La nit més esperada … María Erayalar

Estàndard

Ja des de ben petites, les meves companyes i jo estàvem ben emocionades pels Jocs Florals. Era un esdeveniment màgic, ens resultava impossible  creure que nosaltres mateixes poguéssim arribar a estar allà a dalt, tan grans i arreglades com les alumnes de quart d’ESO. Però, finalment, vam créixer i va arribar el moment.

Tot va començar amb el càsting, on jo vaig presentar-me per tocar  el piano. Vaig tocar dues peces que em tenia ben sabudes. Estava ben nerviosa, no diré que no, però els nervis no em van jugar cap mala passada. Dies després, em van cridar na Puri i na Begoña a la tutoria de quart d’ESO, i allà m’esperava una companya, na Marta, que tocava el violí. Ens van proposar fer una actuació conjunta, i vàrem acceptar.

A partir d’aquí, se’ns va ocórrer la idea de crear un “mix” de cançons, ja que ella preferia alguna cosa més clàssica i a mi m’agradava més la idea de tocar cançons modernes. Així, jo vaig proposar una moderna i una clàssica i ella va fer el mateix. Ens reuníem un cop a la setmana per practicar la nostra actuació. Volíem que sortís perfecta

Hi va haver alguns moments en que vàrem patir pel temps. Quan ens vàrem presentar al càsting, pareixia que faltava una eternitat per al gran dia dels Jocs, però la data es va anar aproximant a una velocitat vertiginosa.

També vàrem idear un petit teatre per al principi de la nostra actuació, on simulàvem una discussió entre tocar modern o clàssic, i relacionant-ho amb el tema dels cinc sentits, ja que aquest era el tema dels nostres Jocs Florals.

Prop d’un mes abans de la actuació, van començar les pràctiques sèries: més o menys un cop per setmana ens tocava baixar al saló d’actes al migdia i practicar les actuacions. I poc temps després, va arribar la famosa setmana d’assaigs, moment en el qual dediquem totes les hores del dia a practicar els Jocs sencers, de principi a fi, tantes vegades com doni temps.

Aquesta setmana va ser molt divertida. Em vaig començar a dur amb gent del meu propi curs amb la que havia parlat molt poques vegades. Ens va unir molt. Ens ho vàrem passar beníssim, però no tot va ser diversió: es notaven els nervis i la tensió perquè el gran dia s’apropava: el divendres 6 de maig de 2016, a les 20:00, les portes s’obririen i l’Auditorium s’ompliria de pares, mares, padrins, germans i professors, que esperaven de nosaltres un gran espectacle i una vetllada inoblidable.

La nit va transcórrer tal i com havíem planejat, tot va sortir fil per randa i el públic va quedar encantat. I finalment, després de totes les actuacions i presentacions, va arribar un dels moments més esperats de la nit: la lectura dels resultats del concurs de poemes. Aquesta és la part més secreta dels Jocs, però elles no saben qui ha escrit el poema que trien. Això ho fa un moment màgic. I el guanyador és…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s