Supòs que els Jocs Florals són una de les millors experiències que he viscut a aquesta escola, no només perquè va ser molt divertit preparar-los, sinó també pel fet que varen complir al 100% les expectatives que tenia.
Sóc una nina molt nerviosa, i quan me varen dir que les audicions de presentadors eren el Gener me vaig posar histèrica. El que més me feia ganes era poder arribar a ser presentadora, ja que m’encanta pujar-me a l’escenari i entretenir la gent, per tant, em vaig presentar, i per sort em varen escollir amb el meu millor amic n’ Andrés Manresa, per fer de parella. Va ser el darrer motiu pel qual em vaig adonar del que gaudiria aquests Jocs Florals, “els meus “Jocs Florals.
Una de les millors parts va ser, sense cap dubte, tots el assajos. Vaig disfrutar com una nena petita. Posa’t i lleva’t el micròfon, aprendre el guió, pujar a l’escenari amb el teu company, millorar de cada vegada la posada en escena, veure tothom practicant i súper implicat, i sobrtot, veure com poc a poc l’espectacle anava prenent forma.
És veritat que els darrers assajos no varen ser els millors, ja que estàvem molt nerviosos i ens embullàvem amb els textos, no enceníem els micros i mil coses més… Però a la fi, després de l’assaig general, estàvem preparats per aquell vespre tan especial per nosaltres.
La tarda del 5 de Maig va ser màgica per tots. Després de moltes hores de maquillatge, perruqueries, tratges, vestits, tacons, corvates… Va començar.
N´Andrés i jo vàrem tenir la sort d’obrir els Jocs, representant dos germans encarregats de salvar la Terra i el medi ambient, ja que tot l’espectacle girava al voltant d’ aquesta idea.
Jo estava molt nerviosa darrera del teló asseguda a una cadira, metre que esperava el silenci del public, Andrés i jo ens miràvem intentant imaginar-nos la quantitat de gent que hidevia haver darrera aquells bastidors, asseguts a les butaques. La gent va fer silenci i es va posar un vídeo, quan el vídeo va acabar, va sortir n’Andrés i jo esperava les paraules claus per la meva entrada. Quan vaig sortir davall aquells llums, tots el meus nervis van desapareixer i vaig gaudir com una nina petita, com he dit abans.
Després va sortir la resta dels nostres companys, cantant, recitant poemes, tocant instruments, presentant i ballant.
En la meva opinió la millor actuació va ser el ball de na Marta Verdera, na Paula Cuenca, na Bel Morey, na Marina Mestre, na Charlene Verd i n’ Ana Tallón, tot i que vàrem tenir un problema molt gran. Quan només faltava un dia per l’actuació de veres, n’Ana va caure i es va fer un esquinç al turmell i varem tenir que cercar una substituta.
El resultat final dels Jocs va ser una passada i a tothom li varen encantar. Després ens anàrem a sopar casdacun amb la seva classe i més tard, de festa tots junts.
Els Jocs Florals és un dels millors records que tenc de tota la meva etapa escolar al Col.legi San Cayetano.
