Category Archives: lectores i lectors

Un record a l´interior. Michel Massanet

Estàndard

Michel

La veritat que els Jocs Florals són una experiència que ningú s’hauria de perdre. Encara que d´entrada fa molta vergonya sortir a l’escenari  ja que saps que hi ha  molta gent mirant-te, el director amb cara seriosa esperant que no facis cap beneitura,  els teus pares somrient orgullosos … La sensació de passar de tota la pressió i por que et dóna sortir a l’escenari, ja sigui llegint un poema, com a tramoista, com a presentador, o simplement en una actuació, i passar a que tot surti bé, et dóna una satisfacció interior increïble que  pot durar molts dies.

Recordo els primers assajos, quan jo i altres companys  vam estar prop de no participar en els Jocs perquè no hi havia res que ens empenyés a fer-ho, i encara que al final no desistíssim, després ens vam adonar que si ens haguéssim rendit, haguéssim deixat passar una experiència inoblidable.

Sempre hi haurà una imatge, una cançó, una olor, un poema que recordaràs i que et portarà a reviure  els Jocs Florals. I el que mai s’oblidarà  és la setmana que vivim a la sala del teatre assajant per als Jocs. Van ser cinc dies en què es treballàrem molt, malgrat que entre poema i poema teníem temps per descansar, jugar amb els amics a la DS etc, però si una cosa té aquesta setmana  és que és totalment diferent a les restants setmanes del curs.  Amb les prop de 40 o 50 persones que actuaran en els Jocs Florals i al costat de Malena, Begoña, Miquela, etc, s’estableix un vincle de confiança i una unió enorme. Fa que tot 4rt d’ESO sigui una sola persona, que puguis conèixer gent amb la qual potser  mai no  ho havies ni parlat amb la que potser a BTX hauràs de conviure …

Jo vaig estar a la XXVII edició, una edició especial perquè érem pocs els que volíem participar activament i ho vam poder fer tots o quasi tots, però va ser sobretot especial perquè era l’últim any en què ens acompanyava na  Miquela Lladó  i vam tenir la sort d’estar amb ella i poder fer-li una sorpresa i dedicar-li  aquella edició. Espero que en les futures edicions pugui participar, perquè de veritat és un luxe gaudir-ne.

Càstings i Jocs Florals

Estàndard

   Els nostres Jocs Florals (Ester i Caterina)
 
   Amb moltes ganes i cercant una mica de temps ens decidim a escriure a aquest bloc !
   Nosaltres dues teníem moltes ganes que passessin els Jocs Florals però, ara, encara recordam amb nostàlgia quan ens tocà fer els càstings, i sobretot, el dia que na Bego va entrar a classe a dir-nos els resultats !  D´aquesta manera sabérem que una de nosaltres seria presentadora i l´altra lectora.
   Quan començaren els assaigs ens posàrem una mica nervioses, normal, perquè jo, n´Ester mai no havia llegit poesia en públic i molt menys en català.Va ser un esforç que va valer la pena.

   D´altra banda, a mi, na Caterina, em passava més o manco com n´Ester. Ja que estar damunt de l´escenari davant la mirada de tots no era fàcil, però…ho aconseguírem ! 🙂

   Llavors quan arribà l´esperat dia, ple de nervis, emocions i alegries, gaudírem plenament d´aquest acte de poesia .

   Ah ! Cal tenir en compte com anàvem tots arreglats, mudats com una patena, pareixia com si ens anéssim a casar, mai ens havíem vist vestits d´aquesta manera .

