Jo vaig participar als Jocs florals del curs 2015-2016. Vaig fer de tramoista amb un grup d’amics que eren: Nacho Lladó, Carlos Ye, Carlos Costa, Javier Sospedra, Agustin Alfano, Gvidas Andzevicius i Álvaro Takano.
Em vaig presentar com a tramoista perquè no tenia molt clar què fer, en lloc d’apuntar-me a la llista de co!· laboradors, vaig decidir apuntar-me en aquesta per veure si havia sort i m’escolliien d entre tots els apuntats. Al final va haver sort i em varen seleccionar.
Durant la setmana de preparació pels jocs, els meus companys i jo, vàrem fer un munt de treball. Tant els que tocaven qualque instrument com els que recitaven un poema o feien de presentadors, però els que rebien més ordres eren els que estàvem a la tramoia. Na Begonya era la que organitzava i deia com s’havien de fer les coses, sempre amb molt de caràcter. La nostra funció era la de donar els micròfons als presentadors, posar i llevar cadires, taules i peus de micro de l’escenari.
El dia dels Jocs, anàvem ben vestits, amb camisa,corvata i americana obscura. Durant les actuacions ens assèiem als costats de l’escenari per observar i no avorrir-nos allà darrera.
Una de les millors actuacions fou la d’en Miguel Iglesias tocant el piano. Na Maria Silguero, na Llúcia Duran i n’Alicia Vives varen fer un ball molt entretingut amb un remix fet per na Naomi Resendiz. Els tramoistes a més de les activitats abans esmentades, també vàrem participar a un teatre negre. Aquest consistia a moure unes pancartes de cartró pintades amb pintura fluorescent mentre tot l’Auditòrium estava a les fosques excepte uns llums violetes que il·luminaven les pancartes i feien brillar aquest tipus de pintura.
A més de participar d’aquesta manera també vaig tenir el meu moment damunt l’escenari. Vaig ser un dels sis guanyadors en el concurs de poemes amb la meva obra “Els sentits de la vida”. Ningú s’ho esperava ni tant sols jo, va ser una gran sorpresa per a tothom. Vaig sortir a l’escenari tan nerviós que no sabia el que havia de fer encara que ho havíem practicat durant la setmana escollint persones arbitràriament. Clar que a mi no me varen escollir durant la pràctica, però pensava que sabria fer-ho a l’hora d anar a agafar el premi. Mentre jo estava a l’escenari tots els meus companys ,que estaven asseguts a les butaques, aplaudien i cridaven el meu nom. Em vaig sentir molt agraït i feliç. Després de tot això els tramoistes vàrem sortir a saludar el públic i tothom va aplaudir i agrair la nostra feina.
Després dels jocs, tota la classe anà sopar a un restaurant i després vàrem fer una festa amb el tot el curs. Va ser molt divertida i ho vàrem passar molt bé.
Aquests varen ser els meus jocs florals. Esper que tothom ho gaudeixi tant com ho vaig fer jo
El meu nom és Pedro Gual de Torrella Amigó i vaig participar als Jocs florals del curs 2015-2016. Vaig fer de tramoista amb un grup d’amics que eren: Nacho Lladó, Carlos Ye, Carlos Costa, Javier Sospedra, Agustin Alfano, Gvidas Andzevicius i Álvaro Takano.
Jo em vaig presentar com a tramoista perquè no tenia molt clar què fer, en lloc d’apuntar-me a la llista de co!· laboradors, vaig decidir apuntar-me en aquesta per veure si havia sort i m’escolliien d entre tots els apuntats. Al final va haver sort i em varen seleccionar.
Durant la setmana de preparació pels jocs, els meus companys i jo, vàrem fer un munt de treball. Tant els que tocaven qualque instrument com els que recitaven un poema o feien de presentadors, però els que rebien més ordres eren els que estàvem a la tramoia. Na Begonya era la que organitzava i deia com s’havien de fer les coses, sempre amb molt de caràcter. La nostra funció era la de donar els micròfons als presentadors, posar i llevar cadires, taules i peus de micro de l’escenari.
El dia dels Jocs, anàvem ben vestits, amb camisa,corvata i americana obscura. Durant les actuacions ens assèiem als costats de l’escenari per observar i no avorrir-nos allà darrera.
