Daily Archives: 10 11+00:00 03pm508 2019

Una nit inoblidable plena de rialles. Lucía Bauzá Mora

Estàndard

E

Crec que des que arribes a l’ESO una de les coses que més il·lusió et fa és arribar a quart d’ESO per celebrar els teus propis Jocs Florals.

Després d’uns anys d’espera, a la fi van arribar i no tenia ni idea què podia fer, no destacava en cap cosa en especial, ni ballant ni cantant, així que  de bones a primeres,  vaig descartar la possibilitat de fer una actuació musical que era el  que més em cridava l’atenció .Però entre el meu grup d’amics vam començar a parlar de fer un ball junts, i ens vam posar  a la feina, vam assajar moltíssim, però com que érem molts no vam ser elegits. Arribats a aquest punt estava perdudíssima, però vaig decidir presentar-me a presentadora i  tampoc vaig ser escollida, això em va desanimar bastant però finalment vaig acabar llegint un poema amb dues de les meves millors amigues, la qual cosa em va encantar. La setmana de preparació dels Jocs va ser increïble encara que haguéssim de treballar i assajar constantment, m’ho vaig passar realment bé i tinc moltíssims bons records , després d’aquests intensos dies,  a la fi van arribar els Jocs, tots estàvem guapíssims i impecables però amb uns nervis horribles , es van apagar els llums i va començar tot, no hi va haver ni una errada i en el moment de sortir a l’escenari els nervis van desaparèixer completament.

Finalment va arribar la festa, vàrem sopar cada grup amb la seva classe i després ens ajuntàrem tots per celebrar-ho, va ser una nit inoblidable plena de rialles. Sortir de festa amb tots els meus amics va ser el millor de la nit i ens ho vàrem prendre com un comiat del curs i d’alguns de nosaltres que no estarien a l’escola els anys següents.

Els Jocs són una cosa molt especial que cal aprofitar al màxim ja que només tens l’oportunitat de fer-los una vegada a la vida, i encara que al principi les coses no surtin com un espera (en el meu cas) això no vol dir que acabis fent alguna cosa que no t’agradi.

Noves oportunitats. Aina Ordinas

Estàndard

L

Els 33 Jocs Florals al col·legi Sant Gaietà foren els de l’alumnat nascut al 2002. Encara me’ n recordo de quan ens varen dir quin dia serien els càstings, els meus amics i jo dúiem preparant un gran ball entre nins i nines des de feia temps i encara que no estàvem molt ben preparats, teníem moltíssima il·lusió.

Per desgràcia, o per sort, els professors varen decidir que d’aquest ball amb tanta gent només podrien ballar quatre nins i quatre nines, entre les quals jo no vaig ser seleccionada. Però no em va importar molt perquè el meu somni des que havia vist els meus primers Jocs Florals quan anava a primer d’ESO,  era ser presentadora i per això em vaig presentar al càsting amb el meu amic Juan Sanz. Vaig estar assajant tota la setmana i tothom estava convençut que ens agafarien, tothom menys jo, tenia el  pressentiment  que hi havia gent més bona que jo. Segurament degut a què no confiava amb jo mateixa, no ho vaig fer el millor que podia i no em varen seleccionar. Va ser un dels dies més trists per jo ja que duia des de petita amb un somni i ara ja no sabia el que volia fer.

Per sort, vaig tenir dues amigues a les quals  tampoc varen triar i amb els ànims de na Malena i na Cati vàrem decidir presentar-nos per recitar un poema. Crec que va ser el millor que em va poder passar, perquè encara que no era el que inicialment volia fer, va ser molt divertit i vàrem tenir l’oportunitat de recitar una cançó d’un autor modern les tres juntes i a força de practicar cada dia durant la setmana abans, va sortit tot perfecte. Per tots els que aquest any sigui el vostre any, penseu que no passa res  si no et seleccionen per allò que tenies pensat, perquè pots acabar fent alguna cosa millor i gaudint totalment la gran setmana que és la d’abans dels Jocs Florals.

Fotògraf, tramoista? Jiahao Chen.

