Una experiència excepcional ….Javier Sospedra

Per a mi  el Jocs Florals varen ser excepcionals. És el millor que he fet com a obra en el saló d’actes en tot el temps que he anat a aquesta escola. El primer dia d’assaigs varen tenir tres nines de primer de Bach que l’any anterior havien participat en els Jocs Florals. Ens van dir que va ser una setmana molt bonica i que s’havia de aprofitar perquè s’acaben molt ràpid. Varen dir que mai ho oblidaríem.

Abans dels Jocs els professors ens van dir que havíem fer un poema, mínim de quatre estrofes. El meu va ser mitjanament llarg i vaig parlar del ciclisme. El poema ho havíem d’imprimir tres vegades si no recordo malament  posar-lo en distints sobres que ens donaven. També havíem de dir si érem presentadors, lectors, tramoistes o els que treballàvem en classe fent la decoració i més. Jo vaig ser tramoista que era el que més m’agradava. Era una paper molt difícil ja que havíem de ser responsables i ràpids i ens escollien per preselecció. El que feíem els tramoistes era posar i retirar el objectes de l’escenari.

Finalment, el dia dels Jocs, tot va sortit fantàstic.  Tots vàrem vestir de gala i teníem el saló d’actes ple. Hi havia gent que no es podía ni asseure . Després de totes les representacions, els balls, els diàlegs i els poemes secundaris va arribar l’hora de presentar i llegir els sis poemes principals. Jo no vaig guanyar però dos amics varen guanyar el tercer i el sisè premi. Ja acabat l’ acte,  tots vàrem acomiadar-nos dels pares i la gent del saló d’actes i vàrem anar a sopar tota la classe junta al Passeig Marítim. En acabar de menjar, tot el curs vàrem reservar un local i ho passàrem molt rebé .

Sense dubte ha estat  una experiència excepcional que no s’oblidarà fàcilment !

 

 

 

 

 

Javier Sospedra

El sentit de la vida … Pedro Gual de Torrella

 

Jo  vaig participar als Jocs florals del curs 2015-2016. Vaig fer de tramoista amb un grup d’amics que eren: Nacho Lladó, Carlos Ye, Carlos Costa, Javier Sospedra, Agustin Alfano, Gvidas Andzevicius i Álvaro Takano.

Em vaig presentar com a tramoista perquè no tenia molt clar què fer, en lloc d’apuntar-me a la llista de co!· laboradors, vaig decidir apuntar-me en aquesta per veure si havia sort i m’escolliien d entre tots els apuntats. Al final va haver sort i em varen seleccionar.

Durant la setmana de preparació pels jocs, els meus companys i jo, vàrem fer  un munt de treball. Tant els que tocaven qualque instrument com els que recitaven un poema o feien de presentadors, però els que rebien més ordres eren els que estàvem a la tramoia. Na Begonya era la que organitzava i deia com s’havien de fer les coses, sempre amb molt de caràcter. La nostra funció era la de donar els micròfons als presentadors, posar i llevar cadires, taules i peus de micro de l’escenari.

El dia dels Jocs, anàvem ben vestits, amb camisa,corvata i americana obscura. Durant les actuacions ens assèiem  als costats de l’escenari per observar i no avorrir-nos allà darrera.

Una de les millors actuacions fou la d’en Miguel Iglesias tocant el piano. Na Maria Silguero, na Llúcia Duran i n’Alicia Vives varen fer un ball molt entretingut amb un remix fet per na Naomi Resendiz. Els tramoistes a més de les activitats  abans esmentades, també vàrem participar a un teatre negre. Aquest consistia  a moure unes pancartes de cartró pintades amb pintura fluorescent mentre tot l’Auditòrium estava a les fosques  excepte uns llums violetes que il·luminaven les pancartes i feien brillar aquest tipus de pintura.

A més de participar d’aquesta manera també vaig tenir el meu moment damunt  l’escenari. Vaig ser un dels sis guanyadors en el concurs de poemes amb la meva obra “Els sentits de la vida”. Ningú s’ho esperava ni tant sols jo, va ser una gran sorpresa per a tothom. Vaig sortir a l’escenari tan nerviós que no sabia el que havia de fer encara que ho havíem practicat durant la setmana escollint persones arbitràriament. Clar que a mi  no me  varen escollir durant la pràctica, però pensava que sabria fer-ho a l’hora d anar a agafar el premi. Mentre jo estava a l’escenari tots els meus companys ,que estaven asseguts a les butaques, aplaudien i cridaven el meu nom. Em vaig sentir molt agraït i feliç. Després de tot això els tramoistes vàrem sortir a saludar el públic i tothom va aplaudir i agrair la nostra feina.

