Monthly Archives: Març 2018

SORTIREN RODONS … Isabel Sancho

Estàndard

Tot va començar un dia normal i corrent a la classe de na Puri Reus, quan ens introduí emocionada la nostra edició dels Jocs Florals .

Caminant, caminant i sense adonar-nos arribárem a les audicions, en les quals m’agafaren per recitar un poema que em va emocionar: Lo Pi de Formentor. Em va fer molta il.lusió perquè a mi sempre m’ha agradat molt  Miquel Costa i Llobera. En un principi no sabíem com volíem representar-lo, però en arribar la setmana abans dels Jocs, se´ns va ocórrer fer una col.laboració entre els participants del primer i segon bloc.

La setmana va passar volant. Va esser una setmana que sempré recordaré amb molt de gust: plena de riallades, somriures, amors, emocions, il.lusions i moltes coses més.

A la fi arribà el dia desitjat. El dia que tothom esperava. Va esser un dia eufòric on les emocions es juntaven dins una explosió d’elles mateixes. Com diriem a Mallorca: “Els trenta-dosens Jocs Florals sortiren redons”, encara que pensàsvem que es presentarien malament degut a tots els contratemps que vam tenir (no entraré en detalls).

A més d’una explosió d’emocions, fou una nit mágica, una nit que mai oblidaré, i puc assegurar que tots la durem dintre dels nostres cors.

 

IMAGINA … MARIA CARDONA

Estàndard

La meva experiència als Jocs Florals va ser espectacular, inoblidable 

Per començar, ho vaig passar molt bé tota la setmana en els assajos preparant i recitant poemes molt variats que ens havien assignat segons la nostra forma de recitar. A més,  vàrem  aprendre a llevar-nos la vergonya d´actuar davant un públic.

La meva actuació, no fou gens fàcil ja que amb la meva companya Bea del Grosso ,fou molt complicat recitar l’impressionant poema de Imagina d´acord amb la melodia que el meu company Jaume Brunet  tocava amb el piano.

Finalment, el dia perfecte va arribar.  Totes i tots ja estàvem preparats per a mostrar davant un públic allò que havíem après. Tots ho vàrem fer genial; els presentadors, les actuacions de música, els tècnics de so …

M’agradaria poder tornar enrere a pujar a l’escenari i viure aquella experiència una altra vegada. Desitjo que els Jocs Florals durin molts anys més perquè són moments de la nostra vida que els alumnes recordarem sempre!

 

 

 

SOMNIS COMPLERTS … Marta Verdera

Estàndard

 Els jocs florals varen ser sense cap dubte el millor de l´etapa d´ ESO.De de petita sempre he anat a San Cayetano,i sempre que anava a veure uns jocs florals somiava en poder fer un ball es dia del meus jocs florals,i així va ser. Record els nirvis el dia de les audicions, ja que era un ball bastant difícil i érem sis que ballàvem  a un escenari una mica petit.

Va ser difícil muntar el ball,ja que era llarg, i anar totes a la vegada pareixia una cosa impossible al principi. Practicàvem cada dia,fins que cada dia anàvem millorant fins que finalment aconseguírem  el que volíem. El ball constava de tres parts,la primera sortien na Charlene,Marina i n Ana (finalment va sortir la Laura) ja que n’Ana es va trencar el turmell el darrer dia, no sabíem què fer i finalment cridàrem na  Laura una nina de 2n d ESO i amb un dia va esser capaç d´aprendre´s el ball complet. Elles a la primera part feien d´àngels mentre que a la segona part sortíem na Paula na Bel i jo, que fèiem com si fóssim la  part negativa, i finalment a la tercera part fèiem una `lluita´ les bones i les dolentes. Va ser una actuació i una nit inoblidable. Molta sort !!!!

 

ESTIMATS 32 ….. Alejandra Truyols

Estàndard

Els Jocs Florals varen ser una experiència que mai no oblidaré. Aquella setmana va ser molt especial, plena d´emocions i sentiments.

Recordo que tothom estava molt nerviós però a la mateixa vegada entusiasmat. Cada assaig era una nova aventura en la qual no aturàvem de riure i disfrutar. També vàrem tenir alts i baixos, com quan una nina es va caure fent el ball de gimnàstica rítmica i les integrants del ball varen haver de cercar una substituta.

Jo vaig llegir un poema, i encara que al principi pensava que era molt millor ser presentadora, en haver viscut la experiència, vaig acabar encantadíssima. A més, vaig llegir el poema amb una molt bona amiga, Sió amb la qual m´ho vaig passar molt bé i va ser una part molt important durant tota la experiència.