Estàndard

Les hores en què vaig fer de fotògraf varen ser molt més entretengudes del que un es podia imaginar.  Has d´imaginar que pots experimentar en primera persona totes les audicions i lectures de poemes  que potser  entrin als Jocs Florals. Tant si entren com si no entren,  és emocionant veure l’ evolució dels alumnes, amb molt esforç i també ajuda per part dels nostre professorat.

He de dir que alguna vegada, els fotògrafs ens vàrem veure “obligats” a fer de tramoistes i és que sense fer res, ningú hi està.  

El dia de l´acte principal va ser sorprenentment entretengut en veure tots els companys interpretant tots els poemes que s’intercal·laven  amb tots els balls, molts dels quals  no vaig tenir la oportunitat de veure complets  als assajos. Costa creure com de bé  quedaren malgrat  ser conscient de totes les hores i hores  que hem passat preparant-ho.

La meva recomanació seria gaudir  de l’experiència com puguis ja que és un event que recordaràs anys i  anys després.I  ningú voldria que d’aquesta experiècia recordassis només els nervis i l´estrés que et va provocar. Per tant, tranquil que ja saps que surt bé.

Jiahao Chen 1er A

Anys i anys esperant, Lara López

Estàndard

A

Des que vaig veure els 25 ens Jocs Florals on va participar la meva germana vaig esperar el moment del meu torn. Any darrera any veient com tots els alumnes s’arreglaven, es posaven guapos, totes les nines amb vestits impressionants i tots els nins amb esmòquing. Un dia on les emocions reboten per als costats del pavelló, una gran quantitat d’actuacions impressionants i molt treball darrera de tot.

En situem al curs  2017-2018 en el qual vaig cursar 4rt d’ESO. Varen començar els càstings per ser presentadors, per llegir poemes, per ballar o cantar, per ser col·laborador o per ser tramoista. Tots es papers eren importants en un dia com l’11 de maig de 2018. Em vaig presentar a ballar amb un grup de 20 persones. Vàrem representar la successió de dècades  en la història dels ball  dels anys. D’aquestes 20 persones només varen agafar alguns , afortunats entre els quals hi era jo.. En cada assaig els professors ens corregien coses que fallàvem i després practicàvem més per poder fer-ho perfecte..

Durant tota una setmana vàrem practicar com si fossin els Jocs; de dilluns a divendres, ja que, el divendres era el dia dels nostres Jocs Florals.  El matí vàrem practicar una vegada i vàrem anar a preparar-nos i poder estar llestos pels nostres Jocs. Vaig anar a la perruqueria per tenir els cabells perfectes,  a fer-me les ungles i a fer les darreres proves del vestit. Tot estava llest pel gran moment.

Ja estava de camí cap el col·legi. Tenia un cúmul de sensacions: nervis, alegria, eufòria, il·lusió, etc. Estava eufòrica pel fet que ja me tocava a mi fer els Jocs, i també tenia tristesa perquè passés molt ràpid. La nostra actuació era la que obria els Jocs Florals. Tot va passar massa de pressa pel meu gust. Varen ser unes hores espectaculars, veient com tots els alumnes sortien a l escenari a actuar. Va ser realment increïble. Una experiència que mai oblidaré i que tant de bo pogués tornar a fer cada any.  

Deixant de banda que perds classe, Luís Hidalgo

Estàndard

La meva experiència als  jocs florals va ser molt divertida, i això que mai m’havien interessat aquestes coses, però haig d’admetre que aprendre i divertir-me amb els meus amics al mateix temps estava molt bé.

Ja deixant de costat que durant aquest temps no fas classe, els jocs florals són alguna cosa que requereixen molt esforç, i és un temps en el qual facis l’activitat que facis t’ho passaràs molt bé.

 Jo vaig fer de tramoista, una part bastant important, ja que érem els encarregats de tot el material, i si una mica del nostre treball fallava es podia espatllar tot l’esforç dels nostres companys i companyes, però malgrat això, va ser un treball súper divertit on tots gaudírem  del que són els jocs.