Category Archives: presentadores i presentadors

Despertar-se amb Jocs Florals ! Caterina Ferrer

Estàndard

El primer dia de curs de quart d’ESO, em vaig despertar com qualsevol altre primer dia de curs, però el primer que vaig pensar va a ser: “aquest any faig els Jocs Florals”.

Des  que vaig sentir  parlar del Jocs Florals de l’escola, només tenia ganes que m’he arribés a mi el dia. I a la fi va arribar. Devers el mes de febrer, varen començar els càstings del Jocs. Jo em vaig presentar per ser presentadora. Des de sempre era el que volia fer i per ser sincera, en cap moment vaig pensar en que faria si no m’escollien. Per sort tot va sortí bé i vaig ser escollida.

Abans de la setmana dels Jocs Florals, ja havíem practicat un parell de vegades i estàvem molt il·lusionats. Record la setmana del Jocs com una setmana màgica. Tot es va aturar per poder practicar. Ens passàvem els dies sencers ensenyant. Jo presentava el tercer bolc junt amb dos companys més i estàvem molt contents per com ens estava quedant. I a la fi va arribar dia 11 de maig, el gran dia.

 Vàrem fer una vegada tot l’espectacle i ens va sortir tan bé que a les onze ja vàrem poder partir cap a les nostres cases per poder tenir temps de descansar, fer fora el nervis i arreglar-nos. Varen ser les sis de la tarda i vàrem anar tots cap a l’escola. Un pic vaig ser allà no m’ho podia creure, el que tants d’anys havia vist fer a altres persones, ara ho estava fent jo. Fer-se fotografies amb tots el teus amics i companys és casi una tradició ja, a demés de ser un moment per compartir amb els teus amics i llevar nirvis abans de sortir a l’escenari.

 Al cap de més o menys una hora, va arribar el meu moment, no m’ havia posat gens nirviosa abans de sortir però el moment en què les llums s’apagaren i els meus companys em varen dir “et toca” em varen sortir tots el nirvis però no vaig deixar que això m’afectés vaig prendre un alè i vaig sortir allà en mig de l’escenari a gaudir de cada moment i cada paraula que deia. Record estar ja asseguda a la butaca i pensar: “el que acab de viure avui, no se m’oblidarà mai” i és que vulguis o no el Jocs Florals sempre quedaran en el teu cor.

Aquell 11 de maig, Aina Vallespir.

Estàndard

L’onze de maig de l’any 2018 és una data que mai oblidaré. Record que quan era petita somiava a arribar a quart d’ E.S.O per celebrar uns dels actes més importants de l’escola, per arreglar-me i vestir-me com mai ho havia fet, somiava en poder participar als Jocs Florals. Després d’assumir que l’any havia arribat només esperava una data concreta, uns dies exactes, la setmana i el divendres de la 33ª edició dels Jocs Florals. Les classes de català no només eren literatura, teatres, representacions, socio-lingüística… Eren il·l·usió, feina i emoció per poder estar ben preparats per al  nostre dia. Després de les vacances de Nadal els càstings començaren i la meva única preocupació va ser interpretar un guió juntament a un dels meus companys que em donà l’oportunitat de poder obrir la ceremònia el divendres dels Jocs.

Record el dia dels càstings com un dia normal, sense pressió i amb molta il·usió. El que jo havia desitjat desde ben petita era ser presentadora dels Jocs Florals i gràcies a tota la feina ho vaig poder aconseguir. La de preparació va ser increïble, vam riure, disfrutar, jugar, parlar i gaudir tots junts com mai ho havíem pogut fer. Gràcies als Jocs Florals vaig poder conèixer  persones amb les quals  mai avia xerrat. En Pedro Fortuny, na Maria Álvarez i jo érem els encarregats de presentar al públic la nostra generació i els nostres Jocs “Endavant Poesia” on demostràvem  que el futur està a les nostres mans.

El dia dels Jocs, estàvem tots molt nerviosos però també teniem moltes ganes de demostrar tot el que havíem anat practicant durant el curs. El cabells, el vestit i els tacons no em van trair perquè els tres vam estar fantàstics i increïbles. El més “graciòs” va ser quan ens vam equivocar i ho poguérem solucionar d’una manera dissimulada però que nosaltres érem concients  que ens havíem anat del guió. Amb això, el que vull dir és que seguir el guió està bé, però equivocar-se és d’humans i nosaltres ens hem d’adaptar a la situació perquè el públic no sap el que es dirà a la celebració.

