Daily Archives: 10 15+00:00 05pm291 2019

Premi obert 2019, poemes guanyadors

Estàndard

Primer premi: Enio Campoli

Segon premi: Carlota Lavao

Tercer premi: Claudia Marquès


Ho sento general, però jo no vaig voler apuntar-me a aquesta guerra.
Sincerament crec que em vas mentir.
Em vas posar en un lloc al qual no volia anar.
Em vas posar aquí quan era jove i innocent.
Em vas enviar a caminar en zona conflictiva,
sense dir-me el que hi havia després,
perquè tu saps, general Vida,
que el final d’aquest camí ningú no el pot canviar.

Al final no sóc res més que un més,
un nombre més, un nom més,
un més que ensopega amb la pedra que tu em vas posar al camí.
Em vas posar en un món que constantment està en guerra.
Si no s’aboca sang, la sang bull,
a causa de les discussions absurdes i infinites.
Dius que els diàlegs són els camins de la vida,
sense ells no arribes enlloc,
però el problema és, i tu ho saps,
que el diàleg avui dia és sinònim de discussió.

Em vas prometre que després de la guerra hi hauria harmonia,
el més graciós és que no em vas mentir.
Sempre has sabut que aquesta guerra és perpètua.
Em vas vendre un món perfecte,
però l´únic que és perfecte és la forma en què l’hem destruït.

Hem destruït perfectament el medi ambient,
hem destruït perfectament la il·lusió dels joves,
hem destruït perfectament la igualtat.
La igualtat dels que , com nosaltres, són Homo Sapiens,
Però tu has mostrat que, amb tot el que hem destruït tan perfectament,
som poc Sapiens i més ignorants.

Per tant, general Vida, no em sap greu,
no em sap greu que m’hagis posat en aquest món tan imperfecte
perquè ara tinc l’ oportunitat de millorar el món,
i general Vida, espero millorar per a tots la vida en general.

SEGON PREMI OBERT
Avui t’escric a tu.
A mi?
Sí, a tu.
Ja saps que sóc nina per dins,
m’ encanta el color d’ humitat de l’ estiu,
i a la tardor l’ olor de les fulles mullades,
veure les gotes d’ aigua relliscar pel vidre
i pensar que són a una marató.

M’agrada fer veure que fumo amb el baf d’hivern,
escriure el teu nom al vidre de la dutxa
i que em xiuxiuegin a l’orella i em diguin alguna cosa bonica.
Que cada petó vagi seguit d’un “t’estimo”,
que cada minut de la meva vida,
sigui una anècdota per explicar,
i que em diguin la veritat.

Com m’agrada somriure,
somriure, somriure i somriure,
menjar Nutella a cullerades,
trobar buits freds als meus llençols,
jugar amb el meus cabells i fer-me trenes,
somriure a gent estranya,
perquè sí, perquè em ve de gust.

Perquè sóc així,
no em poso regles, ni pors.
Al final és que,
sentint alguna cosa,
sentint-me a mi,
és l’únic que necessito,
la resta ve sol,
però primer,
he de dir-te
que m’ estimo.

A tu mateixa?
Sí, a mi mateixa.

TERCER PREMI OBERT
Has pensat alguna vegada
com seria la vida sense color?
Com la nit més obscura i freda,
com si tancassis els ulls
per no obrir-los mai.

Mai no veuries el vermell
del vestit que duu ella avui,
ni el color dels seus llavis
dient: “ t’estimo”.

Mai no veuries el taronja
que pinta el cel cada tarda.
que t’allibera del passat,
que fa que siguis tu.

Mai no veuries el groc
del sol que t’acarona la galta,
i te fa sentir alegria
quan arriba l’estiu.

Mai no veuries el verd
de la natura que t’envolta,
tot en equilibri, i tot bé,
color de l’esperança.

Mai no veuries el blau
del cel i del mar,
dos mons per descobrir,

Mai no veuries el violeta
que recobreix el teu cos en forma de seda,
violeta de les flors que prenen el seu nom,
l’últim color abans de l’obscuritat.

Sense els colors
la vida no és plena,
sinó monòtona i avorrida.
Que trista seria la vida,
si fos en blanc i negre.

34 ens Jocs Florals, ja són història

Estàndard

Divendres passat dia 10,  alumnes i pares acudiren fidels a la seva cita amb els Jocs Florals del centre.  Aquesta edició,  la trenta-quatrena, tingué com a tema genèric la poesia gastronòmica. L’ alumnat de quart d’ ESO  va declamar els seus poemes en un escenari  on ells eren els autèntics protagonistes de les vivències del Gastropoètic, el restaurant fictici on es dugué a terme aquesta gran nit poètica. Hi hagué també els habituals discursos del Pare Pablo i de la mantenidora dels Jocs,