Després  dels jocs, tota la classe anà sopar a un restaurant i després vàrem fer una festa amb el tot el curs. Va ser molt divertida i ho vàrem passar molt bé.

Aquests varen ser els meus jocs florals. Esper que tothom ho gaudeixi tant com ho vaig fer jo

 

El meu nom és Pedro Gual de Torrella Amigó i vaig participar als Jocs florals del curs 2015-2016. Vaig fer de tramoista amb un grup d’amics que eren: Nacho Lladó, Carlos Ye, Carlos Costa, Javier Sospedra, Agustin Alfano, Gvidas Andzevicius i Álvaro Takano.

Jo em vaig presentar com a tramoista perquè no tenia molt clar què fer, en lloc d’apuntar-me a la llista de co!· laboradors, vaig decidir apuntar-me en aquesta per veure si havia sort i m’escolliien d entre tots els apuntats. Al final va haver sort i em varen seleccionar.

Durant la setmana de preparació pels jocs, els meus companys i jo, vàrem fer  un munt de treball. Tant els que tocaven qualque instrument com els que recitaven un poema o feien de presentadors, però els que rebien més ordres eren els que estàvem a la tramoia. Na Begonya era la que organitzava i deia com s’havien de fer les coses, sempre amb molt de caràcter. La nostra funció era la de donar els micròfons als presentadors, posar i llevar cadires, taules i peus de micro de l’escenari.

El dia dels Jocs, anàvem ben vestits, amb camisa,corvata i americana obscura. Durant les actuacions ens assèiem  als costats de l’escenari per observar i no avorrir-nos allà darrera.

Una de les millors actuacions fou la d’en Miguel Iglesias tocant el piano. Na Maria Silguero, na Llúcia Duran i n’Alicia Vives varen fer un ball molt entretingut amb un remix fet per na Naomi Resendiz. Els tramoistes a més de les activitats  abans esmentades, també vàrem participar a un teatre negre. Aquest consistia  a moure unes pancartes de cartró pintades amb pintura fluorescent mentre tot l’Auditòrium estava a les fosques  excepte uns llums violetes que il·luminaven les pancartes i feien brillar aquest tipus de pintura.

A més de participar d’aquesta manera també vaig tenir el meu moment damunt  l’escenari. Vaig ser un dels sis guanyadors en el concurs de poemes amb la meva obra “Els sentits de la vida”. Ningú s’ho esperava ni tant sols jo, va ser una gran sorpresa per a tothom. Vaig sortir a l’escenari tan nerviós que no sabia el que havia de fer encara que ho havíem practicat durant la setmana escollint persones arbitràriament. Clar que a mi  no me  varen escollir durant la pràctica, però pensava que sabria fer-ho a l’hora d anar a agafar el premi. Mentre jo estava a l’escenari tots els meus companys ,que estaven asseguts a les butaques, aplaudien i cridaven el meu nom. Em vaig sentir molt agraït i feliç. Després de tot això els tramoistes vàrem sortir a saludar el públic i tothom va aplaudir i agrair la nostra feina.

Després  dels jocs, tota la classe anà sopar a un restaurant i després vàrem fer una festa amb el tot el curs. Va ser molt divertida i ho vàrem passar molt bé.

Aquests varen ser els meus jocs florals. Esper que tothom ho gaudeixi tant com ho vaig fer jo

El meu nom és Pedro Gual de Torrella Amigó i vaig participar als Jocs florals del curs 2015-2016. Vaig fer de tramoista amb un grup d’amics que eren: Nacho Lladó, Carlos Ye, Carlos Costa, Javier Sospedra, Agustin Alfano, Gvidas Andzevicius i Álvaro Takano.

Jo em vaig presentar com a tramoista perquè no tenia molt clar què fer, en lloc d’apuntar-me a la llista de co!· laboradors, vaig decidir apuntar-me en aquesta per veure si havia sort i m’escolliien d entre tots els apuntats. Al final va haver sort i em varen seleccionar.

