Monthly Archives: Mai 2019

Segon premi de quart d’eso, Jocs Florals 2019

Estàndard

SEGON PREMI QUART D’ESO

Gemma Bauzà

Títol: La nit dels Jocs

Lema: Per les padrines, que són dues vegades mare.

Vestida de blau verdós amb l’ànima encollida els nervis a l’estómac i la veu atemorida.

La nit es fa llarga asseguda a una cadira davant meu tot és fosc i no veig la sortida.

I si algú ens enfoca?

I si ens veuen de seguida?

Comencen els jocs, també una nova vida ja ens hem embarcat  i tornar, res canvia.

Vestida de blau verdós amb l’ànima encollida vessa la Mediterrània immigrants cada dia.

Sisè premi jocs florals 2019

Estàndard

SISÈ PREMI QUART D’ESO

Jaume Pérez

Títol: El Pràctic

Lema: Com el lleó i el ratolí

No molta gent coneix  la meva professió, no és la més comuna, es necessita valor. No som a una oficina gris i sense color, sinó a la mar.

Per veure els meus companys

la vista he d’alçar, ells són titànics, però sense jo no poden atracar. Quasi no em veus si per mida ens vols comparar.

Però ells em necessiten jo els dono visió al port quan transiten. No són orgullosos, la meva ajuda no desaprofiten.

Jo som el Pràctic, aquell vaixell petit i si em veus per la finestra de la nau sabràs que el teu viatge s’ha enllestit.

SISÈ PREMI QUART D’ESO

Jaume Pérez

Títol: El Pràctic

Lema: Com el lleó i el ratolí

No molta gent coneix  la meva professió, no és la més comuna, es necessita valor. No som a una oficina gris i sense color, sinó a la mar.

Per veure els meus companys

la vista he d’alçar, ells són titànics, però sense jo no poden atracar. Quasi no em veus si per mida ens vols comparar.

Però ells em necessiten jo els dono visió al port quan transiten. No són orgullosos, la meva ajuda no desaprofiten.

Jo som el Pràctic, aquell vaixell petit i si em veus per la finestra de la nau sabràs que el teu viatge s’ha enllestit.

O només ha començat?

O només ha començat?

Cinquè premi, quart d’eso Jocs Florals 2019

Estàndard

CINQUÈ PREMI QUART D’ESO

Catalina Pizà

Títol: Brúixola

Lema: Amistats que se separen per seguir camins diferents

Jo al nord, tu al sud

Per què la vida és, a vegades, tan injusta?

Ens separa sense motiu

i no li trob el sentit.

En un mateix rellotge

jo don les dotze i tu les sis,

i encara que els temps passi

sempre ens quedaran els canvis d’horari.

Aquells moments en què es reinicia el temps,

i recordam vells  moments

en els que encara érem en el mateix vaixell,

fins que vam atracar en ports diferents.

I és que al final, la vida és una brúixola:

no sabem ni el destí, ni on hem de trepitjar,

és guiar-se per instint i començar a improvisar.

Seran camins diferents,

potser, destins diferents;

però per alguna casualitat sé

que ens tornarem a trobar.

Quart premi , jocs florals 2019

Estàndard

QUART PREMI QUART D’ESO

Julia Costa

Títol:  Sota pressió

Lema: Les abraçades de la mar a l’estiu

No sent més que silenci,

espero pacient a que el renou comenci.

No noto més que fred,

cada sensació em causa un calfred.

Foscor lluent al meu voltant,

els ulls es van acostumant.

Les cames, en moviment constant,

es mouen sobre la infinita profunditat.

La respiració suau, em manté alerta,

milions de bombolles em tenen coberta.

Pugen, però no les aturaré

em recorden d’on venc i on tornaré.

Admiro la vida d’aquesta petita ciutat

milers d’habitants miren amb curiositat

en bellesa, inigualat

un món poc valorat.

Tercer premi quart d’eso 2019

Estàndard

TERCER PREMI QUART D’ESO

Emma Romero

Títol: Un món per canviar

Lema: Els joves canviarem el món

Qui pot pensar en un demà

si tot és ple d’incertesa

desigualtat aparent

injustícia palesa.

Qui pot pensar en canviar

aquesta societat malmesa

si hi ha tanta crueltat

enveja i pobresa.

Qui pot pensar en l’home

com ésser bondadós

si només pensa en ell,

en riquesa supèrflua.

Qui pot pensar en respecte

si tothom va a la seva

trepitjant els altres

amb infinita duresa.

Qui pot pensar en igualtat

si cada cop els murs

són més alts,

de difícil proesa.

Què farem els joves

si no ens posem a treballar

que aquest món no ens agrada

i ens comença a crispar.

Qui pot viure així,

contemplant i callant,

hem d’actuar i manifestar

que volem un demà.

Alcem-nos, protestem i cridem,

que volem igualtat i respecte.

Però sobretot, compromís

TERCER PREMI QUART D’ESO

Emma Romero

Títol: Un món per canviar

Lema: Els joves canviarem el món

Qui pot pensar en un demà

si tot és ple d’incertesa

desigualtat aparent

injustícia palesa.

Qui pot pensar en canviar

aquesta societat malmesa

si hi ha tanta crueltat

enveja i pobresa.

Qui pot pensar en l’home

com ésser bondadós

si només pensa en ell,

en riquesa supèrflua.

Qui pot pensar en respecte

si tothom va a la seva

trepitjant els altres

amb infinita duresa.

Qui pot pensar en igualtat

si cada cop els murs

són més alts,

de difícil proesa.

Què farem els joves

si no ens posem a treballar

que aquest món no ens agrada

i ens comença a crispar.

Qui pot viure així,

contemplant i callant,

hem d’actuar i manifestar

que volem un demà.

