Monthly Archives: Març 2019

VETERANA DE GUERRA .. Aina Gayà Barroso

Estàndard

Quin calfred només de pensar… 9 anys!!!! 9, ni 8 ni 10,…9… I que son 9 anys???,  i que he fet en 9 anys?? ( moltes coses, no us penseu)).

Si em permeteu em posaré un poc sentimental:

Sant Gaietà, la meva escola de tota la vida,

Podria dir que mes de la meitat de la meva historia de vida esta allà,

entre les pedres, els bancs i sobretot la gent,

molta gent que no va passar indiferent.

En part sóc el que sóc perquè ells/es foren el que foren .

podria dir tots els sues noms  per ordre cronològic,

Però pot ser sigui un poc pesat,

I Com podreu veure ja he perdut moltes facultats,

els poemes em queden un poc malament,

però esper que aquestes paraules meves no se les emporti el vent ,

 Fi.

Com ja vaig dir després dels meus jocs florals, els 25, la mateixa edat que tinc ara (malgrat parli amb to de centenària, només en tinc 25),  no us contaré com els vaig viure, fer spóiler en el segle XXI esta bastant mal vist, però una petita pista:

WOOOOOWWWWWW!!!!!!

Sé que les coses canvien i que el jocs s’han modernitzat, sort que ja no utilitzeu les senyes de fum 😉 , això esta bé, però esper que hi hagi una cosa que no ha canviat… la il·lusió que es respira a l’ ambient mesos abans, les ganes de participar i les ganes de festa el vespre del 10 de maig. 9 anys després, asseguda a la meva oficina, escrivint un “informe important” il·lusionada només vull dir:

APROFITA, DISFRUTA I SOMRIU (segur que els vostres pares  faran moltes fotos i heu de sortir bé, les meves foren un espant).

Aina Gayà ( exalumna)

Una abraçada fortaaa 

Gràcies, Jocs Florals! Àlex Sáenz

Estàndard

La meva experiència als Jocs Florals va ser molt bona. Me va agradar molt participar-hi ha que era el meu primer any a l´escola i gràcies als Jocs,  vaig fer molts bons amics.

Jo era tramoista , una tasca que al principi no molta gent volia fer però que és molt important que sempre hi ha d’haver  algú que posi micròfons , mogui coses, col·loqui pianos etc.

El que me va cridar l’ atenció va ser que els primers dies d’ assaig era tot  com un poquet caòtic,  però despres la resta de dies va ser tot mol fluid i fàcil.

És vera que al principi tothom està molt nirviós ja que no sabíem com serien els esperats Jocs Florals; teniu en compte que  vàrem estar tot el curs esperant aquest dia i va pagar espera.

El dia dels Jocs tots anàvem molt elegants, cadascun amb la seva  millor presència ja que és un dia de festa i d’aniversari i així ho volem celebrar.

En conclusió,  va ser una molt bona experinècia, va ser una gran nit, i un dia per recordar.

Un decorat i quelcom més, Marta Alonso

Estàndard

Record com si fos ahir del dia en què van repartir els  papers per als càstings dels Jocs Florals i  no em van escollir. Estar d’col·laboradora amb els meus amics durant una setmana no va estar tan malament com m’esperava. Malgrat tot això, la preparació i decoració dels Jocs Florals estava a les nostres mans, tot el que fèiem anava a estar exposat en públic: pancartes, portades, la decoració de l’entrada, etc.

 Deixant de banda els preparatius, el moment de fer cadascú la nostre pròpia poesia va ser increïble, ja que va ser una cosa molt personal. En arribar el dia dels Jocs Florals tots estàvem súper nerviosos tant els que sortien a l’escenari com els que no. He de dir que les actuacions dels meus companys van ser meravelloses i emocionants alhora. Aquesta nit va ser rememorable per a tots els que la vam viure, amb moments increïbles i màgics.

Aquell 11 de maig, Aina Vallespir.