Durant la setmana de preparació pels jocs, els meus companys i jo, vàrem fer  un munt de treball. Tant els que tocaven qualque instrument com els que recitaven un poema o feien de presentadors, però els que rebien més ordres eren els que estàvem a la tramoia. Na Begonya era la que organitzava i deia com s’havien de fer les coses, sempre amb molt de caràcter. La nostra funció era la de donar els micròfons als presentadors, posar i llevar cadires, taules i peus de micro de l’escenari.

El dia dels Jocs, anàvem ben vestits, amb camisa,corvata i americana obscura. Durant les actuacions ens assèiem  als costats de l’escenari per observar i no avorrir-nos allà darrera.

Una de les millors actuacions fou la d’en Miguel Iglesias tocant el piano. Na Maria Silguero, na Llúcia Duran i n’Alicia Vives varen fer un ball molt entretingut amb un remix fet per na Naomi Resendiz. Els tramoistes a més de les activitats  abans esmentades, també vàrem participar a un teatre negre. Aquest consistia  a moure unes pancartes de cartró pintades amb pintura fluorescent mentre tot l’Auditòrium estava a les fosques  excepte uns llums violetes que il·luminaven les pancartes i feien brillar aquest tipus de pintura.

A més de participar d’aquesta manera també vaig tenir el meu moment damunt  l’escenari. Vaig ser un dels sis guanyadors en el concurs de poemes amb la meva obra “Els sentits de la vida”. Ningú s’ho esperava ni tant sols jo, va ser una gran sorpresa per a tothom. Vaig sortir a l’escenari tan nerviós que no sabia el que havia de fer encara que ho havíem practicat durant la setmana escollint persones arbitràriament. Clar que a mi  no me  varen escollir durant la pràctica, però pensava que sabria fer-ho a l’hora d anar a agafar el premi. Mentre jo estava a l’escenari tots els meus companys ,que estaven asseguts a les butaques, aplaudien i cridaven el meu nom. Em vaig sentir molt agraït i feliç. Després de tot això els tramoistes vàrem sortir a saludar el públic i tothom va aplaudir i agrair la nostra feina.

Després  dels jocs, tota la classe anà sopar a un restaurant i després vàrem fer una festa amb el tot el curs. Va ser molt divertida i ho vàrem passar molt bé.

Aquests varen ser els meus jocs florals. Esper que tothom ho gaudeixi tant com ho vaig fer jo

Sis de maig … Sofía Vicente

A la fi sentia  la veu que demana que s’apaguin el telèfons mòbils perquè, ” els Jocs Florals comencen! “. La primera actuació, un piano fantàstic obre la velada, seguida dels discursos dels professors i del director. Apareixen els presentadors, fent gala del que han après i assatjat, presenten l’Acte i amb un poc de teatre introdueixen les poesies que llegiran els companys, la gala continua sense incidents, tot perfecte, darrera l’escenari els que encara no hem sortit ballam les cançons i repetim els poemes que després de tant escoltar als assajos, ja sabem de memòria.

De sobte el meu nom és pronunciat:  és el meu torn. Surt de darrera la  cortina negra  que separava l’escenari de la sala on esperàvem, el llums em fan mal als ulls, quan m’acostum a la intensitat de la llum puc veure la gran quantitat de gent que es troba allà, només passen segons, començ a cantar i un silenci sepulcral s’apodera del públic, la cançó acaba i com si de sobte haguessin despertat d’ un tràngol, els aplaudiment destrossen el silenci.

L’acte acaba i el premis són donats als millors poetes de quart, primer i segon de Bac. Tot  és perfecte i és quan els  sentiments contradictoris es troben, la felicitat d’ haver fet el Jocs i la tristesa de saber no es tornaran  a viure.

Però la nit no acaba en el col·legi, ara és  cosa de tots els alumnes de quart, cada classe dina junta per després ballar i cantar tota la nit, junts, com part d’una gran família.

I això són  els Jocs Florals, Recordau la data?

Sis de Maig

 

 

Com vaig viure el dia dels meus Jocs Florals … Laura Ortiz

 

Des de ben petita sempre ho vaig tenir ben clar que volia fer col·laborar als meus Florals,  volia ballar però quan va arribar l’hora no vaig tenir el valor de presentar-me ja que hi  havia actuacions  molt més bones, bé,  no és  que fossin més bones sinó que l’estil de ball era diferent al meu i vaig pensar que el meu estil era aleshores un poc antiquat i no em vaig presentar.