Una experiència que romandrà sempre en el meu record.

El record dels 32 Jocs Florals.

Si ens equivocam tampoc passa res … Nicole Mateu

Estàndard

Jo, Nicole Mateu, vaig participar als Jocs Florals del curs 2016-2017, que tractaven sobre el medi ambient. En primer lloc volia ser presentadora, per tant havia de preparar-me un diàleg i representar-ho al càsting, en el qual alguns professors actuaven  com a jutges; Malena, Puri i Cati entre altres. Molta gent es va presentar al càsting ja que volien ser presentadors, pero només es podien triar vuit persones com a màxim. No vaig ser escoillida i aleshores havia de triar entre ser fotògrafa, col.laboradora o llegir un poema, vaig triar aquesta darrera tasca. Vàrem estar un parell de setmanes practicant alguns poemes per  millorar la veu i la postura, també vàrem triar els grups. Jo vaig triar llegir un poema amb les meves companyes Irene Campins, Xisca Llabrés i Marina Torrens. Ens varen donar uns quants poemes del qual vàrem triar un que tractava sobre l´encalentiment global. Dos dies a la setmana totes les persones que llegiem un poema havíem d’ anar a la sala de vídeo a assajar. Més endavant tots els alumnes de quart d’ESO assajàvem  junts l actuació sencera al saló d’ actes. Aquells dies varen ser els més divertits i m’ho vaig passar molt bé, estava molt i´l.lusionada i vaig poder veure com els meus companys també ho estaven. Però no solament era tot rialles, sino que teniem molta pressió perquè tots volíem que sortís perfecte i les professores tenien molt de caràcter i ens renyien quan no ens sortia bé, obviament elles volien tant com nosaltres que tot sortís perfecte, amb la qualcosa  sempre ens ajudaven a fer-ho millor. El dia dels Jocs va arribar, i tots estàvem igual de guapos com de nerviosos. Va ser un dia molt emotiu i inoblidable. Quan les meves companyes i jo vàrem sortir a llegir el poema, vàrem tenir un problema amb els micròfons i no ens va sortir tan bé com imaginavem, però no ens vàrem posar nervioses ni va guanyar el pànic, en aquell moment els espectadors varen sentir empatia i varen riure amb nosaltres, ja que a qualsevol persona li podria haver passat alguna cosa parescuda. Quan vàrem acabar el poema ens vàrem seure amb el nostres companys i vàrem veure la resta de l’actuació. Al final de l’actuació alguns professors varen sortir a l’escenari per llegir els millors poemes dels alumnes de quart d’ESO i de batxillerat, que eren premiats amb unes targes  per comprar llibres. En defenitiva, els meus Jocs Florals me varen encantar, ja que va ser una experiència molt bonica que vaig compartir amb els meus companys, va ser molt divertit i entretengut, i al final la cosa més important no va ser que sortís perfecte, sinó  que aprenguérem de tot allò i tenir un bon record d’aquells moments, i sobretot, passar-ho molt bé, i així va ser.

QUE NO S´ACABI MAI … EVA LOZANO

Estàndard

Ens trobàvem just a principi de curs . Els alumnes de quart havíem sentit parlar dels Jocs Florals fins i tot alguns havien assistit a alguns dels Jocs anteriors , esperàvem però amb emoció “els nostres” Jocs Florals.

Quan va arribar febrer  començaren els càstings; jo volia ballar però no m´agafaren i llavors vaig elegir llegir un poema.

Més o manco una setmana abans dels Jocs hi ha costum de començar a assajar a l´auditòrium de l´escola però justament hi havia obres i vàrem haver de practicar al gimnàs.

Dos dies abans dels Jocs encara no sortia tot perfecte, els tramoistes no es comportaren bé i van haver de canviar-los i una de les ballerines es va rompre un peu. Na Malena es va mostrar preocupada  i nosaltres l´animàrem dient que tot sortiria bé ( cosa que va passar )

Va arribar el dia dels Jocs i tots estàvem nerviosos. A mi em tocava sortir a llegir al tercer bloc i la veritat és que me´n vaig sortir força bé. Ben igual va passar amb els tramoistes que estaren molt atents a totes les necessitats escèniques i també la nova suplent de ballarina que ho va fer igual o millor que l´altra.

M´ho vaig passar pipa aquella setmana fins i tot vaig fer nous amics J Sincerament ho repetiria un altre pic, va ser una experiència fabulosa. Esper per això dels Jocs Florals no s´acabi mai i que molta gent com jo pugui gaudir d´una experiència com aquesta. Només em resta desitjar-vos sort i donar les gràcies als profes que els organitzen .