Estàndard

L’onze de maig de l’any 2018 és una data que mai oblidaré. Record que quan era petita somiava a arribar a quart d’ E.S.O per celebrar uns dels actes més importants de l’escola, per arreglar-me i vestir-me com mai ho havia fet, somiava en poder participar als Jocs Florals. Després d’assumir que l’any havia arribat només esperava una data concreta, uns dies exactes, la setmana i el divendres de la 33ª edició dels Jocs Florals. Les classes de català no només eren literatura, teatres, representacions, socio-lingüística… Eren il·l·usió, feina i emoció per poder estar ben preparats per al  nostre dia. Després de les vacances de Nadal els càstings començaren i la meva única preocupació va ser interpretar un guió juntament a un dels meus companys que em donà l’oportunitat de poder obrir la ceremònia el divendres dels Jocs.

Record el dia dels càstings com un dia normal, sense pressió i amb molta il·usió. El que jo havia desitjat desde ben petita era ser presentadora dels Jocs Florals i gràcies a tota la feina ho vaig poder aconseguir. La de preparació va ser increïble, vam riure, disfrutar, jugar, parlar i gaudir tots junts com mai ho havíem pogut fer. Gràcies als Jocs Florals vaig poder conèixer  persones amb les quals  mai avia xerrat. En Pedro Fortuny, na Maria Álvarez i jo érem els encarregats de presentar al públic la nostra generació i els nostres Jocs “Endavant Poesia” on demostràvem  que el futur està a les nostres mans.

El dia dels Jocs, estàvem tots molt nerviosos però també teniem moltes ganes de demostrar tot el que havíem anat practicant durant el curs. El cabells, el vestit i els tacons no em van trair perquè els tres vam estar fantàstics i increïbles. El més “graciòs” va ser quan ens vam equivocar i ho poguérem solucionar d’una manera dissimulada però que nosaltres érem concients  que ens havíem anat del guió. Amb això, el que vull dir és que seguir el guió està bé, però equivocar-se és d’humans i nosaltres ens hem d’adaptar a la situació perquè el públic no sap el que es dirà a la celebració.

Si he de dir el que més em va agradar no acabaria en anys; l’únic que puc dir és que els Jocs Florals s’han de gaudir moltíssim perquè és un record que no s’oblida mai i que sempre tendrà un lloc a dins els nostres cors. Els meus companys i la 33ena edició dels Jocs Florals sempre tendran un al meu cor.

Els repetiria una i mil vegades més… Mar Palerm

Estàndard

Han passat 10 mesos des dels nostres Jocs Florals i encara els sent com si fossin ahir. Sempre vàrem esperar aquell moment de sortir a l’escenari com bojos i ara ja  és historia. Record perfectament totes les etapes que vàrem passar. Les primeres vegades que ens xerraven dels Jocs, pareixien molt llunyans, com si mai anassin a arribar. Ens ensenyaven videos dels anys anteriors i jo ja me´ls ’estava imaginant allà dalt actuant davant tots. Record els càstings, que ms vaig preparar com mai i em vaig presentar a presentador i la meva amiga Mar i ens feia molta il.lusió ser les dues lectores! Practicàrem bastants dies a la sala de vídeo i la veritat és que allà no ens feia ganes, perquè l’únic que voliíem era anar ja al  saló d’actes. Les setmanes es varen fer un poc eternes però a la fi arribà el moment de la setmana següent, no estudiavem gaire allà dins i ens passàvem el dia fent tonteries! El darrer assaig va sortit molt bé i just després tots cap a casa a arreglar-nos per la nit. Ala n fer assajos tots juts. Va ser una setmana súper divertida perquè, encara que teníem exàmens,tot va  sortir tot com esperàvem, PERFECTE. I és clar que més tard d’acabar tocava el sopar i la festa. Va ser una nit inoblidable, i ja no una nit, un curs esperant!! Ho repetiria 1000 vegades.