Quan van arribar els càstings per ser presentadora o lectora em vaig presentar, si he de  dir la veritat , tant m’ era si me escollien com  a presentadora o com a lectora. D’ entrada tenia por perquè  no volia enfonsar-me a l’hora de lletgir. Quan  ens varen donar el primer poema per veure què tal ho fèiem, el poema que més me va agradar va ser el dels dies de la setmana. Al cap d’uns dies ens varen dir qui feria cada poema i jo vaig tenir la sort de fer el que més m’agradava.

Posteriorment varen començar els dies durs  d’assajos i més assajos, cada cop ho fèiem millor, els dies d assajar s’esgotaven i arribava l’hora del gran dia. La nit posterior he de confessar que me va costar un munt dormir-me, al matí no tenia gens de gana, vaig arribar a la sala d’actes i vàrem fer dues vegades assaig general que no varen sortir perfectes pels nervis que teníem. I  una anècdota molt bona és que una vegada quan havia de dir el meu poema me’ n vaig oblidar de com era una part i tots els meus companys que estaven asseguts me varen dir el que havia de dir, me va fer molta gràcia que s’ho sabessin. L’horabaixa dels Jocs,  vàrem tenir un poquet de mala sort perquè es va posar a ploure, però l’espectacle va sortir perfecte, tothom estava feliç i content. Després vàrem sortir a celebrar-ho

GAUDIR d’allò que no es pot veure .. Bernat Ordinas

Ja ho deien els professors i els alumnes de primer de batxillerat que els jocs serien un dels millors moments de la nostra etapa escolar, i no s’equivocaven en absolut.

Els jocs comencen d’una forma discreta, es van succeint coses i moments tals com escriure els poemes, i tu realment no ets conscient de tot allò que s’està creant i preparant fins que arriba el moment dels càstings, allà tot comença a cobrar un altre sentit, de qualque manera és el moment en el qual tothom troba el seu lloc, de vegades el que un vol i de vegades no, però això no és mes que l’inici de tot.
Al meu cas vaig ser elegit com un dels presentadors, aquella havia estat la meva il·lusió des del moment en què  vaig veure el vídeo de l’any anterior, ara, també era conscient  que era un dels papers   més complicats, no tant pel que hauria de dir, ja que en aquell moment encara desconeixia el meu rol entre els presentadors, que finalment va ser a l’entrega de premis final, sinó pel fet de trobar-se tant tot sol a l’escenari, perquè a pesar d’estar acompanyat per una companya, en el meu cas, na Paula Cañellas, no hi havia marge per fallar, ni música per acompanyar-nos, només la nostra pròpia confiança

Llavors començaren els assajos, allà és on realment neix l’esperit dels Jocs Florals, treballar conjuntament és allò que crea vincl entre persones que gairebé no es coneixien després de 14 anys a l’escola junts. En el meu cas la setmana d’assaigs va ser relaxada, sobretot en comparació amb les d’aquells que feien actuacions, ja que sent el darrer presentador sempre apareixia el darrer als assaigs, per lo qual solia ser el designat per ajudar amb altres tasques. A l’hora dels meus assaigs na Puri, na Begoña i na Malena ens varen ajudar moltíssim a na Paula i a jo a sortir amb calma i fent planta a l’escenari, a par amb calma i a vocalitzar correctament. Ja tot estava dispost pel gran dia.
6 de maig de 2016, un dia que quedarà enregistrat a la meva memòria per moltes raons, totes relacionades amb els jocs. Hauria que mencionar que,  a l’espai entre el paràgraf anterior i aquest tocaria anar tota la feina de triar el vestuari  que encara que fos infinitament més simple pels al·lots, seguia sent una feinada. Però bé, a la fi va ser l’hora, a les 20:00 començava l’acte però per jo un dels millors moments va ser en arribar a allà i veure  tot el curs preparat per a la ocasió, les al·lotes amb uns vestits impressionants i els al·lots amb les nostres jaquetes, corbates i corbatins. Tot estava llest, només faltaven els espectadors que varen aparèixer a l’hora esperada.
A partir d’aquell moment tot va fluir, la tensió i els nervis es varen dissipar i varen donar lloc a la confiança i seguretat que ens van donar totes aquelles setmanes d’assaigs, no vos puc xerrar molt dels jocs en si perquè em vaig passar totes les actuacions al backstage però les cares d’alegria i felicitat que ens vàrem trobar na Paula i jo quan vàrem pujar a l’escenari xerraven per si soles.u
Els jocs varen significar molt per tots aquells que hi vàrem participar, i no només per allò que es pot veure, com els premis o les actuacions que es varen realitzar, sinó per alguna cosa que ens va unir a tots d’una manera mai vista abans i que ens va transmetre un missatge d’alegria que recordarem tots durant molt de temps.
Per  a tots aquells que algun dia faran els jocs, un simple consell, feis fora les vergonyes i de i gaudiu  tot el que pogueu, és una cosa que només succeïx un pic a la vida.

