Category Archives: música i ball

Jocs i mòbils, Maria Escandell

Estàndard

Els Jocs Florals són la celebració de graduació per a tots els alumnes de quart d’ESO que estan a l’escola i vull contar un poc com va ser la meva experiència sense allargar-me molt i fer-ho avorrit.

Els Jocs Florals són la celebració de graduació per a tots els alumnes de quart d’ESO que estan a l’escola i vull contar un poc com va ser la meva experiència sense allargar-me molt i fer-ho avorrit.

Tant les setmanes prèvies com el mateix dia estàvem tots molt nerviosos i il·lusionats amb  l’espectacle que suposaven els JOCS , ja que estaríem tots els alumnes al mateix moment a l’auditori mentre alguns companys estaven a l’escenari i volíem que tothom ho passés fantàsticament a més que sortís bé. Els professors ens ajudaren en tot moment si ens havíem de perdre alguna classe o si necessitàvem qualque consell per actuar. Sobretot na Malena i els professors encarregats que els Jocs Florals sortissin bé varen fer tot el possible per fer d’aquest final de curs una experiència inoblidable i que va ajudar-nos a fer més amistats en haver d’estar tots junts tant de dies.

Per les meves companyes i jo va ser especialment difícil, ja que vàrem preparar un ball de contemporani amb molta il·lusió, el que suposava haver de quedar fora el col·legi i saber més o menys ballar igual, per jo va ser molt divertit, ja que ballar m’agrada molt, i si estàs llegint això i no saps si actuar de qualque forma per por o timidesa t’he de dir que no val la pena passar pensa, millor intentar-ho amb alguna actuació o com a presentadors perquè és una oportunitat única i que et pot fer servir per millorar moltes coses.

Els dies d’abans va ser el més divertit de tot, les nines pujant a l’escenari amb els seus tacons per si de cas, els que ballàvem practicant amb el vestuari, tots estudiant, perquè venien els exàmens i sobretot molta d’alegria per veure com tot anava perfecte i començava a tenir forma.

 El mateix dia de l’actuació vàrem acabar al migdia per així poder preparar els últims detalls i arreglar-nos, quan vam arribar després de fer moltes fotos vam entrar a l’escenari per començar. El meu grupet i jo vam ser les últimes en actuar abans de donar els premis pels poemes, així que vàrem veure com actuaven els companys en directe pels mòbils, tot sortia molt bé, el decorat per part dels col·laboradors era molt bonic i al final vam acabar els Jocs Florals just com havíem planejat. Va ser una de les millors experiències de l’ESO amb la qual vaig poder conèixer més molta gent, i la recomano a tots els alumnes !

Els Jocs Florals són la celebració de graduació per a tots els alumnes de quart d’ESO que estan a l’escola i vull contar un poc com va ser la meva experiència sense allargar-me molt i fer-ho avorrit.

Tant les setmanes prèvies com el mateix dia estàvem tots molt nerviosos i il·lusionats amb  l’espectacle que suposaven els JOCS , ja que estaríem tots els alumnes al mateix moment a l’auditori mentre alguns companys estaven a l’escenari i volíem que tothom ho passés fantàsticament a més que sortís bé. Els professors ens ajudaren en tot moment si ens havíem de perdre alguna classe o si necessitàvem qualque consell per actuar. Sobretot na Malena i els professors encarregats que els Jocs Florals sortissin bé varen fer tot el possible per fer d’aquest final de curs una experiència inoblidable i que va ajudar-nos a fer més amistats en haver d’estar tots junts tant de dies.

 Per les meves companyes i jo va ser especialment difícil, ja que vàrem preparar un ball de contemporani amb molta il·lusió, el que suposava a ver de quedar fora el col·legi i saber més o menys ballar igual, per jo va ser molt divertit, ja que ballar m’agrada molt, i si estàs llegint això i no saps si actuar de qualque forma per por o timidesa t’he de dir que no val la pena passar pensa, millor intentar-ho amb alguna actuació o com a presentadors perquè és una oportunitat única i que et pot fer servir per millorar moltes coses.

Els dies d’abans va ser el més divertit de tot, les nines pujant a l’escenari amb els seus tacons per si de cas, els que ballàvem practicant amb el vestuari, tots estudiant, perquè venien els exàmens i sobretot molta d’alegria per veure com tot anava perfecte i començava a tenir forma.