Una nit inoblidable plena de rialles. Lucía Bauzá Mora

Estàndard

E

Crec que des que arribes a l’ESO una de les coses que més il·lusió et fa és arribar a quart d’ESO per celebrar els teus propis Jocs Florals.

Després d’uns anys d’espera, a la fi van arribar i no tenia ni idea què podia fer, no destacava en cap cosa en especial, ni ballant ni cantant, així que  de bones a primeres,  vaig descartar la possibilitat de fer una actuació musical que era el  que més em cridava l’atenció .Però entre el meu grup d’amics vam començar a parlar de fer un ball junts, i ens vam posar  a la feina, vam assajar moltíssim, però com que érem molts no vam ser elegits. Arribats a aquest punt estava perdudíssima, però vaig decidir presentar-me a presentadora i  tampoc vaig ser escollida, això em va desanimar bastant però finalment vaig acabar llegint un poema amb dues de les meves millors amigues, la qual cosa em va encantar. La setmana de preparació dels Jocs va ser increïble encara que haguéssim de treballar i assajar constantment, m’ho vaig passar realment bé i tinc moltíssims bons records , després d’aquests intensos dies,  a la fi van arribar els Jocs, tots estàvem guapíssims i impecables però amb uns nervis horribles , es van apagar els llums i va començar tot, no hi va haver ni una errada i en el moment de sortir a l’escenari els nervis van desaparèixer completament.

Finalment va arribar la festa, vàrem sopar cada grup amb la seva classe i després ens ajuntàrem tots per celebrar-ho, va ser una nit inoblidable plena de rialles. Sortir de festa amb tots els meus amics va ser el millor de la nit i ens ho vàrem prendre com un comiat del curs i d’alguns de nosaltres que no estarien a l’escola els anys següents.

Els Jocs són una cosa molt especial que cal aprofitar al màxim ja que només tens l’oportunitat de fer-los una vegada a la vida, i encara que al principi les coses no surtin com un espera (en el meu cas) això no vol dir que acabis fent alguna cosa que no t’agradi.

Noves oportunitats. Aina Ordinas

Estàndard

L

Els 33 Jocs Florals al col·legi Sant Gaietà foren els de l’alumnat nascut al 2002. Encara me’ n recordo de quan ens varen dir quin dia serien els càstings, els meus amics i jo dúiem preparant un gran ball entre nins i nines des de feia temps i encara que no estàvem molt ben preparats, teníem moltíssima il·lusió.

Per desgràcia, o per sort, els professors varen decidir que d’aquest ball amb tanta gent només podrien ballar quatre nins i quatre nines, entre les quals jo no vaig ser seleccionada. Però no em va importar molt perquè el meu somni des que havia vist els meus primers Jocs Florals quan anava a primer d’ESO,  era ser presentadora i per això em vaig presentar al càsting amb el meu amic Juan Sanz. Vaig estar assajant tota la setmana i tothom estava convençut que ens agafarien, tothom menys jo, tenia el  pressentiment  que hi havia gent més bona que jo. Segurament degut a què no confiava amb jo mateixa, no ho vaig fer el millor que podia i no em varen seleccionar. Va ser un dels dies més trists per jo ja que duia des de petita amb un somni i ara ja no sabia el que volia fer.

Per sort, vaig tenir dues amigues a les quals  tampoc varen triar i amb els ànims de na Malena i na Cati vàrem decidir presentar-nos per recitar un poema. Crec que va ser el millor que em va poder passar, perquè encara que no era el que inicialment volia fer, va ser molt divertit i vàrem tenir l’oportunitat de recitar una cançó d’un autor modern les tres juntes i a força de practicar cada dia durant la setmana abans, va sortit tot perfecte. Per tots els que aquest any sigui el vostre any, penseu que no passa res  si no et seleccionen per allò que tenies pensat, perquè pots acabar fent alguna cosa millor i gaudint totalment la gran setmana que és la d’abans dels Jocs Florals.

Fotògraf, tramoista? Jiahao Chen.