Si he de dir el que més em va agradar no acabaria en anys; l’únic que puc dir és que els Jocs Florals s’han de gaudir moltíssim perquè és un record que no s’oblida mai i que sempre tendrà un lloc a dins els nostres cors. Els meus companys i la 33ena edició dels Jocs Florals sempre tendran un al meu cor.

Un petit lloc al meu cor, Blanca Villabrille

Estàndard

Ara fa nou mesos del jocs florals i encara els record com si fossin ahir. Tot i que tothom diu que els jocs florals son una experiència inoblidable s’han de gaudir al l màxim;  fins que no ho vius, no t’ho acabes de creure.

Jo vaig començar a saber el que eren els jocs a primer d’ ESO i en aquell temps, els jocs semblaven alguna cosa molt llunyana  que pareixia que no arribaria mai. Però, de cop i volta sense adonar-me’n, em vaig trobar a la sala de vídeo a punt de sortir a fer el càsting per a ser presentadora dels jocs. Finalment, vaig aconseguir ser presentadora i en aquell moment, tota la màgia dels jocs va començar.

El temps va passar tan ràpid que l’ esperada setmana del jocs florals va arribar i va passar increïblement ràpida  i seguidament el gran dia. Jo era presentadora del premis de 4t d’ESO, per tant no vaig veure els jocs en directe ja que vaig sortir la darrera. Hi havia moltes coses que em preocupaven en sortir entre elles si podria obrir bé els sobres, si em trabaria en dir qualque nom o si tot no sortia com jo esperava. He de dir que el primer guanyador va ésser amb el que més nerviosa em vaig posar, no pel  fet de ser el primer, sinó  perquè va sortir  a l’escenari abans que jo digués el seu nom! I és que el guanyador era un dels tramoistes Encara que ara sigui una anècdota graciosa, en el moment no em va fer cap gràcia, però tots el restants guanyadors sortiren quan els tocava i tot va  anar súper bé.

En definitiva, els jocs són un acte que ningú no es pot perdre i que s’han de gaudir  al màxim ja que no hi ha marxa enrere i vos anim a tots a participar en tot el  que pogueu. Ja que aquestes coses  tenen un petit lloc al meu cor  i esper que a tots els vostres cors també el tenguin.

 

Tic-tac tic-tac arriba el moment. Aina Carreras

Estàndard

Per a mi  els Jocs Florals començaren molt abans de la setmana d’ assatjos o dels càstings. Els meus Jocs Florals començaren quan vaig anar a veure els meus primers quan tenia 8 anys. Record que hi havia una parella d’ al·lots damunt l’ escenari i vaig demanar a la meva cosina qui eren i ella digué: són els presentadors. Aquell dia vaig decidir que jo volia ser aquella nina amb el vestit blau a la que tothom escoltava amb atenció (encara que el meu vestit al final va ser verd…) Des d’  aquell moment vaig saber que allò era el que jo volia. Jo volia presentar. Segons passaven els anys seguí anant a veure els Jocs Florals, aprenent dels presentadors, encara que cada any eren diferents;  uns de més humorístics i altres de més sensibles. Cada edició la gaudia més i més i a cada edició la meva, la nostra, estava més aprop. Record que a la vint-i-cinquena edició regalaren un llibre amb qualcuns dels poemes guanyadors dels altres Jocs. La 26ena  edició em va fer especial il·lusió perquè el meu germà va ser lector. No vaig saber que ell i els meus cosins havien fet el càsting de presentadors fins que jo em vaig presentar al meu. Aquell any vaig descobrir el que és ser ‘mestre en gai saber’.

I, a la fi, arribà el meu any. 2015. 30è aniversari.

El primer dia que na Begoña  ens parlà dels Jocs Florals estava tan nirviosa que ja vaig voler començar el meu poema, però, no va ser fins al viatge a la neu quan el vaig escriure.

El càsting va ser difícil però el vaig gaudir moltíssim perquè sabia que era una primera passa cap als Jocs Florals.

I entre pràctica de poemes i vídeos d’ altres anys arribà la setmana d’ assatjos on vam començar a viure l’ experiència, tant els que sortíem a l’escenari com els col·laboradors. Ja quasi els podíem tocar i així, assaig rere assaig, arribaren.

8 de maig. Divendres.

El dia que, sense adonar-me, canviaria la meva forma de veure l’ escola.