   Amb aquestes paraules volem desitjar-vos MOLTA SORT i sobretot GAUDIU d´aquests dies al màxim, que només passaran una vegada i vos ho asseguram: VAL LA PENA. 
                                                                                                                                                                   Ester Palomo i Caterina Reus

Carpe diem !!! ( Ivan Domínguez )

Estàndard

La veritat és que és una experiència inoblidable la dels Jocs FLorals. Els Jocs són una de les poques coses de les quals un pot realment gaudir: posar-te per primera vegada una corbata, una americana, uns “mocasins”… Quan un viu l´experiència de poder compartir davant un públic tant la cultura com la poesia catalanes la veritat és que et sents MOLT satisfet. Jo vaig participar en els XXIV Jocs Florals i, encara que no hagi viscut cap anècdota interessant he de dir-vos a vosaltres, presents alumnes de 4t d´ESO que, aquesta és realment una experiència que molt difícilment oblidareu. Ara potser us sentireu un poc cansats amb els assajos amb na Miquela, na Begoña, na Malena… però això és una de les coses de les que no us heu de preocupar gens!! El que realment importa és que us divertiu llegint poesia i aprenent realment com es llegeix poesia davant un públic. I pensau que aquest dia de maig no es repetirà mai més! CARPE DIEM!

( CARPE DIEM:  Expressió provinent del llatí. “Aprofita el dia” és un tòpic molt usual en la literatura renaxentista posterior al segle XV. Així mateix es pot traduir com “aprofita el moment“, “viu el moment“, és a dir, “aprofita l’oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat ja no existeixi” )

Vespre d’emocions i nervis

Estàndard

    Un any després continuam recordant aquell vespre ple d’emocions i nervis, que continua gravat a les nostres memòries com un record inoblidable. Unes setmanes assajant fins a  l’arribada del gran dia… cent alumnes al voltant d’aquest certamen durant una setmana molt especial per a tots nosaltres. No solament els lectors i presentadors, tots teníem una tasca especial, fonamental per a la preparació d’aquest acte. La millor setmana de l’escola, sense dubte. Encara tenim aquest record gravat als nostres cors… i esperem que sempre perduri en nosaltres.

   No tenim molta inspiració ara, a les onze i mitja del matí d’un diumenge; esperem que els poetes d’aquest any en tenguin més que nosaltres. Una besada molt forta, vos deixam una foto del que va sortir al diari poc després de la nostra actuació. Moltes gràcies a tot el professorat, per fer possible aquest somni.

Sílvia Jordà i Raúl Díaz

(1r Batxiller C)

un retall de diari

Esperança Ferrutxe i Esperança Buchens • Una tintada de blanc

Estàndard

     Tot just fa 25 anys de les primeres onades dels primers Jocs Florals, plens d’il·lusions, i ja tenen una tintada del blanc de la flor de l’ametller.

     Gràcies per la vostra dedicació i per contribuir a fer estimar amb força als nostres joves la bellesa d’un poema.

    Any darrere any, els nostres alumnes han fet de cada interpretació una vetllada inoblidable, on han demostrat que tots tenen un fons ple d’amor per interpretar la màgia de les paraules.

     Per això, s’ha d’agrair al professorat la tasca desinteresada per una obra tan valuosa. Per sempre la nostra admiració i felicitació a l’equip dels Jocs Florals.

Susanne Seeler • Fa… 17 anys !

Estàndard

     

     Per una d’aquelles casualitats de la vida, l’altre dia vaig mirar la pàgina web del col·legi i vaig veure „XXV Jocs Florals… aniversari“. Vaig pensar: què bé, encara continuen amb els Jocs després de tants anys! Però va ser al cap d’una estona llarga que realment em vaig adonar del que significaven 25 (!!!) anys. Els “meus” van ser els vuitens, i clar, sóc de lletres de tota la vida, vaig trigar un poc a calcular els anys que havien passat i, la veritat, em vaig espantar una mica….

     Aquell mateix vespre vaig obrir l’album de fotos de SanCa, i entre els records de Jaca-Andorra-Londres-París d’una banda i tota una col.lecció de profes al seu despatx, de passadissos i patis i aules de l’altra, vaig trobar aquestes tres fotos dels Jocs Florals que us envio. Sempre he pensat que a Sant Gaietà he tingut realment GRANS professors, no només pels seus coneixements de la matèria, sinó també per la capacitat de guiar-nos en la cerca del propi camí a la vida.