EL CAPITÀ JACQUES COUSTEAU … Marco ALbertí

Estàndard

 

L’any passat als Jocs Florals, vaig ser lector de poemes. Vaig llegir un poema sobre el Capità Jacques Cousteau amb el meu company Damià Escales. Cada un llegia una estrofa alternant, i la darrera un vers cada un.  Em vaig preparar una hora abans de l’acte, ja que vaig estar fent feina tota la tarda. Quan vaig arribar a l’escola em feia il·lusió veure els meus companys tan elegants. Tothom anava molt arreglat… excepte en Damià. Va portar una americana amb caputxa! Jo no m’ho podia creure, però va ser molt graciós. Quan era el nostre torn, jo estava molt nerviós, i per desgràcia em vaig travar  la llengua a la primera frase, però ho vaig remuntar perfectament i em vaig sentir orgullós, perquè no havia necessitat llegir el paper amb el poema i jo no sóc el millor quan parl  català. A entrega de premis, jo em pensava que potser podria guanyar algun premi  però no va ser el cas.  Vam anar a sopar tota la meva classe a una pizzeria i després a la festa que havíem organitzat per a tot quart d’ eso.

UN DIA INOBLIDABLE …. Fernando García

Estàndard

Ja quan era a primària, havia sentit parlar dels jocs florals. No sabia però què eren, i per tant, vaig demanar a una nina de primer de Bac. Ella, em va dir que eren un espectacle de poesia que no oblidaria mai, i tenia raó.

Record perfectament el moment  quan Puri va dir que els càstings començarien en poc temps i de que havíem de posar el rol que volíem desenvolupar en els Jocs. En aquell moment, ho tenia clar, jo volia ser presentador però pensava que no m’agafarien. Record quan estava  al càsting , estava súper nerviós però va ser pujar-me a la tarima i tot va sortir perfectament. Finalment, vaig ser presentador però no qualsevol sinó el presentador del premis als poemes de quart d’ ESO. Començaven els assajos i tot eren rialles fins que va arribar el dia. Anàvem tots de gala i se notava que era la nostra nit. Els nervis eren alts, i  si me travava?, i  si se m’oblidava tot?. Vaig pujar a l’escenari amb molta inseguretat però a mesura que avançaven els premis, jo agafava confiança i tot va anar com tocava. Van acabar i com va dir la nina aquell dia fa ja  temps, va ser un dia inoblidable.

CONSELLS  PER A UNA BONA EXPERIÈNCIA. Lola Recalde

Estàndard

Els meus jocs florals, he de dir que no varen ser els millors, encara que m’agradaren molt. I dic que no varen ser el millors perquè supòs que no vaig fer el que volia fer i el que vaig fer crec que tampoc em va sortir tan bé. Vos explic:  Els Jocs Florals es fan des de fa 25 anys, molt de temps  !Les professores sempre han estat allà per dir-nos com ho havíem de fer, què  volíem fer, preparaven les presentacions etc, però  el que mai poden saber és  com ens sentim davant  un gran  projecte, una actuació, una experiència, per això vos deix unes quantes recomanacions i avisos que vos podrien ajudar a fer dels Jocs florals una gran experiència:

Abans de res,  us confessaré que jo havia de cantar però desgraciadament no m’ho vaig prendre tant seriosament  com ho  hauria d’haver fet. Aquí vos deix el meu primer consell: Vulgueu fer  el que vulgueu fer, us ho heu de prendre seriosament   des del primer moment, si voleu cantar, practicau de veres, mirau bé com és la cançó perquè sinó a les audicions si estau nirviosos i no dominau la lletra de la cançó… no vos agafaran ( no seguiu les meves passes). En  segon lloc , si alguna cosa no vos agrada en el plantejament dels professors o vos fa massa vergonya fer una cosa o una altra, digau-ho abans que sigui massa tard  perquè del contrari acabareu fent una cosa que potser no volíeu.  Al cap i la fi, els Jocs són un acte perquè nosaltres ( els alumnes) puguem gaudir  d’actuar, de pujar a un escenari, no de pensar a fer una cosa que li agradarà molt només  als professors o als pares. I un altre i  últim consell és que  no pensar en si faig això els meus amics pensaran això  o això  altre, el que has de fer és el que t’ agrada i el que se’t dona bé. No has d´estar forçat a fer res. Pensa en que tu i només tu seràs a l’ escenari recitant, cantant o ballant. Resumint:  esforça ‘t des del principi,  fes el que vulguis fer i no pensis en la resta,  pensa només en tu mateix  perquè l’ autèntic protagonista, seràs tu.

 

 

Lola Recalde