 El mateix dia de l’actuació vàrem acabar al migdia per així poder preparar els últims detalls i arreglar-nos, quan vam arribar després de fer moltes fotos vam entrar a l’escenari per començar. El meu grupet i jo vam ser les últimes en actuar abans de donar els premis pels poemes, així que vàrem veure com actuaven els companys en directe pels mòbils, tot sortia molt bé, el decorat per part dels col·laboradors era molt bonic i al final vam acabar els Jocs Florals just com havíem planejat. Va ser una de les millors experiències de l’ESO amb la qual vaig poder conèixer més molta gent, i la recomano a tots els alumnes !

Els Jocs Florals són la celebració de graduació per a tots els alumnes de quart d’ESO que estan a l’escola i vull contar un poc com va ser la meva experiència sense allargar-me molt i fer-ho avorrit.

Tant les setmanes prèvies com el mateix dia estàvem tots molt nerviosos i il·lusionats amb  l’espectacle que suposaven els JOCS , ja que estaríem tots els alumnes al mateix moment a l’auditori mentre alguns companys estaven a l’escenari i volíem que tothom ho passés fantàsticament a més que sortís bé. Els professors ens ajudaren en tot moment si ens havíem de perdre alguna classe o si necessitàvem qualque consell per actuar. Sobretot na Malena i els professors encarregats que els Jocs Florals sortissin bé varen fer tot el possible per fer d’aquest final de curs una experiència inoblidable i que va ajudar-nos a fer més amistats en haver d’estar tots junts tant de dies.

 Per les meves companyes i jo va ser especialment difícil, ja que vàrem preparar un ball de contemporani amb molta il·lusió, el que suposava a ver de quedar fora el col·legi i saber més o menys ballar igual, per jo va ser molt divertit, ja que ballar m’agrada molt, i si estàs llegint això i no saps si actuar de qualque forma per por o timidesa t’he de dir que no val la pena passar pensa, millor intentar-ho amb alguna actuació o com a presentadors perquè és una oportunitat única i que et pot fer servir per millorar moltes coses.

Els dies d’abans va ser el més divertit de tot, les nines pujant a l’escenari amb els seus tacons per si de cas, els que ballàvem practicant amb el vestuari, tots estudiant, perquè venien els exàmens i sobretot molta d’alegria per veure com tot anava perfecte i començava a tenir forma.

 El mateix dia de l’actuació vàrem acabar al migdia per així poder preparar els últims detalls i arreglar-nos, quan vam arribar després de fer moltes fotos vam entrar a l’escenari per començar. El meu grupet i jo vam ser les últimes en actuar abans de donar els premis pels poemes, així que vàrem veure com actuaven els companys en directe pels mòbils, tot sortia molt bé, el decorat per part dels col·laboradors era molt bonic i al final vam acabar els Jocs Florals just com havíem planejat. Va ser una de les millors experiències de l’ESO amb la qual vaig poder conèixer més molta gent, i la recomano a tots els alumnes !

Tant les setmanes prèvies com el mateix dia estàvem tots molt nerviosos i il·lusionats amb  l’espectacle que suposaven els JOCS , ja que estaríem tots els alumnes al mateix moment a l’auditori mentre alguns companys estaven a l’escenari i volíem que tothom ho passés fantàsticament a més que sortís bé. Els professors ens ajudaren en tot moment si ens havíem de perdre alguna classe o si necessitàvem qualque consell per actuar. Sobretot na Malena i els professors encarregats que els Jocs Florals sortissin bé varen fer tot el possible per fer d’aquest final de curs una experiència inoblidable i que va ajudar-nos a fer més amistats en haver d’estar tots junts tant de dies.

Per les meves companyes i jo va ser especialment difícil, ja que vàrem preparar un ball de contemporani amb molta il·lusió, el que suposava haver de quedar fora el col·legi i saber més o menys ballar igual, per jo va ser molt divertit, ja que ballar m’agrada molt, i si estàs llegint això i no saps si actuar de qualque forma per por o timidesa t’he de dir que no val la pena passar pensa, millor intentar-ho amb alguna actuació o com a presentadors perquè és una oportunitat única i que et pot fer servir per millorar moltes coses.

Els dies d’abans va ser el més divertit de tot, les nines pujant a l’escenari amb els seus tacons per si de cas, els que ballàvem practicant amb el vestuari, tots estudiant, perquè venien els exàmens i sobretot molta d’alegria per veure com tot anava perfecte i començava a tenir forma.

