Tic-tac tic-tac arriba el moment. Aina Carreras

Estàndard

Per a mi  els Jocs Florals començaren molt abans de la setmana d’ assatjos o dels càstings. Els meus Jocs Florals començaren quan vaig anar a veure els meus primers quan tenia 8 anys. Record que hi havia una parella d’ al·lots damunt l’ escenari i vaig demanar a la meva cosina qui eren i ella digué: són els presentadors. Aquell dia vaig decidir que jo volia ser aquella nina amb el vestit blau a la que tothom escoltava amb atenció (encara que el meu vestit al final va ser verd…) Des d’  aquell moment vaig saber que allò era el que jo volia. Jo volia presentar. Segons passaven els anys seguí anant a veure els Jocs Florals, aprenent dels presentadors, encara que cada any eren diferents;  uns de més humorístics i altres de més sensibles. Cada edició la gaudia més i més i a cada edició la meva, la nostra, estava més aprop. Record que a la vint-i-cinquena edició regalaren un llibre amb qualcuns dels poemes guanyadors dels altres Jocs. La 26ena  edició em va fer especial il·lusió perquè el meu germà va ser lector. No vaig saber que ell i els meus cosins havien fet el càsting de presentadors fins que jo em vaig presentar al meu. Aquell any vaig descobrir el que és ser ‘mestre en gai saber’.

I, a la fi, arribà el meu any. 2015. 30è aniversari.

El primer dia que na Begoña  ens parlà dels Jocs Florals estava tan nirviosa que ja vaig voler començar el meu poema, però, no va ser fins al viatge a la neu quan el vaig escriure.

El càsting va ser difícil però el vaig gaudir moltíssim perquè sabia que era una primera passa cap als Jocs Florals.

I entre pràctica de poemes i vídeos d’ altres anys arribà la setmana d’ assatjos on vam començar a viure l’ experiència, tant els que sortíem a l’escenari com els col·laboradors. Ja quasi els podíem tocar i així, assaig rere assaig, arribaren.

8 de maig. Divendres.

El dia que, sense adonar-me, canviaria la meva forma de veure l’ escola.

De camí a l’ escola hi havia tant d’ embús que tenia por d’ arribar tard i que tothom s’ hagués fet ja les fotos. Sincerament, no record  que vaig sentir  fins  l’ endemà següent. Estava nirviosa, emocionada i volia disfrutar cada segon d’ aquell vespre.

I es feren les vuit.

“Pregam per favor apaguin els seus telèfons mòbils” tic-tac tic-tac s’ atraca el moment.

“Comencen els Jocs Florals”

De  cop i volta ja no eren assajos, l’ auditori estava ple i darrera les cortines estàvem preparats.

Sortiren el primer, el segon i el tercer bloc. Mai no vaig pensar que tant de temps somiant amb aquell dia i no veuria res en directe.

Quan vam començar l’ entrega de premis ens adonàrem que no era el mateix que als assatjos i que els sobres estaven tancats a consciència. Al manco, tindrem de què riure quan acabin, vaig pensar.

I tal com arribaren, sense adonar-me, acabaren !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s