Cinc mesos ! Maria Amengual

Estàndard



La meva experiència als esperats Jocs Florals va ser fantàstica.

Primer de tot, per posar-vos en context, jo als Jocs Florals vaig ballar amb dues meravelloses companyes:  Aina Ramis i Carla Gonzále. Juntes realitzàrem.el ball que era d’estil de gimnàstica rítmica, ja que era l’esport que les tres vàrem practicar durant molts d’anys i pel qual sentim una enorme admiració.

Ara us contaré la meva experiència:

Quan ja vàrem decidir que fèiem el ball, el primer pas que duguérem a terme va ser escollir la cançó que anàvem a ballar. Els nostres requisits era que fosuna cançó” forta,” ja que era l’estil de música que més ens agradava ballar quan fèiem gimnàstica.

Després de molts dies de recerca, una de les companyes ens ensenyà la cançó que ballàrem als jocs florals. La cançó Beliver del grup Americà Imagine Dragons, la qual era just el que cercàvem.

I començàrem a treballar en el ball. Per dur a terme el ball vàrem estar treballant des de les vacances de Nadal, és a dir, 5 mesos abans dels Jocs Florals. Va ser un procès molt bonic ja que tot el que fèiem era creació nostra, també veure tot el progrés i com prenia forma va ser una de les millors coses. Un dels problemes que vàrem tenir va ser cercar un lloc on poder practicar.

Després de tenir fet el ball, tocava escollir el vestua.ari, el qual gràcies a na Carla vàrem aconseguir una malla blava preciosa i una falda llarga negra.

La setmana del Jocs va ser una experiència molt bonica, ja que veies com tots estàvem plens d’il–lusió i felicitat. Jo durant els primers dies de la setmana no estava gens nerviosa, però el dijous i el divendres ja notava com començaven els nervis.

I va arribar el dia, un dia que recordo amb molt d’afecte i si l´he  descriure amb una paraula diria : ALEGRIA !  Quan varem acabar l’assaig general ens vam anar tots a casa, per peparar-nos per l’esdeveniment.

I tornàrem al col·legi per comerçar l’espectacle. Vàrem haver d’  arribar prest i durant aquell temps tots ens vàrem fer fotos per recordar aquel dia sempre. Quan ja van començar a arribar tots els pares, començàrem els nervis. Tots est derrer el saló d’actes molt inquiets. I Quan ens va tocar surtir a ballar, la meva sensació va ser com si estàssim als assatjos. Ens va sortir be, però no de les millor vegades, tot i aixó vàrem acabar molt contentes del treabll fet i d’haver realitzat aquesta experiència amb les meves companyes.




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s