 El mateix dia de l’actuació vàrem acabar al migdia per així poder preparar els últims detalls i arreglar-nos, quan vam arribar després de fer moltes fotos vam entrar a l’escenari per començar. El meu grupet i jo vam ser les últimes en actuar abans de donar els premis pels poemes, així que vàrem veure com actuaven els companys en directe pels mòbils, tot sortia molt bé, el decorat per part dels col·laboradors era molt bonic i al final vam acabar els Jocs Florals just com havíem planejat. Va ser una de les millors experiències de l’ESO amb la qual vaig poder conèixer més molta gent, i la recomano a tots els alumnes !

Els Jocs Florals són la celebració de graduació per a tots els alumnes de quart d’ESO que estan a l’escola i vull contar un poc com va ser la meva experiència sense allargar-me molt i fer-ho avorrit.

Tant les setmanes prèvies com el mateix dia estàvem tots molt nerviosos i il·lusionats amb  l’espectacle que suposaven els JOCS , ja que estaríem tots els alumnes al mateix moment a l’auditori mentre alguns companys estaven a l’escenari i volíem que tothom ho passés fantàsticament a més que sortís bé. Els professors ens ajudaren en tot moment si ens havíem de perdre alguna classe o si necessitàvem qualque consell per actuar. Sobretot na Malena i els professors encarregats que els Jocs Florals sortissin bé varen fer tot el possible per fer d’aquest final de curs una experiència inoblidable i que va ajudar-nos a fer més amistats en haver d’estar tots junts tant de dies.

 Per les meves companyes i jo va ser especialment difícil, ja que vàrem preparar un ball de contemporani amb molta il·lusió, el que suposava a ver de quedar fora el col·legi i saber més o menys ballar igual, per jo va ser molt divertit, ja que ballar m’agrada molt, i si estàs llegint això i no saps si actuar de qualque forma per por o timidesa t’he de dir que no val la pena passar pensa, millor intentar-ho amb alguna actuació o com a presentadors perquè és una oportunitat única i que et pot fer servir per millorar moltes coses.

Els dies d’abans va ser el més divertit de tot, les nines pujant a l’escenari amb els seus tacons per si de cas, els que ballàvem practicant amb el vestuari, tots estudiant, perquè venien els exàmens i sobretot molta d’alegria per veure com tot anava perfecte i començava a tenir forma.

 El mateix dia de l’actuació vàrem acabar al migdia per així poder preparar els últims detalls i arreglar-nos, quan vam arribar després de fer moltes fotos vam entrar a l’escenari per començar. El meu grupet i jo vam ser les últimes en actuar abans de donar els premis pels poemes, així que vàrem veure com actuaven els companys en directe pels mòbils, tot sortia molt bé, el decorat per part dels col·laboradors era molt bonic i al final vam acabar els Jocs Florals just com havíem planejat. Va ser una de les millors experiències de l’ESO amb la qual vaig poder conèixer més molta gent, i la recomano a tots els alumnes !

Els Jocs Florals són la celebració de graduació per a tots els alumnes de quart d’ESO que estan a l’escola i vull contar un poc com va ser la meva experiència sense allargar-me molt i fer-ho avorrit.

Tant les setmanes prèvies com el mateix dia estàvem tots molt nerviosos i il·lusionats amb  l’espectacle que suposaven els JOCS , ja que estaríem tots els alumnes al mateix moment a l’auditori mentre alguns companys estaven a l’escenari i volíem que tothom ho passés fantàsticament a més que sortís bé. Els professors ens ajudaren en tot moment si ens havíem de perdre alguna classe o si necessitàvem qualque consell per actuar. Sobretot na Malena i els professors encarregats que els Jocs Florals sortissin bé varen fer tot el possible per fer d’aquest final de curs una experiència inoblidable i que va ajudar-nos a fer més amistats en haver d’estar tots junts tant de dies.

 Per les meves companyes i jo va ser especialment difícil, ja que vàrem preparar un ball de contemporani amb molta il·lusió, el que suposava a ver de quedar fora el col·legi i saber més o menys ballar igual, per jo va ser molt divertit, ja que ballar m’agrada molt, i si estàs llegint això i no saps si actuar de qualque forma per por o timidesa t’he de dir que no val la pena passar pensa, millor intentar-ho amb alguna actuació o com a presentadors perquè és una oportunitat única i que et pot fer servir per millorar moltes coses.

