A
Des que vaig veure els 25 ens Jocs Florals on va participar la meva germana vaig esperar el moment del meu torn. Any darrera any veient com tots els alumnes s’arreglaven, es posaven guapos, totes les nines amb vestits impressionants i tots els nins amb esmòquing. Un dia on les emocions reboten per als costats del pavelló, una gran quantitat d’actuacions impressionants i molt treball darrera de tot.
En situem al curs 2017-2018 en el qual vaig cursar 4rt d’ESO. Varen començar els càstings per ser presentadors, per llegir poemes, per ballar o cantar, per ser col·laborador o per ser tramoista. Tots es papers eren importants en un dia com l’11 de maig de 2018. Em vaig presentar a ballar amb un grup de 20 persones. Vàrem representar la successió de dècades en la història dels ball dels anys. D’aquestes 20 persones només varen agafar alguns , afortunats entre els quals hi era jo.. En cada assaig els professors ens corregien coses que fallàvem i després practicàvem més per poder fer-ho perfecte..
Durant tota una setmana vàrem practicar com si fossin els Jocs; de dilluns a divendres, ja que, el divendres era el dia dels nostres Jocs Florals. El matí vàrem practicar una vegada i vàrem anar a preparar-nos i poder estar llestos pels nostres Jocs. Vaig anar a la perruqueria per tenir els cabells perfectes, a fer-me les ungles i a fer les darreres proves del vestit. Tot estava llest pel gran moment.
Ja estava de camí cap el col·legi. Tenia un cúmul de sensacions: nervis, alegria, eufòria, il·lusió, etc. Estava eufòrica pel fet que ja me tocava a mi fer els Jocs, i també tenia tristesa perquè passés molt ràpid. La nostra actuació era la que obria els Jocs Florals. Tot va passar massa de pressa pel meu gust. Varen ser unes hores espectaculars, veient com tots els alumnes sortien a l escenari a actuar. Va ser realment increïble. Una experiència que mai oblidaré i que tant de bo pogués tornar a fer cada any.