Divendres passat dia 10, alumnes i pares acudiren fidels a la seva cita amb els Jocs Florals del centre. Aquesta edició, la trenta-quatrena, tingué com a tema genèric la poesia gastronòmica. L’ alumnat de quart d’ ESO va declamar els seus poemes en un escenari on ells eren els autèntics protagonistes de les vivències del Gastropoètic, el restaurant fictici on es dugué a terme aquesta gran nit poètica. Hi hagué també els habituals discursos del Pare Pablo i de la mantenidora dels Jocs,
Tant na Bàrbara Besalduch com na Marta Bennàssar i na Vives, han fet esment de la importància de Miquel Martí i Pol en els Jocs Florals i en les seves vides en general. Aquest gran poeta, va ser convidat als Jocs Florals que li estaven dedicats, l´any 1998 però per motius de salut no va poder venir però va tenir amb els alumnes d´aquell any un detall que mai no oblidaran: els envià una carta molt emotiva que em feia il·lusió reproduir i que va ser llegida per na Neus Bibliloni. Poc després, l’onze de novembre de l´any 2003, Miquel Martí i Pol moria a Roda de Ter ( Osona )
L’actor Jordi Bosch llegeix “De vegades penso”, un text on el poeta parla de la seva malaltia
Estimats “cayetanitos” : Avui no vos parlaré d´accents, ni de pronoms febles ni de Ramon Llull encara que em costi no fer-ho… La meva primera intervenció en aquest bloc és per recordar un episodi que succeí l´any 1995, en els Jocs Florals dedicats a la MAR. Idò en aquest Jocs, l´escenografia era com sempre espectacular: tot el trespol era cobert d´espelmetes que simulaven la mar i donaven un to especial al decorat. Fins aquí tot bé. El tema és que les espelmes amb els corrents d´aire “s´anaren animant” i gairebé sense adonar-nos-en tenguérem un petit incendi sobre l’escenari. Record de manera especial el paper de l´alumne que tocava el piano en aquells moments, n´Armando ABRAHAM que no s´immutà gaire malgrat la situació i que en tot moment, seguí fil per randa les recomanacions que donam sempre a l´alumnat ( “passi el que passi a l´escenari vosaltres sempre concentrats en el vostre paper” ) I tant que va estar concentrat! No aturà en cap moment, semblava com els músics del Titànic que no deixaren de tocar malgrat aquest s´enfonsava…
Faig memòria també pels nostres “herois particulars” d´aquella nit: en Miquel Tallada ( Mestre Tallada ) i el Sr Palou ( el nostre gerent per aquell temps ) que sortiren amb uns extintors a apagar el foc. I mentre, la gent que s´ho mirava en la distància bocabadats, incrèduls que allò hagués pogut passar. Tots els que estàvem darrera de l´escenari amb el cor a cent… Algú de vosaltres ho recorda, ho va viure o n’ha sentit a parlar ?????
Aquesta anècdota també ens serveix per recordar la sort que hem tengut de comptar amb alumnes que s’han dedicat professionalment al món de la música com intèrprets i ensenyants. Un exemple n’és l’esmentat Armando Abraham, concertista de piano i professor del Conservatori Professional de Música i Dansa. Li deu haver sorprès un incendi a algun altre concert…? Cap com aquesta!
Estimats i estimades alumnes de Sant Gaietà ex-partíceps dels Jocs Florals, que enguany celebren el seu 25è aniversari::
Volem donar-vos la benvinguda a aquest blog que neix avui amb la idea de recuperar els vostres records, compartir sentiments, desitjar il·lusions… tot esperant que ens envieu anècdotes, comentaris, fotos… per anar escalfant motors cap al 7 de maig, en què commemorarem aquest dia tan especial.
Si voleu participar, estau convidats a afegir aquí els vostres comentaris i/o enviar-nos un correu (amb el que vulgueu, sorpreneu-nos!) a:
Una forta i poètica abraçada,
Malena Gual i Tomeu Orell,
en nom de tot l’equip que prepara els Jocs Florals d’enguany.
