PREMIS DELS JOCS FLORALS 2018 :
- Maria Álvarez
- Alejandra Ferrero
- Jaime Naddaf
- Ángel Porres
- Lluís Juan Ferrà
- Sergio Sospedra
Primer Premi ~ 4t d’ESO
NORANTA GRAUS (90º)
Som una cantonada,
la unió de dues parets enamorades.
Som un angle de noranta graus,
som una perspectiva constant.
Me trobaràs posant proa cap a la plaça
al batec del barri, de la vida que passa.
Hi ha qui al meu costat desespera,
però també n’hi ha d’altres que s’asserenen.
Som el lloc on es recolzen els amants,
l’aresta que pixen els cans.
Som qui observa i qui s’espera.
Som el testimoni callat
dels secrets dels que passen pel meu costat.
Som una cruïlla de somnis,
una intersecció de pensaments,
que s’enlairen i esvaeixen,
que arrelen,
que defalleixen.
Som un lloc a la guia, un referent.
Som, encara que no te n’adonis,
part de la teva biografia de petits moments.
María Álvarez
COM NEIX UN POEMA QUE EN RESULTA GUANYADOR
90° va sorgir de la manera més inesperada possible, de fet, jo ja tenia dos poemes començats i altres temes típics al cap, com l’amor, les nits d’estiu, el pas del temps, etc.
En el primer càsting per a presentadors, que va ser el que jo vaig escollir, hi havia molta gent, i jo vaig ser de les darreres en fer la prova. No estava gens nirviosa ja que m’ho vaig preparar bastant bé, així que m’avorria un poc i les parets grogues de la sala de vídeo van cridar la meva atenció, de sobte un acudit em va venir al cap, aquest deia així:
Què li diu una paret a l’altra? Ens veiem a la cantonada.
Acte seguit el primer vers el vaig veure escrit a la ment:
Som una cantonada / La unió de dues parets enamorades.
En aquell moment vaig saber que aquell seria el meu poema. Vaig estar tres mesos treballant-hi, vaig estar retocant-lo fins al darrer moment abans d’imprimir-ho, sabia que era bo, que estava treballat, però mai m’havia vist amb possibilitats de quedar en un primer lloc.
Maria Álvarez, guanyadora de la Flor Natural
Segon Premi ~ 4t d’ESO
SÓC FAN
Sóc fan de les sorpreses, de les tardes de manta i dels dies de pluja.
Sóc fan de les baralles de pessigolles, de dormir sense alarma i de sortir sense horari.
Fan de converses fins a les tantes de les que tant ens penedim al matí, però que repetim cada nit.
Sóc fan de la nostra joventut plena d’inquietuds.
De llegir converses antigues amb milers de records.
Del “cuida’t” que tanta preocupació porta.
De les meves amistats que mai m’han fallat.
D’escriure inicials a la finestra quan gela.
Fan dels capvespres d’estiu i del soroll de la mar a la nostra illa balear.
De trepitjar les fulles seques a la tardor quan arriba la foscor,
que no fa ni fred no calor.
Fan de la infància, de les seves caigudes i dels seus descobriments,
encara que siguin depriments.
Fan de les primeres vegades, del que sap com demostrar i fins i tot conquistar.
I fan de la nostra adolescència plena de desenganys i desamors.
Sóc fan, fan de la vida.
Alejandra Ferrero
Tercer Premi ~ 4t d’ESO
PROVA AMB UNA ALTRA
Obre la caixa.
Emoció i excitació,
ja ha arribat la seva absolució.
Cent peces esperen
a veure amb quina encaixen.
La il·lustració va guanyant fermesa.
Només queda una peça,
però… no encaixa.
Prova amb una altra,
no hi ha peces a la caixa.
No la forcis!
Si no pots encaixar-les,
deu ser, que no encaixen.
Jaime Naddaf
BLOG DELS JOCS FLORALS 