     I les sorpreses no acaben mai. Des del dia que casualment vaig sentir en Tomeu Orell a IB3 ràdio (va sortir no sé quina paraula en alemany que va pronunciar perfectament! Ni punt de comparació amb l’intent del 1994 de dir “Johann Gottfried von Herder” com toca…..) fins que fa poc vaig llegir la col.laboració al blog d’en Miquel Tallada. Mai no hauria pensat que hi hagués vida (poètica) més enllà de la taula periòdica i dels hemisferis de Magdeburg…    

     Però ja que esteu d’aniversari, vull aprofitar per donar les gràcies a dues persones molt especials que em van fer estimar la llengua catalana: na Puri i na Malena. Quan vaig començar segon de BUP, no entenia ni una paraula de català. Acabava d’arribar, a casa meva es parlava alemany, i hauria estat exempta per tres anys, el temps exacte per acabar COU i lliurar-me de l’examen de català a Selectivitat. Però em semblava una mica absurd no assistir a les classes de na Puri com a oient, al menys per intentar aprendre alguna cosa de la llengua d’aquí. Així que poc a poc vaig anar aconseguint no escriure malament totes i cada una de les paraules dels dictats, em vaig estudiar els diacrítics, i aquell any la meva aportació als Jocs Florals va consistir en tocar la guitarra per a acompanyar la lectura d’alguns poemes. A final de curs vaig intentar llegir Bearn. Primera frustració: no vaig entendre res.

    

     Però no em vaig rendir. A tercer de BUP em va tocar amb na Malena, que em va fer descobrir un món encisador que per a mi era totalment nou: el de la literatura catalana. Llegia tot el que podia i així vaig millorar bastant. A COU na Puri va acabar de pulir els detalls i, després d’uns anys, vaig acabar estudiant Filologia Catalana. I vaig tornar a llegir Bearn. I aquest cop sí que ho vaig entendre tot.

     I vaig entendre una altra cosa molt més important, i és que cap llei no aconseguirà transmetre l’amor a la llengua i literatura catalanes com ho van fer na Puri i na Malena. El resultat, uns anys més tard, va ser aquest: encara que jo ja estudiava a la universitat, na Puri em va demanar que escrivís un poema que ella mateixa va llegir als Jocs Florals d’aquell any. Mentre ella llegia s’em va posar la pell de gallina i va faltar poc perquè em caiguessin les llàgrimes. Vaig sentir que, d’alguna manera, aquests eren realment els meus Jocs Florals. En haver acabat de llegir, em va fer pujar a l’escenari per a entregar-me una rosa. Aquesta rosa, estimada Puri, encara la tinc. Gràcies a tú i a na Malena de tot cor per la vostra feina i la vostra dedicació!

ENHORABONA a tots els organitzadors i alumnes participants passats, presents i futurs

i MOLTS D’ANYS!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Jaime Bonnín • Gravat a la retina

Estàndard

     Jo vaig arribar al col·legi a 1r d’ESO. Record perfectament com cada any, pel mes de maig, el col·legi es transformava i girava al voltant dels Jocs Florals. En la meva innocència, jo no entenia res, pensava que tot allò era desmesurat…
     Però va ser arribar a 4t d’ESO, i des del començament de curs ja es començava a respirar una atmosfera diferent. La meva germana havia presentat uns Jocs, i tenia curiositat per saber què hi havia darrere tot allò. Cada dia l’event estava més proper, els assajos començaven, els poemes ja estaven escollits, i com una onada pareixia que anàvem creixent fins al dia dels Jocs, on rompríem, mostrant a la gent què havíem fet.
     Arribat el dia, he de reconéixer que per a mi tot va passar massa ràpid, però em va quedar gravat a la retina. La música, els poemes, les anécdotes,… ho record quasi com si fos ahir. Encara ara, quan ens juntam “les velles glòries“, no hi ha dia que no en surti com a tema, i si hi ha oportunitat, tornar a veure el vídeo (ei que sí, Pere) !!

     Dels Jocs en guard grans records, i grans amics!!