Els dies d’abans va ser el més divertit de tot, les nines pujant a l’escenari amb els seus tacons per si de cas, els que ballàvem practicant amb el vestuari, tots estudiant, perquè venien els exàmens i sobretot molta d’alegria per veure com tot anava perfecte i començava a tenir forma.

 El mateix dia de l’actuació vàrem acabar al migdia per així poder preparar els últims detalls i arreglar-nos, quan vam arribar després de fer moltes fotos vam entrar a l’escenari per començar. El meu grupet i jo vam ser les últimes en actuar abans de donar els premis pels poemes, així que vàrem veure com actuaven els companys en directe pels mòbils, tot sortia molt bé, el decorat per part dels col·laboradors era molt bonic i al final vam acabar els Jocs Florals just com havíem planejat. Va ser una de les millors experiències de l’ESO amb la qual vaig poder conèixer més molta gent, i la recomano a tots els alumnes !

Endavant poesia, Carla González

Estàndard

La nit dels Jocs Florals és una de les nits més esperades per a la majoria d’alumnes de la nostra escola. Des que sóc petita record que quan  entrenava els divendres fins a les 20 (justament  la mateixa hora que comencen els Jocs) sempre em quedava mirant  tots els nois i noies amb la boca oberta. Ells anaven tots  amb esmòquing i s’havien arreglat bé els cabells, elles portaven vestits impressionants, talons, maquillatge i cabells de perruqueria, record que em semblaven prínceps i princeses trets d’un conte de Disney.

Van passant els anys i va arribar el meu torn, ja era a 4t de l’ESO i ens van anunciar el títol dels nostres Jocs: “Endavant poesia“. Va ser un enamorament sobtat, m’encantava el tema d’aquest any i això em va il·lusionar encara més. Em vaig organitzar amb dues companyes i vàrem començar a preparar un ball, treballàvem molt bé en equip i ens posàvem d’acord molt fàcilment, i per a mi va ser molt important tenir-les al meu costat durant els mesos de durs assajos i pors pel càsting. Hi havia altres dos balls que es presentaven al càsting aquest any, i jo en ser tan pessimista, no veia gens clar que ens anessin a escollir, fins i tot el dia del càsting una de les meves companyes i jo estàvem malaltes a casa, cosa que vaig pensar que ja ens anava a desqualificar directament, però no va ser així. Quan ens vàrem recuperar les dues vam fer el càsting un  altre dia, ens van venir a animar un petit grup d’amigues que més tard es convertirien com en les entrenadores de l’equip. Va passar una setmana plena de tensió i especulacions per part de tots els alumnes de 4t sobre  qui serien els elegits  i a la fi va arribar el dia i … van triar els tres balls !!

Estàvem súper contentes i emocionades, però això significava que ens havíem de posar a entrenar encara més durament, per demostrar als professors que no s’havien equivocat en donar-nos aquesta oportunitat. Va passar el temps alarmantment ràpid, i ja era la “famosa”setmana d’assaig dels Jocs, una de les millors i pitjors setmanes de 4t i de la meva vida.

El primer dia ens va sortir desastrós, jo fins i tot vaig vomitar dels nervis i vam tenir alguna que una altra discussió, però vam aconseguir tirar endavant com el bon equip que érem. Durant la setmana vam desenvolupar ràpidament una rutina: assajàvem al pavelló, assajàvem a l’escenari, els profes ens feien una crítica constructiva i després les nostres amigues una crítica molt més dura. El ball anava canviant dia a dia, arreglant alguna cosa per aquí, ajustant allò altre per allà, … I a la fi arribà  el divendres! Arribem i vam fer un assaig general, va sortir bastant bé pel que ens vam anar bastant contents tots a preparar-nos: maquillatge, perruqueria, una dutxa i ja estava tota llesta. En arribar al col·legi hi havia una sensació de ganes i companyerisme increïble, només s’escoltaven floretes i comentaris positius. Ens vam fer fotos, tant amb els nostres amics més propers com amb aquell company amb el qual no parles tant, aquella nit érem tots una gran família.

Va començar la gala i només se sentien aplaudiments des de fora i cada vegada ens faltava mennys per actuar, Ens vam donar una abraçada les tres i vam anar cadascuna a una banda diferent de l’escenari. Es van apagar els llums, es va encendre la pantalla amb unes flames blaves i va començar la cançó amb un fort cop. Durant el ball no pensava, només feia i  sentia, va ser increïble! En acabar no vaig sentir cap aplaudiment cosa que em va estranyar, però vaig sortir contenta de totes maneres.  

