Daily Archives: 10 05+00:00 03pm468 2019

EL CAPITÀ JACQUES COUSTEAU … Marco ALbertí

Estàndard

 

L’any passat als Jocs Florals, vaig ser lector de poemes. Vaig llegir un poema sobre el Capità Jacques Cousteau amb el meu company Damià Escales. Cada un llegia una estrofa alternant, i la darrera un vers cada un.  Em vaig preparar una hora abans de l’acte, ja que vaig estar fent feina tota la tarda. Quan vaig arribar a l’escola em feia il·lusió veure els meus companys tan elegants. Tothom anava molt arreglat… excepte en Damià. Va portar una americana amb caputxa! Jo no m’ho podia creure, però va ser molt graciós. Quan era el nostre torn, jo estava molt nerviós, i per desgràcia em vaig travar  la llengua a la primera frase, però ho vaig remuntar perfectament i em vaig sentir orgullós, perquè no havia necessitat llegir el paper amb el poema i jo no sóc el millor quan parl  català. A entrega de premis, jo em pensava que potser podria guanyar algun premi  però no va ser el cas.  Vam anar a sopar tota la meva classe a una pizzeria i després a la festa que havíem organitzat per a tot quart d’ eso.

UN DIA INOBLIDABLE …. Fernando García

Estàndard

Ja quan era a primària, havia sentit parlar dels jocs florals. No sabia però què eren, i per tant, vaig demanar a una nina de primer de Bac. Ella, em va dir que eren un espectacle de poesia que no oblidaria mai, i tenia raó.

Record perfectament el moment  quan Puri va dir que els càstings començarien en poc temps i de que havíem de posar el rol que volíem desenvolupar en els Jocs. En aquell moment, ho tenia clar, jo volia ser presentador però pensava que no m’agafarien. Record quan estava  al càsting , estava súper nerviós però va ser pujar-me a la tarima i tot va sortir perfectament. Finalment, vaig ser presentador però no qualsevol sinó el presentador del premis als poemes de quart d’ ESO. Començaven els assajos i tot eren rialles fins que va arribar el dia. Anàvem tots de gala i se notava que era la nostra nit. Els nervis eren alts, i  si me travava?, i  si se m’oblidava tot?. Vaig pujar a l’escenari amb molta inseguretat però a mesura que avançaven els premis, jo agafava confiança i tot va anar com tocava. Van acabar i com va dir la nina aquell dia fa ja  temps, va ser un dia inoblidable.