De camí a l’ escola hi havia tant d’ embús que tenia por d’ arribar tard i que tothom s’ hagués fet ja les fotos. Sincerament, no record  que vaig sentir  fins  l’ endemà següent. Estava nirviosa, emocionada i volia disfrutar cada segon d’ aquell vespre.

I es feren les vuit.

“Pregam per favor apaguin els seus telèfons mòbils” tic-tac tic-tac s’ atraca el moment.

“Comencen els Jocs Florals”

De  cop i volta ja no eren assajos, l’ auditori estava ple i darrera les cortines estàvem preparats.

Sortiren el primer, el segon i el tercer bloc. Mai no vaig pensar que tant de temps somiant amb aquell dia i no veuria res en directe.

Quan vam començar l’ entrega de premis ens adonàrem que no era el mateix que als assatjos i que els sobres estaven tancats a consciència. Al manco, tindrem de què riure quan acabin, vaig pensar.

I tal com arribaren, sense adonar-me, acabaren !

Sort ! Ana Ferragut i Mariona Real

Estàndard

Ganes de tornar a dia 3 de maig, ganes de reviure aquell moment únic, aquell que va ser el nostre moment de glòria. Encara recordam els nirvis que vam passar en dinar, abans del càsting de presentadors:  més de 30 persones en una mateixa sala que “lluitaven” per fer el mateix que tu, no podies fallar, havies de ser millor que la resta. I nosaltres, dues amigues de la mateixa classe, passés el que passés ho seguiríem essent (ja que, en teoria només podia haver una parella de presentadors per classe)

El dia que ens van reunir a tots els alumnes de 4rt, a la sala blanca, per comunicar-nos els nostres papers, vam passar els mateixos nirvis que el dia dels Jocs. I ens vam alegrar quasi tant com si ens haguessin donat el primer premi dels guanyadors de poemes. Vam riure, vam cridar i fins i tot vam plorar d’emoció. Dues presentadores. Això sí que era un premi de veres. Però el que ens tocava ara, era dur. Els jocs florals requereixen esforç, concentració i sobretot requereixen treball en equip. Només dir-vos que aquesta setmana es única, recordau que només la viureu un cop a la vostra vida i que l’heu de gaudir al màxim, que potser després vos adoneu que no ens heu fet cas i vos en penedireu.

Ja per acabar, molta sort a tots en el que vulgueu fer, gràcies a cada un de voltros es farà possible la vint-i-novena  edició dels Jocs florals. Molta sort de part de na Mariona i n’Ana.

 ImatgeImatge

Càstings i Jocs Florals

Estàndard

   Els nostres Jocs Florals (Ester i Caterina)
 
   Amb moltes ganes i cercant una mica de temps ens decidim a escriure a aquest bloc !
   Nosaltres dues teníem moltes ganes que passessin els Jocs Florals però, ara, encara recordam amb nostàlgia quan ens tocà fer els càstings, i sobretot, el dia que na Bego va entrar a classe a dir-nos els resultats !  D´aquesta manera sabérem que una de nosaltres seria presentadora i l´altra lectora.
   Quan començaren els assaigs ens posàrem una mica nervioses, normal, perquè jo, n´Ester mai no havia llegit poesia en públic i molt menys en català.Va ser un esforç que va valer la pena.

   D´altra banda, a mi, na Caterina, em passava més o manco com n´Ester. Ja que estar damunt de l´escenari davant la mirada de tots no era fàcil, però…ho aconseguírem ! 🙂

   Llavors quan arribà l´esperat dia, ple de nervis, emocions i alegries, gaudírem plenament d´aquest acte de poesia .

   Ah ! Cal tenir en compte com anàvem tots arreglats, mudats com una patena, pareixia com si ens anéssim a casar, mai ens havíem vist vestits d´aquesta manera .

   Amb aquestes paraules volem desitjar-vos MOLTA SORT i sobretot GAUDIU d´aquests dies al màxim, que només passaran una vegada i vos ho asseguram: VAL LA PENA. 
                                                                                                                                                                   Ester Palomo i Caterina Reus

Xavier Ribot • Amor als Jocs Florals

Estàndard

     Han passat més de quinze anys, devuit per ser exactes, una majoria d’edat per a una persona. Sembla com si fos ahir quan na Puri va entrar a la classe d’anglès que impartia na Catalina Penyafort quan va demanar-me si podia sortir un moment de classe; em sorprengué. Jo, un al·lot que sempre havia passat inadvertit a l’escola, que no es ficava en embolics… Va ser una sorpresa entrar a la sala de professors i encara més sorpresa quan em proposaren com a presentador! A mi, una persona tímida i que té l’espanyol com a llengua materna…

     Supòs que en aquests moments sortí la innocència d’aquells setze anys i vaig acceptar sense pensar-m’ho (el més curiós va ser que la presentadora anava a ser la meva cosina i els professors no s’entemeren fins aquell dia; la situació va ser ben divertida !)

