Daily Archives: 10 14+00:00 03am3911 2019

Un decorat i quelcom més, Marta Alonso

Estàndard

Record com si fos ahir del dia en què van repartir els  papers per als càstings dels Jocs Florals i  no em van escollir. Estar d’col·laboradora amb els meus amics durant una setmana no va estar tan malament com m’esperava. Malgrat tot això, la preparació i decoració dels Jocs Florals estava a les nostres mans, tot el que fèiem anava a estar exposat en públic: pancartes, portades, la decoració de l’entrada, etc.

 Deixant de banda els preparatius, el moment de fer cadascú la nostre pròpia poesia va ser increïble, ja que va ser una cosa molt personal. En arribar el dia dels Jocs Florals tots estàvem súper nerviosos tant els que sortien a l’escenari com els que no. He de dir que les actuacions dels meus companys van ser meravelloses i emocionants alhora. Aquesta nit va ser rememorable per a tots els que la vam viure, amb moments increïbles i màgics.

Aquell 11 de maig, Aina Vallespir.

Estàndard

L’onze de maig de l’any 2018 és una data que mai oblidaré. Record que quan era petita somiava a arribar a quart d’ E.S.O per celebrar uns dels actes més importants de l’escola, per arreglar-me i vestir-me com mai ho havia fet, somiava en poder participar als Jocs Florals. Després d’assumir que l’any havia arribat només esperava una data concreta, uns dies exactes, la setmana i el divendres de la 33ª edició dels Jocs Florals. Les classes de català no només eren literatura, teatres, representacions, socio-lingüística… Eren il·l·usió, feina i emoció per poder estar ben preparats per al  nostre dia. Després de les vacances de Nadal els càstings començaren i la meva única preocupació va ser interpretar un guió juntament a un dels meus companys que em donà l’oportunitat de poder obrir la ceremònia el divendres dels Jocs.

Record el dia dels càstings com un dia normal, sense pressió i amb molta il·usió. El que jo havia desitjat desde ben petita era ser presentadora dels Jocs Florals i gràcies a tota la feina ho vaig poder aconseguir. La de preparació va ser increïble, vam riure, disfrutar, jugar, parlar i gaudir tots junts com mai ho havíem pogut fer. Gràcies als Jocs Florals vaig poder conèixer  persones amb les quals  mai avia xerrat. En Pedro Fortuny, na Maria Álvarez i jo érem els encarregats de presentar al públic la nostra generació i els nostres Jocs “Endavant Poesia” on demostràvem  que el futur està a les nostres mans.

El dia dels Jocs, estàvem tots molt nerviosos però també teniem moltes ganes de demostrar tot el que havíem anat practicant durant el curs. El cabells, el vestit i els tacons no em van trair perquè els tres vam estar fantàstics i increïbles. El més “graciòs” va ser quan ens vam equivocar i ho poguérem solucionar d’una manera dissimulada però que nosaltres érem concients  que ens havíem anat del guió. Amb això, el que vull dir és que seguir el guió està bé, però equivocar-se és d’humans i nosaltres ens hem d’adaptar a la situació perquè el públic no sap el que es dirà a la celebració.

Si he de dir el que més em va agradar no acabaria en anys; l’únic que puc dir és que els Jocs Florals s’han de gaudir moltíssim perquè és un record que no s’oblida mai i que sempre tendrà un lloc a dins els nostres cors. Els meus companys i la 33ena edició dels Jocs Florals sempre tendran un al meu cor.

Els repetiria una i mil vegades més… Mar Palerm

Estàndard

Han passat 10 mesos des dels nostres Jocs Florals i encara els sent com si fossin ahir. Sempre vàrem esperar aquell moment de sortir a l’escenari com bojos i ara ja  és historia. Record perfectament totes les etapes que vàrem passar. Les primeres vegades que ens xerraven dels Jocs, pareixien molt llunyans, com si mai anassin a arribar. Ens ensenyaven videos dels anys anteriors i jo ja me´ls ’estava imaginant allà dalt actuant davant tots. Record els càstings, que ms vaig preparar com mai i em vaig presentar a presentador i la meva amiga Mar i ens feia molta il.lusió ser les dues lectores! Practicàrem bastants dies a la sala de vídeo i la veritat és que allà no ens feia ganes, perquè l’únic que voliíem era anar ja al  saló d’actes. Les setmanes es varen fer un poc eternes però a la fi arribà el moment de la setmana següent, no estudiavem gaire allà dins i ens passàvem el dia fent tonteries! El darrer assaig va sortit molt bé i just després tots cap a casa a arreglar-nos per la nit. Ala n fer assajos tots juts. Va ser una setmana súper divertida perquè, encara que teníem exàmens,tot va  sortir tot com esperàvem, PERFECTE. I és clar que més tard d’acabar tocava el sopar i la festa. Va ser una nit inoblidable, i ja no una nit, un curs esperant!! Ho repetiria 1000 vegades.