Estàndard

Les hores en què vaig fer de fotògraf varen ser molt més entretengudes del que un es podia imaginar.  Has d´imaginar que pots experimentar en primera persona totes les audicions i lectures de poemes  que potser  entrin als Jocs Florals. Tant si entren com si no entren,  és emocionant veure l’ evolució dels alumnes, amb molt esforç i també ajuda per part dels nostre professorat.

He de dir que alguna vegada, els fotògrafs ens vàrem veure “obligats” a fer de tramoistes i és que sense fer res, ningú hi està.  

El dia de l´acte principal va ser sorprenentment entretengut en veure tots els companys interpretant tots els poemes que s’intercal·laven  amb tots els balls, molts dels quals  no vaig tenir la oportunitat de veure complets  als assajos. Costa creure com de bé  quedaren malgrat  ser conscient de totes les hores i hores  que hem passat preparant-ho.

La meva recomanació seria gaudir  de l’experiència com puguis ja que és un event que recordaràs anys i  anys després.I  ningú voldria que d’aquesta experiècia recordassis només els nervis i l´estrés que et va provocar. Per tant, tranquil que ja saps que surt bé.

Jiahao Chen 1er A

Anys i anys esperant, Lara López

Estàndard

A

Des que vaig veure els 25 ens Jocs Florals on va participar la meva germana vaig esperar el moment del meu torn. Any darrera any veient com tots els alumnes s’arreglaven, es posaven guapos, totes les nines amb vestits impressionants i tots els nins amb esmòquing. Un dia on les emocions reboten per als costats del pavelló, una gran quantitat d’actuacions impressionants i molt treball darrera de tot.

En situem al curs  2017-2018 en el qual vaig cursar 4rt d’ESO. Varen començar els càstings per ser presentadors, per llegir poemes, per ballar o cantar, per ser col·laborador o per ser tramoista. Tots es papers eren importants en un dia com l’11 de maig de 2018. Em vaig presentar a ballar amb un grup de 20 persones. Vàrem representar la successió de dècades  en la història dels ball  dels anys. D’aquestes 20 persones només varen agafar alguns , afortunats entre els quals hi era jo.. En cada assaig els professors ens corregien coses que fallàvem i després practicàvem més per poder fer-ho perfecte..

Durant tota una setmana vàrem practicar com si fossin els Jocs; de dilluns a divendres, ja que, el divendres era el dia dels nostres Jocs Florals.  El matí vàrem practicar una vegada i vàrem anar a preparar-nos i poder estar llestos pels nostres Jocs. Vaig anar a la perruqueria per tenir els cabells perfectes,  a fer-me les ungles i a fer les darreres proves del vestit. Tot estava llest pel gran moment.

Ja estava de camí cap el col·legi. Tenia un cúmul de sensacions: nervis, alegria, eufòria, il·lusió, etc. Estava eufòrica pel fet que ja me tocava a mi fer els Jocs, i també tenia tristesa perquè passés molt ràpid. La nostra actuació era la que obria els Jocs Florals. Tot va passar massa de pressa pel meu gust. Varen ser unes hores espectaculars, veient com tots els alumnes sortien a l escenari a actuar. Va ser realment increïble. Una experiència que mai oblidaré i que tant de bo pogués tornar a fer cada any.  

Deixant de banda que perds classe, Luís Hidalgo

Estàndard

La meva experiència als  jocs florals va ser molt divertida, i això que mai m’havien interessat aquestes coses, però haig d’admetre que aprendre i divertir-me amb els meus amics al mateix temps estava molt bé.

Ja deixant de costat que durant aquest temps no fas classe, els jocs florals són alguna cosa que requereixen molt esforç, i és un temps en el qual facis l’activitat que facis t’ho passaràs molt bé.

 Jo vaig fer de tramoista, una part bastant important, ja que érem els encarregats de tot el material, i si una mica del nostre treball fallava es podia espatllar tot l’esforç dels nostres companys i companyes, però malgrat això, va ser un treball súper divertit on tots gaudírem  del que són els jocs.