Monthly Archives: Març 2019

Els repetiria una i altra vegada, Aina Ramis

Estàndard

La meva experiència als jocs florals principalment va ser inoblidable ja que va marcar un abans i un després a les nostres vides ja que feim un gran canvi tant mental com físic.
És l’acte més important de tot la secundària i una de les etapes més boniques.
La setmana dels Jocs Florals va ser increïble,  se veia tothom emocionat i amb molta il·lusió, jo vaig fer un ball de gimnàstica juntament  amb  les meves amigues Carla González i na Maria Amengual.

 Ens va encantar preparar-ho però a la vegada va ser una setmana molt dura, plena d’assajos i molts de nirvis, ens va agradar que ens escollissin ja que des de petites desitjàvem fer un ball als Jocs, a més durant aquesta setmana ens juntàvem amb gent que no coneixíem tant, llavors al final d’aquesta setmana també te’n duies amistats noves.
Quan va arribar a la fi el gran dia estàvem tots super nerviosos, però és cert que els nostres Jocs Florals varen sortir genials, i a més vèiem als nostres pares orgullossos de nosaltres.
En resum la setmana dels Jocs Florals a 4rt d ESO va ser la millor amb diferència de la resta de setmanes i tornaria a  repetir els Jocs Florals una vegada darrera una altra.

Endavant poesia, Carla González

Estàndard

La nit dels Jocs Florals és una de les nits més esperades per a la majoria d’alumnes de la nostra escola. Des que sóc petita record que quan  entrenava els divendres fins a les 20 (justament  la mateixa hora que comencen els Jocs) sempre em quedava mirant  tots els nois i noies amb la boca oberta. Ells anaven tots  amb esmòquing i s’havien arreglat bé els cabells, elles portaven vestits impressionants, talons, maquillatge i cabells de perruqueria, record que em semblaven prínceps i princeses trets d’un conte de Disney.

Van passant els anys i va arribar el meu torn, ja era a 4t de l’ESO i ens van anunciar el títol dels nostres Jocs: “Endavant poesia“. Va ser un enamorament sobtat, m’encantava el tema d’aquest any i això em va il·lusionar encara més. Em vaig organitzar amb dues companyes i vàrem començar a preparar un ball, treballàvem molt bé en equip i ens posàvem d’acord molt fàcilment, i per a mi va ser molt important tenir-les al meu costat durant els mesos de durs assajos i pors pel càsting. Hi havia altres dos balls que es presentaven al càsting aquest any, i jo en ser tan pessimista, no veia gens clar que ens anessin a escollir, fins i tot el dia del càsting una de les meves companyes i jo estàvem malaltes a casa, cosa que vaig pensar que ja ens anava a desqualificar directament, però no va ser així. Quan ens vàrem recuperar les dues vam fer el càsting un  altre dia, ens van venir a animar un petit grup d’amigues que més tard es convertirien com en les entrenadores de l’equip. Va passar una setmana plena de tensió i especulacions per part de tots els alumnes de 4t sobre  qui serien els elegits  i a la fi va arribar el dia i … van triar els tres balls !!

Estàvem súper contentes i emocionades, però això significava que ens havíem de posar a entrenar encara més durament, per demostrar als professors que no s’havien equivocat en donar-nos aquesta oportunitat. Va passar el temps alarmantment ràpid, i ja era la “famosa”setmana d’assaig dels Jocs, una de les millors i pitjors setmanes de 4t i de la meva vida.

El primer dia ens va sortir desastrós, jo fins i tot vaig vomitar dels nervis i vam tenir alguna que una altra discussió, però vam aconseguir tirar endavant com el bon equip que érem. Durant la setmana vam desenvolupar ràpidament una rutina: assajàvem al pavelló, assajàvem a l’escenari, els profes ens feien una crítica constructiva i després les nostres amigues una crítica molt més dura. El ball anava canviant dia a dia, arreglant alguna cosa per aquí, ajustant allò altre per allà, … I a la fi arribà  el divendres! Arribem i vam fer un assaig general, va sortir bastant bé pel que ens vam anar bastant contents tots a preparar-nos: maquillatge, perruqueria, una dutxa i ja estava tota llesta. En arribar al col·legi hi havia una sensació de ganes i companyerisme increïble, només s’escoltaven floretes i comentaris positius. Ens vam fer fotos, tant amb els nostres amics més propers com amb aquell company amb el qual no parles tant, aquella nit érem tots una gran família.