 

jocsflorals25@hotmail.com

Aina Covas • Records

Estàndard

Tot va començar amb els vint-i-dosens Jocs Florals, un any abans que es posés en marxa aquella nit on tots seríem protagonistes. Érem uns joves estudiants de tercer d’ESO, que al·lucinàvem amb els preparatius, amb la decoració que inundava tot el col·legi: miressis on miressis les flors abraçaven cada racó… I, per què no? Gaudir d’aquella meravellosa setmana on les aules de quart d’ESO es caracteritzaven per estar buides! En aquell moment tan sols ens calia esperar, però semblava tan lluny… Qui diria que un any passaria tan aviat? No n’ens vàrem adonar, i na Puri ja ens estava ensenyant vídeos de Jocs Florals anteriors, repetint-nos que calia anar arreglats, però que allò “no era una boda. Així començaren els preparatius: tallers de poesia, càstings de presentadors i aquelles mítiques reunions on el nostre particular jurat d’“Operación Triunfo”, na Malena, na Miquelina i na Begonya, ens intentaven ensenyar de la manera més amena possible.

Amb un obrir i clucar d’ulls, després d’un mes assajant, intentant trobar quin poema era el que ens arribava al cor, ens plantàrem a la setmana del 5 al 9 de maig de 2008. Vàrem repetir tantes i tantes vegades la cerimònia, que ja ens la sabíem de memòria, així que, mentre que els que assajaven eren els músics, o bé els presentadors, els lectors passàvem les hores a les butaques del Saló d’Actes parlant amb els amics, descrivint cóm seria el nostre vestit (el malson de qualsevol nina era trobar-ne una altra amb el mateix vestit!!!) i creant nous records que trobarien un lloc que mai no seria arrabassat de la nostra memòria.

Una de les anècdotes més gracioses que arriben al meu cap és que mentre na Marta Juan i na Maria Hebrero assajaven el seu número de ballet, es varen unir al ball dos al·lots (entre els que es trobava en Miquel Vidal) i ja vos podeu imaginar les llàgrimes que ens sortien a tots els col·laboradors de les rialles que ens provocava aquell particular ball. 

Havien passat 4 dies esplèndids, lluminosos i amb un sol estiuenc profundament aprofitat per totes per agafar un poc de color abans del gran dia. Quina va ser la nostra sorpresa en veure un dia mig nuvolat! Era impensable que justament la generació del 92 tinguéssim la mala sort de ser els primers on la pluja seria el marc de la nostra nit. Perruqueria, vestit, maquillatge, tacons… i paraigües. No podia ser bon senyal.

Només hi ha una paraula per descriure aquells minuts abans de començar: nirvis, nirvis i més nirvis, encara que també varen ser moments de fotografies, desitjos de voler guardar aquells records d’una nit que seria inoblidable. Recordo que quasi tots estàvem darrere l’escenari, i també la veu dels meus amics Jaume i Sílvia donant per oberts els vint-i-tresens Jocs Florals. Ballarines, pianistes, fins i tot cantants, varen ser presentats i ja arribava l’hora del segon grup de lectors. El meu poema s’anomenavaLa mare de Déui quasi ja ni havia de mirar la fulla, després d’haver-la llegida, mínim, cinquanta vegades. Tot va sortir perfectament, i sempre recordaré les abraçades amb les nostres professores, intentant digerir que “el mal moment” ja havia passat i que tan sols ens calia gaudir-ne i relaxar-nos. Però, quin mal moment? Els minuts abans de sortir a llegir sempre estan plens de somriures nirviosos, o almenys així et pareix en aquells instants, però ara donaria el que fos per rebobinar dos anys enrere i tornar a sentir aquelles pessigolles que ballaven al meu estómac.

Com a bona generació, vàrem gaudir de nombroses anècdotes: els galls que amollava en Jaume Pizà, un dels millors presentadors que han passat per l’escola; com aplaudíem i ens aixecàvem el grup de joves asseguts al centre del Saló cada vegada que un dels nostres guanyava un premi, tant fos el sisè com el primer de tots; i com cantàvem la cançó que acompanyava al nostre company fins a l’escenari… Realment érem un curs escandalós, amb totes les conseqüències, incloent les “bronques” que vàrem rebre per la manera d’expressar la nostra alegria i, de cert mode, d’explotar després de tants de mesos d’espera.