Tothom ens va felicitar i no va ser fins que vaig veure el vídeo que em vaig adonar de tots els aplaudiments que havíem rebut, només que no els vaig sentir pels nervis. Però una de les coses més boniques va ser just abans d’entrar, que van sortir les nenes de gimnàstica com solia fer jo i em van mirar amb la mateixa cara que jo mirava a “les grans” i això em va fer sentir com mai ho havia fet abans, em va omplir d’orgull, de nostàlgia i només vaig poder pensar com n´estava d´orgullosa que de mi mateixa.

El darrer, tot ho té. Maria Escandell.

Estàndard

Els Jocs Florals són com una celebració de graduació per a tots els alumnes de quart d’ESO de l’escola i vull contar un poc com va ser la meva experiència sense allargar-me molt i fer-ho avorrit. Tant les setmanes prèvies com el mateix dia estàvem tots molt nerviosos i il·lusionats per l’espectacle que suposava tot això, ja que estaríem tots els alumnes al mateix moment a l’auditori mentre alguns companys estaven a l’escenari i volíem que tothom ho passés fantàsticament a més que sortís bé. Els professors ens ajudaren en tot moment si ens havíem de perdre alguna classe o si necessitàvem qualque consell per actuar. Sobretot na Malena i els professors encarregats que els Jocs Florals sortissin bé varen fer tot el possible per fer d’aquest final de curs una experiència inoblidable i que va ajudar-nos a fer més amistats en haver d’estar tots junts tant de dies. Per les meves companyes i jo va ser especialment difícil, ja que vàrem preparar un ball de contemporani amb molta il·lusió, el que suposava haver de quedar fora del col·legi per assajar i saber més o menys ballar igual, per a mi va ser molt divertit, ja que ballar m’agrada molt, i si estàs llegint això i no saps si actuar de qualque forma per por o timidesa t’he de dir que no val la pena passar pena, millor intentar-ho amb alguna actuació o com a presentadors perquè és una oportunitat única i que et pot fer servir per millorar moltes coses.

Els dies d’abans va ser el més divertit de tot, les nines pujant a l’escenari amb els seus tacons per si de cas, els que ballàvem practicant amb el vestuari, tots estudiant, perquè venien els exàmens i sobretot molta d’alegria per veure com tot anava perfecte i començava a tenir forma. El mateix dia de l’actuació vàrem acabar al migdia per així poder preparar els últims detalls i arreglar-nos, quan vam arribar després de fer moltes fotos vam entrar a l’escenari per començar. El meu grupet i jo vam ser les últimes en actuar abans de donar els premis pels poemes, així que vàrem veure com actuaven els companys en directe pels mòbils ja que els Jocs es retrasmetien al canal de tele de l´escola i vèiem que  tot sortia molt bé, el decorat per part dels col·laboradors era molt bonic i al final vam acabar els Jocs Florals just com o havíem planejat. Va ser una de les millors experiències de l’ESO amb la qual vaig poder conèixer més a molta gent, i la recomano a tot l’alumnat !

Susanne Seeler • Fa… 17 anys !

Estàndard

     

     Per una d’aquelles casualitats de la vida, l’altre dia vaig mirar la pàgina web del col·legi i vaig veure „XXV Jocs Florals… aniversari“. Vaig pensar: què bé, encara continuen amb els Jocs després de tants anys! Però va ser al cap d’una estona llarga que realment em vaig adonar del que significaven 25 (!!!) anys. Els “meus” van ser els vuitens, i clar, sóc de lletres de tota la vida, vaig trigar un poc a calcular els anys que havien passat i, la veritat, em vaig espantar una mica….

     Aquell mateix vespre vaig obrir l’album de fotos de SanCa, i entre els records de Jaca-Andorra-Londres-París d’una banda i tota una col.lecció de profes al seu despatx, de passadissos i patis i aules de l’altra, vaig trobar aquestes tres fotos dels Jocs Florals que us envio. Sempre he pensat que a Sant Gaietà he tingut realment GRANS professors, no només pels seus coneixements de la matèria, sinó també per la capacitat de guiar-nos en la cerca del propi camí a la vida.