Va començar la gala i només se sentien aplaudiments des de fora i cada vegada ens faltava mennys per actuar, Ens vam donar una abraçada les tres i vam anar cadascuna a una banda diferent de l’escenari. Es van apagar els llums, es va encendre la pantalla amb unes flames blaves i va començar la cançó amb un fort cop. Durant el ball no pensava, només feia i  sentia, va ser increïble! En acabar no vaig sentir cap aplaudiment cosa que em va estranyar, però vaig sortir contenta de totes maneres.  

Tothom ens va felicitar i no va ser fins que vaig veure el vídeo que em vaig adonar de tots els aplaudiments que havíem rebut, només que no els vaig sentir pels nervis. Però una de les coses més boniques va ser just abans d’entrar, que van sortir les nenes de gimnàstica com solia fer jo i em van mirar amb la mateixa cara que jo mirava a “les grans” i això em va fer sentir com mai ho havia fet abans, em va omplir d’orgull, de nostàlgia i només vaig poder pensar com n´estava d´orgullosa que de mi mateixa.

El darrer, tot ho té. Maria Escandell.

Estàndard

Els Jocs Florals són com una celebració de graduació per a tots els alumnes de quart d’ESO de l’escola i vull contar un poc com va ser la meva experiència sense allargar-me molt i fer-ho avorrit. Tant les setmanes prèvies com el mateix dia estàvem tots molt nerviosos i il·lusionats per l’espectacle que suposava tot això, ja que estaríem tots els alumnes al mateix moment a l’auditori mentre alguns companys estaven a l’escenari i volíem que tothom ho passés fantàsticament a més que sortís bé. Els professors ens ajudaren en tot moment si ens havíem de perdre alguna classe o si necessitàvem qualque consell per actuar. Sobretot na Malena i els professors encarregats que els Jocs Florals sortissin bé varen fer tot el possible per fer d’aquest final de curs una experiència inoblidable i que va ajudar-nos a fer més amistats en haver d’estar tots junts tant de dies. Per les meves companyes i jo va ser especialment difícil, ja que vàrem preparar un ball de contemporani amb molta il·lusió, el que suposava haver de quedar fora del col·legi per assajar i saber més o menys ballar igual, per a mi va ser molt divertit, ja que ballar m’agrada molt, i si estàs llegint això i no saps si actuar de qualque forma per por o timidesa t’he de dir que no val la pena passar pena, millor intentar-ho amb alguna actuació o com a presentadors perquè és una oportunitat única i que et pot fer servir per millorar moltes coses.

Els dies d’abans va ser el més divertit de tot, les nines pujant a l’escenari amb els seus tacons per si de cas, els que ballàvem practicant amb el vestuari, tots estudiant, perquè venien els exàmens i sobretot molta d’alegria per veure com tot anava perfecte i començava a tenir forma. El mateix dia de l’actuació vàrem acabar al migdia per així poder preparar els últims detalls i arreglar-nos, quan vam arribar després de fer moltes fotos vam entrar a l’escenari per començar. El meu grupet i jo vam ser les últimes en actuar abans de donar els premis pels poemes, així que vàrem veure com actuaven els companys en directe pels mòbils ja que els Jocs es retrasmetien al canal de tele de l´escola i vèiem que  tot sortia molt bé, el decorat per part dels col·laboradors era molt bonic i al final vam acabar els Jocs Florals just com o havíem planejat. Va ser una de les millors experiències de l’ESO amb la qual vaig poder conèixer més a molta gent, i la recomano a tot l’alumnat !

Una salutació especial, Sebastià Ballester.

Estàndard

Als jocs del passat any, jo  vaig ser col·laborador i encara que no es baixi  a assajar a l’auditori tan sovint com els lectors o presentadors, fer de col·laborador, em va agradar molt.Perquè ho entengueu,  puc dir que els col·laboradors  fèiem “de suport” als que actuen  i així, durant la setmana final,  preparàrem  diverses coses segons les necessitats dels  professors i companys que estaven  a l’auditori com atrezzo, embolicar roses, preparar programes de mà …etc.

 La nit dels Jocs Florals va ser una nit màgica; per a mi va ser un canvi ja que el  que veies des de petit que feien els més grans, ara tu veies que eres  el protagonista.

Contemplar com actuaven els meus companys em va agradar molt, ja que ho van fer molt bé i es notava que tots estaven orgullosos i feliços de participar en els Jocs.

Per tot  això  aquell dia va ser màgic,  sobretot quan em vaig adonar que estava  molt a prop de començar batxiller i de sortir del col·legi cap a la universitat.

