no teníem la mateixa opinió en tot, un tema que vàrem discutir va ser el vestuari del ball, que si una prefería el color blau, l’altra el lila… Pero finalment, sempre conseguíem trobar un punt intermig i possar-nos d’acord.

Quan va arribar la famosíssima setmana d’assaigs,  tots estàvem  molt emocionats, perquè realment, allà començaven els Jocs Florals. Aquella setmana, vàrem aprendre a sortir a l’escenari amb una tranquil·l itat impensable (almenys en el nostre càs), va ser una setmana plena de rialles i bons moments, però  de vegades,  una mica estressant i és que no estàvem acostumats a tanta preparació !

Dia 8 de maig de 2015, a les 20:00h, començaven els esperadíssims XXX Jocs Florals. Desde darrere l’ escenari vèiem com anava entrant la gent, i com no, molt nerviosos; per  no podíem deixar que els nervis arruinessin el nostre gran moment. Gràcies a tots els assaigs i a les ganes que hi vàrem possar tots, va sortir tot perfete. Va ser inoblidable, no només aquell vespre, sinó tota la setmana, i gràcies als Jocs Florals, vàrem deixar de ser 4 clases distintes per ser un gran grup de 4t.

Personalment, si ara em donessin l’ oportunitat de repetir els Jocs Florals, no dubtaria ni un segon en fer-ho!

Si tingués que donar un consell a algú que esta a punt de començar a preparar els Jocs Florals, diría que s’oblidés de qualsevol vergonya, que val la pena gaudir tota la setmana al màxim, tant els que estan al saló d’ actes assajant com els que són col.laboradors. S´ha d’ aprofitar al cent per cent i no tenir por de res !

El backstage dels Jocs ….Luis Antich

Estàndard

Els Jocs Florals, què puc dir que no s’hagi dit aquests darrers trenta anys? Al principi no li vaig donar  gaire importància. Vaig pensar: “serà com un concurs de talents- festival de poesia”. Ara puc dir que no tenia cap idea del que allò arribaria a ser. Em vaig apuntar a tramoista perquè no volia fer classe però em donava vergonya  llegir poemes al públic…

El primer dia va ser el més dur. Jo mai havia estat darrere l’escenari i allò era nou i desconegut per a mi, però aviat li vaig agafar el gust. Encara me’n recordo del que varen dir na Begonya i na Malena: “encara que no vos creieu, els Jocs Florals vos marcaran la vida i no els oblidareu mai”.  Bé, com anava dient, el primer dia fou el més dur.Ens  varen explicar en què consistien i la importància que tenien per al col·legi. Allò em va espantar una mica  perquè em va ficar pressió i jo sota pressió no treball bé, però en veure que la meva tasca era senzilla no em vaig preocupar.

Els següents dies varen ser tots bastant complets però més bé monòtons:  assaigs, assaigs i més assaigs, fins que un dia a na Ceci Delgado se li va ocórrer enregitstrar el “backstage” dels jocs. Jo encara no ho sabia, però aquell va ser el moment que em marcaria, com varen dir na Begonya i na Malena. Varem gravar-ho i férem un vídeo que marcà el inici d’una sòlida amistat amb tots el participants dels jocs. Aquests jocs varen ser molt especials perquè varen ser el trentè aniversari i  els férem “a lo gran” ,  Cadascun de nosaltres va tenir el seu moment de protagonisme i això va ser el  que més m’agradà, la igualtat i l’ambient de companyerisme que es respirava.

Vaig treure una experiència molt però molt positiva i estic agraït al col·legi per haver creat els Jocs Florals.