     I les sorpreses no acaben mai. Des del dia que casualment vaig sentir en Tomeu Orell a IB3 ràdio (va sortir no sé quina paraula en alemany que va pronunciar perfectament! Ni punt de comparació amb l’intent del 1994 de dir “Johann Gottfried von Herder” com toca…..) fins que fa poc vaig llegir la col.laboració al blog d’en Miquel Tallada. Mai no hauria pensat que hi hagués vida (poètica) més enllà de la taula periòdica i dels hemisferis de Magdeburg…    

     Però ja que esteu d’aniversari, vull aprofitar per donar les gràcies a dues persones molt especials que em van fer estimar la llengua catalana: na Puri i na Malena. Quan vaig començar segon de BUP, no entenia ni una paraula de català. Acabava d’arribar, a casa meva es parlava alemany, i hauria estat exempta per tres anys, el temps exacte per acabar COU i lliurar-me de l’examen de català a Selectivitat. Però em semblava una mica absurd no assistir a les classes de na Puri com a oient, al menys per intentar aprendre alguna cosa de la llengua d’aquí. Així que poc a poc vaig anar aconseguint no escriure malament totes i cada una de les paraules dels dictats, em vaig estudiar els diacrítics, i aquell any la meva aportació als Jocs Florals va consistir en tocar la guitarra per a acompanyar la lectura d’alguns poemes. A final de curs vaig intentar llegir Bearn. Primera frustració: no vaig entendre res.

    

     Però no em vaig rendir. A tercer de BUP em va tocar amb na Malena, que em va fer descobrir un món encisador que per a mi era totalment nou: el de la literatura catalana. Llegia tot el que podia i així vaig millorar bastant. A COU na Puri va acabar de pulir els detalls i, després d’uns anys, vaig acabar estudiant Filologia Catalana. I vaig tornar a llegir Bearn. I aquest cop sí que ho vaig entendre tot.

     I vaig entendre una altra cosa molt més important, i és que cap llei no aconseguirà transmetre l’amor a la llengua i literatura catalanes com ho van fer na Puri i na Malena. El resultat, uns anys més tard, va ser aquest: encara que jo ja estudiava a la universitat, na Puri em va demanar que escrivís un poema que ella mateixa va llegir als Jocs Florals d’aquell any. Mentre ella llegia s’em va posar la pell de gallina i va faltar poc perquè em caiguessin les llàgrimes. Vaig sentir que, d’alguna manera, aquests eren realment els meus Jocs Florals. En haver acabat de llegir, em va fer pujar a l’escenari per a entregar-me una rosa. Aquesta rosa, estimada Puri, encara la tinc. Gràcies a tú i a na Malena de tot cor per la vostra feina i la vostra dedicació!

ENHORABONA a tots els organitzadors i alumnes participants passats, presents i futurs

i MOLTS D’ANYS!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Clara Font • “Intitulat”

Estàndard

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

(ja vàrem posar el vídeo de l’actuació en directe, Verges 2007, aquí)

Quan vaig veure a la meva germana cantar en els Jocs Florals del seu curs (en què jo encara no estava a San Cayetano) me vaig dir a mi mateixa que jo també cantaria. En el nostre any me’n record que es va imposar que cantéssim en català; me va parèixer raonable en ser una festa que celebra la llengua catalana, però al principi no me va agradar gens la idea perquè el meu accent català no és que soni molt genuí. Com na Macarena i jo no teníem ni idea de quina cançó cantar, ens la van escollir: Cançó a Mahalta de Lluís Llach. Na Malena me va donar un CD i les lletres perquè ho veiés i aquí van començar els assajos… Va ser el millor del curs: ens passàvem hores al Saló d’Actes, saltant-nos classe, ah!… perdó, aprofitant el temps!

Recordo l’últim dia d’assaig que estava tot el curs allà i na Miquela ens va fer una sessió de relaxació general; ens vam posar tots drets i havíem d’agafar aire durant 10 segons i després amollar-lo leeeeeeeeeentament…”. Jo vaig seguir els passos, però me vaig marejar de tant agafar aire! I vaig caure a la butaca!

Sent jo, alguna cosa (dolenta) m’havia de passar el dia abans dels Jocs: constipada i, com a regal, un poc de mal de coll i afonia. Na Miquela me va donar bicarbonat. Té això, que va molt bé pel coll …i tan bé! El vaig escopir als 10 segons de ficar-m’ho a la boca.

