Category Archives: professores i professors

Com una teranyina… · Miquel Tallada

Estàndard
Amics i alumnes de 4t d’Eso,
ara que tots esteu altra vegada intentant tornar a la realitat d’aquest final de curs que ens encalça, voldria dir-vos un parell de coses que em mor de ganes d’amollar,
   Primer felicitar-vos per aquests 26és Jocs. No ho dic per complir amb el tòpic de les felicitacions, he estat present en les edicions anteriors i els d’enguany són de molt, els que més han i m’han agradat. Sempre dic que quan un fa feina, tard o aviat hi ha recompensa i voltros hi posàreu feina i hores.
   Estic segur que el fet d’haver compartit escenari, nervis, il·lusions amb molts dels vostres companys haurà fet possible que s’instal·li en voltros aquest fil conductor, que no es veu però que se sent a flor de pell, un fil que pareix atrapar-vos com una teranyina, i us fa descobrir la persona que potser no veieu i que hi ha darrera cada company.
  
   I després, recordar-vos que una flor no fa estiu, que la Literatura i en particular la Poesia no es cultiva tan sols un pic a l’any, no basta. De la mateixa manera que tots ens hem preocupat del vestit, de les sabates, de la corbata, dels detalls exteriors no estaria gens malament que també ens preocupés el “vestit” interior i assolir l’harmonia total i diàriament.
     Moltes gràcies

Laura Ferreras • Un vespre màgic

Estàndard

     Aquest és el meu cinquè curs com a professora de Llengua Castellana i Literatura al Col·legi San Cayetano i encara record l’emoció que vaig sentir quan vaig assistir per primer pic als meus primers Jocs Florals. Però, des de fa dos anys, he de confessar que els Jocs Florals tenen una altra significació per a mi.

     Na Begonya estava embarassada i na Puri em va proposar lleg ir amb na Miquela Lladó els poemes guanyadors. Mai oblidaré aquell dia. No va aturar de ploure i va ser un vespre màgic amb l’arribada d’una nova estrelleta al cel: na Marta. Com na Begonya, jo no puc oblidar es moment quan na Miquela digué: El poema més bell d’aquesta nit nom Marta i ha pesat 3’200 kg.”

     Vull donar-vos a tots les gràcies per haver-me deixat formar part d’aquest festa de la poesia, per la qual cosa, vull expressar la meva admiració a tots els meus companys i amics que formen part dels Jocs Florals: a na Puri i en Miquel Tallada per ser els pares de la genial idea i per la vostra constància per dur a terme, any rere any, aquest meravellós projecte; a na Miquela per la seva saviesa i elegància en fer les coses, a na Malena i na Bego per l’aire fresc i jove que li estau donant aquests anys als Jocs i tota la feina que feis als assajos. A tots els que heu participat i participau encara, en aquesta fantàstica experiència que celebra la poesia: Padre Pablo, Tomeu, Toni Pascual, Pare Pere Estelrich, Pere Estelrich, Pare Toni, Cristóbal, Nuria, membres del jurat, direcció… GRÀCIES.
     Però, si em permeteu, voldria donar les gràcies a la que, per jo, és la peça fonamental del Jocs, a aquella sense la qual, aquest 7 de maig no tendria sentit: als alumnes.

GRÀCIES A TU
A tu, que has deixat tots els teus sentiments, experiències i inquietuds als teus versos.

A tu, que estaràs tremolant, assegut a la teva cadira, esperant si l’interior del sobre conté el teu nom.
A tu, que dónes sentit a aquest certamen de poesia que ens recorda que la nostra llengua encara és viva.

A tu, que  em permets per uns minuts posar-me a la teva pell i sentir com tu.

A tu que em confies el teu poema perquè el pugui recitar damunt de l’escenani i transmetre per al públic tot el que hi ha al teu interior.

A tu, que em concedeixes l’oportunitat de posar la meva ànima, el meu cor i la meva passió a l’hora de llegir els teus versos, perquè sense TU, els Jocs Florals no tendrien sentit.

GRÀCIES

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a 

 jocsflorals25@hotmail.com 

Cati Ramon Verger • Uns Jocs inoblidables

Estàndard

    

     Me’n record quan vaig començar a fer feina al col·legi substituint na Begonya perquè havia estat mare del seu primer fill, en Joanet. Va ser llavors quan vaig saber que a Sant Gaietà cada any (cada primavera, com la que canta Maria del Mar Bonet) s’organitzaven uns Jocs Florals on els protagonistes eren i són els alumnes de 4t d’ESO.