 

La nit més esperada … María Erayalar

Ja des de ben petites, les meves companyes i jo estàvem ben emocionades pels Jocs Florals. Era un esdeveniment màgic, ens resultava impossible  creure que nosaltres mateixes poguéssim arribar a estar allà a dalt, tan grans i arreglades com les alumnes de quart d’ESO. Però, finalment, vam créixer i va arribar el moment.

Tot va començar amb el càsting, on jo vaig presentar-me per tocar  el piano. Vaig tocar dues peces que em tenia ben sabudes. Estava ben nerviosa, no diré que no, però els nervis no em van jugar cap mala passada. Dies després, em van cridar na Puri i na Begoña a la tutoria de quart d’ESO, i allà m’esperava una companya, na Marta, que tocava el violí. Ens van proposar fer una actuació conjunta, i vàrem acceptar.

A partir d’aquí, se’ns va ocórrer la idea de crear un “mix” de cançons, ja que ella preferia alguna cosa més clàssica i a mi m’agradava més la idea de tocar cançons modernes. Així, jo vaig proposar una moderna i una clàssica i ella va fer el mateix. Ens reuníem un cop a la setmana per practicar la nostra actuació. Volíem que sortís perfecta

Hi va haver alguns moments en que vàrem patir pel temps. Quan ens vàrem presentar al càsting, pareixia que faltava una eternitat per al gran dia dels Jocs, però la data es va anar aproximant a una velocitat vertiginosa.

També vàrem idear un petit teatre per al principi de la nostra actuació, on simulàvem una discussió entre tocar modern o clàssic, i relacionant-ho amb el tema dels cinc sentits, ja que aquest era el tema dels nostres Jocs Florals.

Prop d’un mes abans de la actuació, van començar les pràctiques sèries: més o menys un cop per setmana ens tocava baixar al saló d’actes al migdia i practicar les actuacions. I poc temps després, va arribar la famosa setmana d’assaigs, moment en el qual dediquem totes les hores del dia a practicar els Jocs sencers, de principi a fi, tantes vegades com doni temps.

Aquesta setmana va ser molt divertida. Em vaig començar a dur amb gent del meu propi curs amb la que havia parlat molt poques vegades. Ens va unir molt. Ens ho vàrem passar beníssim, però no tot va ser diversió: es notaven els nervis i la tensió perquè el gran dia s’apropava: el divendres 6 de maig de 2016, a les 20:00, les portes s’obririen i l’Auditorium s’ompliria de pares, mares, padrins, germans i professors, que esperaven de nosaltres un gran espectacle i una vetllada inoblidable.

La nit va transcórrer tal i com havíem planejat, tot va sortir fil per randa i el públic va quedar encantat. I finalment, després de totes les actuacions i presentacions, va arribar un dels moments més esperats de la nit: la lectura dels resultats del concurs de poemes. Aquesta és la part més secreta dels Jocs, però elles no saben qui ha escrit el poema que trien. Això ho fa un moment màgic. I el guanyador és…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Trenta-dosens Jocs Florals …en marxa !

L’ edició 32 dels Jocs FLorals ja rutlla ! El tema elegit aquest any és el MEDI  AMBIENT. Ja s’han dut a terme els càstings de presentadors, artistes i lectors i ara … només resta posar-hi el millors de nosaltres per a que tot surti molt bé.

Anota bé perquè no se t’ oblidi :

           5 de maig, 20 hores, 32ns Jocs Florals