Alcem-nos, protestem i cridem,

que volem igualtat i respecte.

Però sobretot, compromís

i una infinita entesa.

i una infinita entesa.

Poema guanyador, Jocs Florals 2019. Coral Calbarro

Estàndard

PRIMER PREMI QUART D’ESO
Coral Calbarro
Una al·lota molt salada
amb un nom llatí,
jeu enmig de la terra
a la fresca sota l’ombra dels pins.
La pell molt clara,
la recobreix un vestit
que es mou amb el vent
i brilla a la nit.
És una al·lota tranquil·la
no es vol esvalotar,
tanta és la bellesa
que s’atura la gent per mirar.
El seu vestit blau cel
també crida l’atenció
amb taquetes blanques tan fines
que pareixen purpurina fins i tot.
Tothom vol visitar-la,
ningú no pot creure,
el sentiment de calor i vida
que aquesta

al·lota et fa prendre.
I si tu també la vols admirar,
puja a qualque Puig de la Tramuntana,
i la trobaràs allà,
a la Mar Mediterrània,
bona de veure i difícil d’oblidar.

Premi obert 2019, poemes guanyadors

Estàndard

Primer premi: Enio Campoli

Segon premi: Carlota Lavao

Tercer premi: Claudia Marquès


Ho sento general, però jo no vaig voler apuntar-me a aquesta guerra.
Sincerament crec que em vas mentir.
Em vas posar en un lloc al qual no volia anar.
Em vas posar aquí quan era jove i innocent.
Em vas enviar a caminar en zona conflictiva,
sense dir-me el que hi havia després,
perquè tu saps, general Vida,
que el final d’aquest camí ningú no el pot canviar.

Al final no sóc res més que un més,
un nombre més, un nom més,
un més que ensopega amb la pedra que tu em vas posar al camí.
Em vas posar en un món que constantment està en guerra.
Si no s’aboca sang, la sang bull,
a causa de les discussions absurdes i infinites.
Dius que els diàlegs són els camins de la vida,
sense ells no arribes enlloc,
però el problema és, i tu ho saps,
que el diàleg avui dia és sinònim de discussió.

Em vas prometre que després de la guerra hi hauria harmonia,
el més graciós és que no em vas mentir.
Sempre has sabut que aquesta guerra és perpètua.
Em vas vendre un món perfecte,
però l´únic que és perfecte és la forma en què l’hem destruït.

Hem destruït perfectament el medi ambient,
hem destruït perfectament la il·lusió dels joves,
hem destruït perfectament la igualtat.
La igualtat dels que , com nosaltres, són Homo Sapiens,
Però tu has mostrat que, amb tot el que hem destruït tan perfectament,
som poc Sapiens i més ignorants.

Per tant, general Vida, no em sap greu,
no em sap greu que m’hagis posat en aquest món tan imperfecte
perquè ara tinc l’ oportunitat de millorar el món,
i general Vida, espero millorar per a tots la vida en general.

SEGON PREMI OBERT
Avui t’escric a tu.
A mi?
Sí, a tu.
Ja saps que sóc nina per dins,
m’ encanta el color d’ humitat de l’ estiu,
i a la tardor l’ olor de les fulles mullades,
veure les gotes d’ aigua relliscar pel vidre
i pensar que són a una marató.

M’agrada fer veure que fumo amb el baf d’hivern,
escriure el teu nom al vidre de la dutxa
i que em xiuxiuegin a l’orella i em diguin alguna cosa bonica.
Que cada petó vagi seguit d’un “t’estimo”,
que cada minut de la meva vida,
sigui una anècdota per explicar,
i que em diguin la veritat.

Com m’agrada somriure,
somriure, somriure i somriure,
menjar Nutella a cullerades,
trobar buits freds als meus llençols,
jugar amb el meus cabells i fer-me trenes,
somriure a gent estranya,
perquè sí, perquè em ve de gust.

Perquè sóc així,
no em poso regles, ni pors.
Al final és que,
sentint alguna cosa,
sentint-me a mi,
és l’únic que necessito,
la resta ve sol,
però primer,
he de dir-te
que m’ estimo.

A tu mateixa?
Sí, a mi mateixa.

TERCER PREMI OBERT
Has pensat alguna vegada
com seria la vida sense color?
Com la nit més obscura i freda,
com si tancassis els ulls
per no obrir-los mai.

Mai no veuries el vermell
del vestit que duu ella avui,
ni el color dels seus llavis
dient: “ t’estimo”.

Mai no veuries el taronja
que pinta el cel cada tarda.
que t’allibera del passat,
que fa que siguis tu.

Mai no veuries el groc
del sol que t’acarona la galta,
i te fa sentir alegria
quan arriba l’estiu.

Mai no veuries el verd
de la natura que t’envolta,
tot en equilibri, i tot bé,
color de l’esperança.

Mai no veuries el blau
del cel i del mar,
dos mons per descobrir,

Mai no veuries el violeta
que recobreix el teu cos en forma de seda,
violeta de les flors que prenen el seu nom,
l’últim color abans de l’obscuritat.

Sense els colors
la vida no és plena,
sinó monòtona i avorrida.
Que trista seria la vida,
si fos en blanc i negre.

34 ens Jocs Florals, ja són història

Estàndard

Divendres passat dia 10,  alumnes i pares acudiren fidels a la seva cita amb els Jocs Florals del centre.  Aquesta edició,  la trenta-quatrena, tingué com a tema genèric la poesia gastronòmica. L’ alumnat de quart d’ ESO  va declamar els seus poemes en un escenari  on ells eren els autèntics protagonistes de les vivències del Gastropoètic, el restaurant fictici on es dugué a terme aquesta gran nit poètica. Hi hagué també els habituals discursos del Pare Pablo i de la mantenidora dels Jocs,