El dia dels Jocs seguia amb el mal, i cada mitja hora me prenia unes cullerades de mel, i també té amb llimona i mel (per variar). Amb sort no anava a més, però tampoc se me passava del tot. L’acte del Jocs va sortir com ho teníem previst: les lectures, els presentadors, pianistes, cantants, ballarines… tot va sortir bé!  El premi va ser molt inesperat… vaig escriure el meu poema com tothom havia d’escriure el seu. No tenia ni idea de què escriure i, a sobre, en català (com me costava!). El vaig entregar sense títol perquè ja estava farta de pensar-ne un; per això li van posar “Intitulat” quan van dir el meu poema.

Me’n recordo que hi havia tanta tensió quan obrien el sobre que semblava que tardaven anys en obrir-lo!  Només me’n recordo d’estar parlant amb la del costat dient a qui li tocarà ara…?”; de sobte em van sonar les paraules del lema que havia posat i vaig notar com me pujava l’adrenalina. Pensava que no podia ser, el meu no! A tothom que li havia llegit, se n’havia rigut, del meu poema; no podia ser el meu. I quan ja vaig sentirIntitulat, de na Clara Font vaig sortir com una bala cap a l’escenari; la veritat que no sé perquè vaig reaccionar d’aquella manera, va ser tal l’alegria… no ho puc explicar. Just abans de pujar-hi, vaig escoltar unes veus que deien Que buena, Clarita!! i en el moment que estava a l’escenari per recollir el premi estava tan contenta! Només me puc quedar amb una cosa d’aquell moment i va ser l’“achuchón” que me va donar na Puri… El record com si me l’estigués donant ara mateix.

En sortir cap a l’escenari es veu que vaig fer un bot d’alegria, o almenys això es va veure en el vídeo que ens van ensenyar al col·legi. Tampoc no puc explicar com te sents en escoltar algú llegir allò amb tant sentiment, allò que has escrit tu.

Si ets tu qui escolta llegir el teu, gaudeix-ho, perquè és un moment preciós per recordar.

jocsflorals25@hotmail.com

Roger Moreno • Els Jocs Florals des de la cadira…

Estàndard

Els jocs des de la cadira.

Els meus jocs els vaig viure des d’un punt de vista un tant especial. Jo vaig viure’ls des d’una cadira, però no una de públic, sinó una amb rodes i des de l’escenari. Vos ho explic…

Segons els plans, jo havia de fer un parell d’actuacions amb la guitarra elèctrica, algunes tot sol, i altres amb altres companys. Tot anava bé, estàvem treballant els assaigs la setmana prèvia als jocs, tots il·lusionats, quan em comuniquen que m’havien d’operar un genoll urgentment (en dos dies). En aquell moment, el món em va caure damunt. No obstant, després de l’operació, un dia de repòs (i una bona dosis d’analgèsics) vaig poder sortir amb els meus companys, i gaudir dels Jocs tal com tocava. No sé si hagués gaudit més en condicions “normals”, tan sols sé que va ser una nit increïblement “màgica”, i que com tots els vertaders bons moments, va passar fugaç, i estic molt agraït per haver tingut la possibilitat de viure’ls. Com a anècdota, a part de tota l’emoció viscuda, que és indescriptible, mai no m’oblidaré del que va esser anomenat pels meus companys de tramoia, “moment cable“. Podria narrar-vos què és el que va succeir, però millor vos deix un vídeo que parla per si mateix. Només vos dic que el public rigué…

Molts d’anys, Jocs Florals!!

jocsflorals25@hotmail.com

 

Emilia Svensson • quin tremolor !!!

Estàndard

    

     Aquí teniu unes fotos i el vídeo en què sortim cantant na Maria Guitart i jo, na Bea Gutiérrez al piano, en Roger a la guitarra elèctrica i en Gonzalo Martínez a la bateria.
     Aquest dia no l’oblidaré en tota la meva vida;  a nosaltres ens van dir que havíem d’arribar abans perquè ens havien de gravar. En aquest moment, estava molt tranquil·la, i la veritat és que va sortir bé.
     Quan van començar els jocs, ja caminava fent tombs darrera de l’escenari amb na Maria i na Bea dient que ens sortiria malament, que ensopegaríem, que na Bea s’oblidaria d’una part de la partitura… Va arribar el 3r bloc i vàrem escoltar els presentadors dir els nostres noms, i allà jo ja anava a pitjor, en la meva vida havia estat tan nerviosa!  Na Bea, en Roger i en  Gonzalo van sortir a l’escenari, mentre que na Maria i jo havíem d’esperar que ells toquessin…