     Record els horabaixes d´assaig, i lliurar-me de nombroses classes amb l’excusa dels preparatius; això va estar bé. Record un guió que cada dia estava més ple d’anotacions, canvis i subratllatsvaja, que gairebé era il·legible.

     Record la primera vegada que em vaig provar un esmòquing; un al·lotet  de 16 anys amb esmòquing!  Jo em sentia ridícul davant els “piropos” de la meva mare, que trobava que era el fill més guapo de tot el planeta !

    Record les mans suades abans de sortir i aquelles rialles nirvioses entre la meva cosina i jo; després ja no record res fins al final de la cerimònia, ni dels premiats, ni les lectures, ni de la música, etc. Jo ja tenia bastant amb “ la meva tasca”.

     Una vegada passada la cerimònia, el millor estava per arribar: el sopar de curs i “ la marxa”, una de les primeres…

Aquell dia va ser màgic per a mi pel que havia passat i pel que va passar després… És molt tòpic –propi dels poemes d´amor dels Jocs Florals– però vaig descobrir l´amor de la meva vida, encara que en aquest moment no ho sabia, ja que jo sols tenia ulls per a les seves llargues cames, la seva minifalda blanca i una camisa obscura. 

     Vull creure que a ella li va passar el mateix amb mi; un elegant jove d’esmòquing que havia estat el presentador de la gala, devia imposar…

     La veritat és que no guard retalls de diaris ( els va haver ! ) ni sé on és l’enregistrament de vídeo dels meus pares ( que hi va esser ) i tampoc guard cap premi ( no en vaig guanyar cap ) però aquest dia, la meva vida va canviar.

    Gràcies a aquest dia i a aquests Jocs Florals, duc 18 anys amb una meravellosa persona, estic feliçment casat i tenc dos fills també meravellosos.

    La màgia dels Jocs Florals, m’acompanyarà tota la vida…
    Que visquin els JOCS FLORALS !!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Pere Canet • Una nit de records

Estàndard

     Es curiós com se m’han posat els cabells de punta en veure aquest blog. Me toquen tan de prop tots els comentaris que s’hi fan !  Han passat molt aviat tots aquests anys, però encara record com en Nadal Vicente i en Carlos Jover tocaven la cançó d’entrada. Na Mariona i jo estàvem esperant sa nostra entrada per començar a presentar. No sé si és estrany, però cada vegada que sent la melodia que tocaven en Carlos i en Nadal no puc evitar patir els nirvis o la tensió sentida els segons previs abans de trepitjar l’escenari. La música ens porta en el temps, i el mateix passa amb la poesia. Vaig sentir assajar aquells poemes tantes vegades que encara els tenc a la ment i no deixen de recordar-me la magnífica nit que vaig passar. Una de les més boniques de la meva vida, amb regal final inclòs.
      Poder veure uns Jocs Florals un altre any serà un gust i un plaer molt molt gran; és una de  les coses que m’ha omplert més del col·legi.

      Esper el dia 7 de maig amb molta il.lusió.
      Una abraçada. Visca els Jocs Florals i Visca la llengua catalana!

 

Dos anys després d’aquella nit que recorda emocionadament en Pere, el nostre poeta va ser entrevistat per IB3 TV en l’edició dels Jocs Florals del 2006.

jocsflorals25@hotmail.com

Àngel Rafael Fernández • Un àlbum de fotos molt especial

Estàndard

 

N’Àngel Fernández va ser presentador dels XX Jocs Florals.

Des d’aquí, volem donar les GRÀCIES a n’Àngel per deixar-nos compartir un record tan personal i singular.

 

Ara mateix es troba fora de l´illa estudiant però a través de la seva família, ens ha fet arribar un ÀLBUM molt especial dels seus Jocs Florals. En aquest àlbum hi ha guardada la rosa que donaven a l´entrada, el programa de mà, el poema que ell va escriure, uns fragments del guió, el retall del diari que parla del dia dels Jocs així com unes fotografies amb els companys i amb la seva família. També hi ha guardats  uns poemes que li dedicaren els seus pares amb motiu d’un dia tan especial.