SORTIREN RODONS … Isabel Sancho

Estàndard

Tot va començar un dia normal i corrent a la classe de na Puri Reus, quan ens introduí emocionada la nostra edició dels Jocs Florals .

Caminant, caminant i sense adonar-nos arribárem a les audicions, en les quals m’agafaren per recitar un poema que em va emocionar: Lo Pi de Formentor. Em va fer molta il.lusió perquè a mi sempre m’ha agradat molt  Miquel Costa i Llobera. En un principi no sabíem com volíem representar-lo, però en arribar la setmana abans dels Jocs, se´ns va ocórrer fer una col.laboració entre els participants del primer i segon bloc.

La setmana va passar volant. Va esser una setmana que sempré recordaré amb molt de gust: plena de riallades, somriures, amors, emocions, il.lusions i moltes coses més.

A la fi arribà el dia desitjat. El dia que tothom esperava. Va esser un dia eufòric on les emocions es juntaven dins una explosió d’elles mateixes. Com diriem a Mallorca: “Els trenta-dosens Jocs Florals sortiren redons”, encara que pensàsvem que es presentarien malament degut a tots els contratemps que vam tenir (no entraré en detalls).

A més d’una explosió d’emocions, fou una nit mágica, una nit que mai oblidaré, i puc assegurar que tots la durem dintre dels nostres cors.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s