     Sortim i en veure  tota la gent les meves cames van començar a tremolar i la meva veu, a la vegada que pensava: no facis cap gall i no caiguis amb els cables i els tacons Emilia…
     Al final, aquests tres minuts de cançó se’m van passar volant i la veritat, és que tornaria a repetir-ho indubtablement; veure tot el món aixecar-se  i aplaudir  la veritat és que va ser genial…

jocsflorals25@hotmail.com

Natàlia Pérez, Bea Fanjul • El nostre tango del Jocs Florals

Estàndard

   Tothom pensava… tan sols 3 mesos, tan sols 2 mesos, tan sols 1 mes, però el moment no arribava.
   Fins que un 8 de maig, tots estaven super nerviosos, amb els vestits ben preparats, amb el nervis de fer qualque ”pífia”. Peró d’una cosa sí  que estavem ben segurs, que aquell dia no el podríem oblidar mai més i així va ser. Nosaltres vàrem ser dues de les tres ballarines del la XXIV edició dels Jocs Florals. Vàrem preparar un ball ( un tango, per ser més exactes !!! ) ens varen escollir en el càsting i a partir d’aquell moment  assatjàrem  fins que ho creguérem que ho teníem tot perfecte. El moment va arribar, els presentadors varen dir l’esperat ”Comencen els Jocs florals!” i tots vàrem passar junts aquell moment. He de dir però,  que això no hagués pogut ser possible sense l’ajuda de totes les professores que ens varen ajudar a assajar, a calmar-nos, a millorar. Esper que aquest any els nostres companys de quart d’ESO ho gaudeixin tant com ho vàrem fer nosaltres (més no podreu gaudir, perquè és impossible… jejeje!); pensau que aquest moment no es repetirà mai més, ja que vosaltres sereu els protagonistes.

Molta sort i que tingueu un bons  XXVens Jocs Florals !

Bé, vos deixam una foto de la nostra actuació….  

                                                                   Natàlia Pérez

Mariona Santandreu • Un Jocs com els Óscars

Estàndard

He estat llegint els escrits d’aquest bloc i no aturen  de repetir-se ses paraules:

nirvis, poesia, especial, records, roses, emocions, música, il·lusió…

Són les paraules que descriuen perfectament també la meva experiència als Jocs Florals.

Si  han “inspirat” aquestes paraules  a tanta gent és perquè realment val la pena que s’hagin fet durant 25 anys i que es facin durant molts més!

Així que es meus Jocs Florals van ser tan especials com els altres: amb es nirvis a tots es racons de sa sala d’actes, poemes llegits per alumnes que feien que sa poesia envoltés a cada persona que estava escoltant, actuacions, premis… Com anècdota personal, jo en vaig guanyar un, el cinquè premi. Ho record especialment perquè la presentadora va ser la meva amiga Mª Luisa Villalonga i quan va obrir el sobre sense donar-se compte va fer ben igual que als Óscars havia fet na Penélope Cruz quan va donar el premi al seu amic Pedro Almodóvar; va cridar amb molta emoció Marioooona Santandreeeeeeuuuu!  Els companys ens van recordar aquell moment moltes vegades després. Per nosaltres va ser un gran moment.

Així que, per cada gran moment que els Jocs Florals han fet viure a tots els que hi hem participat: enhorabona a tots els que els organitzen i els que hi col·laboren cada edició.

Molts d’anys Jocs Florals!

Mariona *

Post Data:

No  hi havia pensat! per si voleu afegir aquest video, és sa cançó que vàrem intentar “versionar” aquell any.

N. de la R.- Na Mariona ha elegit una cançó fantàstica que ja té uns anyets (1972), “You’ve got a friend“, en una versió més recent que feren tres “dives”: Gloria Estefan, Céline Dion i Shania Twain, que acompanyen la seva compositora Carole King. No cal dir que també sonà moooooolt bé la nit d’aquells Jocs Florals.  Se n’han enregistrat moltes versions; segurament coneixeu la de Gossos (“Tens un amic“) que TV3 utilitzà fa uns anys per a promocionar el Disc de La Marató 2006, dedicat a recaptar fons per a la recerca i la cura de les malalties cròniques. Una cançó preciosa (amb un anunci ben curiós) per a una iniciativa lloable.