Una de les millors actuacions fou la d’en Miguel Iglesias tocant el piano. Na Maria Silguero, na Llúcia Duran i n’Alicia Vives varen fer un ball molt entretingut amb un remix fet per na Naomi Resendiz. Els tramoistes a més de les activitats abans esmentades, també vàrem participar a un teatre negre. Aquest consistia a moure unes pancartes de cartró pintades amb pintura fluorescent mentre tot l’Auditòrium estava a les fosques excepte uns llums violetes que il·luminaven les pancartes i feien brillar aquest tipus de pintura.
A més de participar d’aquesta manera també vaig tenir el meu moment damunt l’escenari. Vaig ser un dels sis guanyadors en el concurs de poemes amb la meva obra “Els sentits de la vida”. Ningú s’ho esperava ni tant sols jo, va ser una gran sorpresa per a tothom. Vaig sortir a l’escenari tan nerviós que no sabia el que havia de fer encara que ho havíem practicat durant la setmana escollint persones arbitràriament. Clar que a mi no me varen escollir durant la pràctica, però pensava que sabria fer-ho a l’hora d anar a agafar el premi. Mentre jo estava a l’escenari tots els meus companys ,que estaven asseguts a les butaques, aplaudien i cridaven el meu nom. Em vaig sentir molt agraït i feliç. Després de tot això els tramoistes vàrem sortir a saludar el públic i tothom va aplaudir i agrair la nostra feina.
Després dels jocs, tota la classe anà sopar a un restaurant i després vàrem fer una festa amb el tot el curs. Va ser molt divertida i ho vàrem passar molt bé.
Aquests varen ser els meus jocs florals. Esper que tothom ho gaudeixi tant com ho vaig fer jo
El meu nom és Pedro Gual de Torrella Amigó i vaig participar als Jocs florals del curs 2015-2016. Vaig fer de tramoista amb un grup d’amics que eren: Nacho Lladó, Carlos Ye, Carlos Costa, Javier Sospedra, Agustin Alfano, Gvidas Andzevicius i Álvaro Takano.
Jo em vaig presentar com a tramoista perquè no tenia molt clar què fer, en lloc d’apuntar-me a la llista de co!· laboradors, vaig decidir apuntar-me en aquesta per veure si havia sort i m’escolliien d entre tots els apuntats. Al final va haver sort i em varen seleccionar.
Durant la setmana de preparació pels jocs, els meus companys i jo, vàrem fer un munt de treball. Tant els que tocaven qualque instrument com els que recitaven un poema o feien de presentadors, però els que rebien més ordres eren els que estàvem a la tramoia. Na Begonya era la que organitzava i deia com s’havien de fer les coses, sempre amb molt de caràcter. La nostra funció era la de donar els micròfons als presentadors, posar i llevar cadires, taules i peus de micro de l’escenari.
El dia dels Jocs, anàvem ben vestits, amb camisa,corvata i americana obscura. Durant les actuacions ens assèiem als costats de l’escenari per observar i no avorrir-nos allà darrera.
Una de les millors actuacions fou la d’en Miguel Iglesias tocant el piano. Na Maria Silguero, na Llúcia Duran i n’Alicia Vives varen fer un ball molt entretingut amb un remix fet per na Naomi Resendiz. Els tramoistes a més de les activitats abans esmentades, també vàrem participar a un teatre negre. Aquest consistia a moure unes pancartes de cartró pintades amb pintura fluorescent mentre tot l’Auditòrium estava a les fosques excepte uns llums violetes que il·luminaven les pancartes i feien brillar aquest tipus de pintura.
A més de participar d’aquesta manera també vaig tenir el meu moment damunt l’escenari. Vaig ser un dels sis guanyadors en el concurs de poemes amb la meva obra “Els sentits de la vida”. Ningú s’ho esperava ni tant sols jo, va ser una gran sorpresa per a tothom. Vaig sortir a l’escenari tan nerviós que no sabia el que havia de fer encara que ho havíem practicat durant la setmana escollint persones arbitràriament. Clar que a mi no me varen escollir durant la pràctica, però pensava que sabria fer-ho a l’hora d anar a agafar el premi. Mentre jo estava a l’escenari tots els meus companys ,que estaven asseguts a les butaques, aplaudien i cridaven el meu nom. Em vaig sentir molt agraït i feliç. Després de tot això els tramoistes vàrem sortir a saludar el públic i tothom va aplaudir i agrair la nostra feina.
Després dels jocs, tota la classe anà sopar a un restaurant i després vàrem fer una festa amb el tot el curs. Va ser molt divertida i ho vàrem passar molt bé.
Aquests varen ser els meus jocs florals. Esper que tothom ho gaudeixi tant com ho vaig fer jo