La nit dels Jocs ens reservava encara una sorpresa i és que els col·laboradors ens vam asseure a veure l’espectacle com era costum , però en un moment donat  i per primera vegada als Jocs, també  sortírem  a saludar i així visquérem plenament aquella nit.

Un petit lloc al meu cor, Blanca Villabrille

Estàndard

Ara fa nou mesos del jocs florals i encara els record com si fossin ahir. Tot i que tothom diu que els jocs florals son una experiència inoblidable s’han de gaudir al l màxim;  fins que no ho vius, no t’ho acabes de creure.

Jo vaig començar a saber el que eren els jocs a primer d’ ESO i en aquell temps, els jocs semblaven alguna cosa molt llunyana  que pareixia que no arribaria mai. Però, de cop i volta sense adonar-me’n, em vaig trobar a la sala de vídeo a punt de sortir a fer el càsting per a ser presentadora dels jocs. Finalment, vaig aconseguir ser presentadora i en aquell moment, tota la màgia dels jocs va començar.

El temps va passar tan ràpid que l’ esperada setmana del jocs florals va arribar i va passar increïblement ràpida  i seguidament el gran dia. Jo era presentadora del premis de 4t d’ESO, per tant no vaig veure els jocs en directe ja que vaig sortir la darrera. Hi havia moltes coses que em preocupaven en sortir entre elles si podria obrir bé els sobres, si em trabaria en dir qualque nom o si tot no sortia com jo esperava. He de dir que el primer guanyador va ésser amb el que més nerviosa em vaig posar, no pel  fet de ser el primer, sinó  perquè va sortir  a l’escenari abans que jo digués el seu nom! I és que el guanyador era un dels tramoistes Encara que ara sigui una anècdota graciosa, en el moment no em va fer cap gràcia, però tots el restants guanyadors sortiren quan els tocava i tot va  anar súper bé.

En definitiva, els jocs són un acte que ningú no es pot perdre i que s’han de gaudir  al màxim ja que no hi ha marxa enrere i vos anim a tots a participar en tot el  que pogueu. Ja que aquestes coses  tenen un petit lloc al meu cor  i esper que a tots els vostres cors també el tenguin.

 

Jocs Florals 2018: Una setmana de records. Julia Gallo

Estàndard

Encara me’n record de la setmana del Jocs. Com que jo era una lectora, era darrera del teló de l’auditòrium amb la resta de lectors, els presentadors i les actuacions. Tothom volia començar i que tot fos perfecte. Varen començar els assajos, i tot eren nervis i emoció. Que si encara no em sé el poema, que si no se m’escoltarà  bé , que si  cauré per les escales… I na Malena i na Cati com a boges intentant que tot estàs organitzat i assajat perfectament per divendres. Al principi tot era un desastre, però cap al final de la setmana ja començava a tenir forma. Quan a la fi l’assaig general arribà, va sortir rodó i tots vàrem fer una gran respirada general. Na Cati, en Xisco i na Malena ens varen dir que ens podíem anar i tothom va anar-se corrents a preparar-se. L’acte va ser màgic, i tan sols en una hora i mitja vàrem aconseguir transportar a tot el públic a un món de poesia i música. Mai oblidaré la nit del Jocs, i estic segura de que cap dels alumnes que ara fem 1er de batxillerat tampoc. Moltes gràcies a tots el que hi varen participar, i sort als que faran els seus d’aquí uns mesos!!

Una nit plena de màgia, Claudia Gómez

Estàndard

I a la fi va arribar la nit  que tots els alumnes de quart esperàvem.
L’onze de maig va ser el nostre dia, on nosaltres érem els protagonistes.
Després de tota una setmana de treball, assajos, plors i moments per recordar, a les 19 de la tarda varem aparèixer tots, guapíssims i guapíssimes, preparats per demostrar-ho.

Semblàvem professionals d´aquest món, tant els presentadors que amb tota la seva espontaneïtat van donar pas als meravellosos balls dels nostres companys i els que vàrem recitar aquells admirables poemes com els que  treballaren darrere dels bastidors, els tramoìstes,  que eren  els encarregats dels micròfons i de transportar tot el necessari de dins a fora de l’escenari i a tots els artistes que van fer possible els decorats del nostre auditori.

No crec que fos qüestió de sort el fet que sortissin tan bé, realment tots varem mostrar molta implicació i sobretot il·lusió a l’hora de preparar-los, també va ser imprescindible l’ajuda de Malena Cati i Begoña que com cada any, ens sorprenen amb la seva paciència i ganes de fer d’aquesta vetllada una nit màgica per a tothom.