M’agradaria incloure també que, a l’hora de llegir els poemes guanyadors, sempre se n’havien encarregat na Miquelina i na Begonya, però aquesta darrera no va poder aparèixer ja que en dies propers havia de tenir a la seva filla Marta. Fins i tot record que na Miquelina va cridar-la en un dels assajos mentre que la futura mare estava a l’hospital, i amb un gran crit de “HOLA, BEGONYA!” Li vàrem transmetre tota la bona energia que vàrem poder. A la cerimònia la va substituir na Laura; si no record malament eren els seus primers Jocs com a lectora, i vàrem quedar molt contents de com se’n va sortir al final.

Per acabar, no és perquè fossin els meus Jocs Florals, però realment es va tractar dels millors Jocs Florals de la història.

jocsflorals25@hotmail.com

Joan Enseñat ( Pitu ) • Nou anys després…

Estàndard

Nou anys després.

Fent memòria de tot el que va significar per a mi  aquesta cita he de dir que em queda un gust estrany. Crec que per sort, però també per desgràcia, no som conscients del moment que ens toca viure durant la celebració dels nostres jocs. Potser sigui culpa nostra per immaduresa, perquè la vida mateixa no ens deixa saber com d’especial és aquell moment, el  meravellós que és compartir nervis, crits, assajos i papers tremolosos  amb la gent que ha escrit la nostra infància mitjançant la tant maltractada poesia. Potser nosaltres, els alumnes que hem estat protagonistes durant les 24 edicions anteriors, no hem pogut apreciar aquell moment, i el nostre desbaratat caparrot adolescent pensi més amb les corbates, els pentinats, el sopar de després i l’hora d’arribar a casa.  Ara, nou anys després serà el meu germà qui tingui la sort de viure els XXV Jocs Florals i esper que sigui més llest que jo, sempre ho ha estat, i no necessiti nou anys per apreciar que esta vivint un dels moments més especials de la seva vida escolar i adolescent, i que és un dia especial que recordarà segur 9 anys més.

jocsflorals25@hotmail.com

Irene Pascual • Els jocs, un patchwork de records !

Estàndard

Quan penso en  els Jocs Florals m’agrada imaginar-me una gran manta de patchwork, una manta confeccionada per diferents trossets de tela que formen figures, i enllaçades unes amb les altres formen un hermós conjunt de colors i formes. Aquest cop, teixida per tots i cada un dels participants d’aquests 25 anys de Jocs Florals. Cada un dels teixidors s’ha encarregat de crear el seu propi dibuix, així com en el seu día va crear el seu propi poema i tota la història que envolta el seu vespre dels Jocs Florals. Hi ha molts dels participants que varen escollir teixir una història d’amor, altres una gran història d’amistat, n’hi ha d’altres que triaren l’emoció i la sorpresa, la tendresa o l’unitat.

Cada vegada que es recorda aquell vespre de maig de tant d’anys seguits hi ha una emoció comuna que ens uneix a tots, i fa que, encara que no ens coneguem, formem aquesta gran familia d’alumnes, exalumnes i professors de la nostra escola.

A tots vosaltres, ara companys i llavors professors d’aquella alumna enamorada de quinze anys, que m’heu recordat durant tants d’anys que totes aquelles paraules que sortien d’un capet ple d’il.lusions tenien el seu so i musicalitat.

I a tots voltros alumnes de quart d’ESO, disfrutau teixint el vostre poema i la vostra història, i recordau que passareu a formar part d’aquesta gran família que envolta els Jocs Florals.

ptorio.files.wordpress.com/2006/12/patchwork-quilt.jpg

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?.

  Qui ets tu
que a les fosques m’inspires
quan amb clau tanc el meu món?.

  Sent que el teu cor m’envolta
i que el teu cor batega aprop del cor meu,
però no trobo la mirada dels teus ulls
i el teu nom se m’escapa, fos com la neu.

  Qui ets tu
que sense llavis em beses
quan rendit s’adorm el cos?.

  Qui ets tu
que sense braços m’acarones
quan somnio que és hora de despertar?.

  Sento que com un imant m’atreus
i que sense paraules em captives
però no trobo la calor del teu pols
i el teu esperit em fuig com una espira.

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?