     Fou a partir d’aquell moment quan vaig entrar en contacte amb els Jocs de la mà de na Puri, na Malena, na Begonyana Miquela; va ser així com vaig començar a assistir als assajos i em va envoltar la passió i la il·lusió amb la que treballen professors i alumnes, per tal que any rere any els Jocs siguin inoblidables. 

     Encara avui m’emociona veure com els alumnes que he tengut a classe aprenen a declamar un poema, a sentir-lo i a transmetre’l, com es preparen balls i actuacions musicals, però sobretot el que més m’impressiona es comprovar l’esforç, l’entusiasme i la il·lusió dels alumnes de quart d’ESO per tal que puguem gaudir la màgica nit dels 25 vint-i-cinquens Jocs Florals plena de poesia i  d’il·lusió.

     Només em queda donar les gràcies a tots els professors i alumnes que fan possible que cada mes de maig rebem el meravellós regal dels Jocs Florals. GRÀCIES A TOTS !!!!!!

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a  jocsflorals25@hotmail.com 

Esperança Ferrutxe i Esperança Buchens • Una tintada de blanc

Estàndard

     Tot just fa 25 anys de les primeres onades dels primers Jocs Florals, plens d’il·lusions, i ja tenen una tintada del blanc de la flor de l’ametller.

     Gràcies per la vostra dedicació i per contribuir a fer estimar amb força als nostres joves la bellesa d’un poema.

    Any darrere any, els nostres alumnes han fet de cada interpretació una vetllada inoblidable, on han demostrat que tots tenen un fons ple d’amor per interpretar la màgia de les paraules.

     Per això, s’ha d’agrair al professorat la tasca desinteresada per una obra tan valuosa. Per sempre la nostra admiració i felicitació a l’equip dels Jocs Florals.

Catalina Penyafort • Un ventall de gràcies poètiques

Estàndard

     Voldria trobar els mots adequats per fer-vos arribar la intensitat de les meves emocions, sensacions i més d’un calfred viscut als Jocs Florals els darrers 25 anys. Difícil!!!!! 

     Per a mi sempre ha estat més senzill fer poesia que no parlar de poesia; escriure poesia és per mi una tasca encisadora, engrescadora i a l’hora fascinant. Darrerament he pogut ésser confident de les inquietuds i secrets dels nostres poetes i veure com amb la poesia troben consol per curar les seves primeres ferides d’amor.

     Ah, L’AMOR… Hermosa paraula. Ja ho diu el poeta: “Vull cantar a l’amor, al primer, al darrer, al que fa patir, al que vius un dia”  Alguns amics d’aprop saben ben bé el poder seductor que per a mi tenen les paraules. M’agradaria amb aquest escrit encetar un VENTALL DE GRÀCIES POÈTIQUES:

     PER A TU. Biel, gràcies per contar-me el que sents i el que no sents, els teus desitjos, records, tristors, soledats, inquietuds. Gràcies infinites per compartir poesia amb mi reivindicant sempre la tendresa, gràcies pels bons moments en que quasi m’has fet tocar amb un dit al cel!!!   Hermosa paraula la TENDRESA.  

     Gràcies, Tomeu i Malena, per la idea d’obrir un blog que a poc a poc ha anat derivant en un contagi d’inquietuds per compartir records, vivències i experiències i, a la vegada, ens ha fet retrobar amb alguns bons alumnes que ens han fet arribar els seus escrits esquivant la distància que ens separa (…la tecnologia!!!!!).   Hermosa paraula la de COMPARTIR.

     Gràcies molt sentides a Toni Pascual: no saps com t’agraeixo com just filat el teu discurs del Jocs Florals em mostraves confidencialment els teus escrits. No basta “dir coses”, Toni, la gràcia està en dir-ho bé i d’això TU m’has mostrat l’essència per crear poesia: la teva sensibilitat. Any rere any enyoro la teva presència i els teus escrits. Ho saps!!  Hermosa paraula la SENSIBILITAT.

     Gràcies Puri perquè, malgrat els anys, segueixes mirant el futur engrescant els joves poetes de 4rt d’ESO, convidant-los a experimentar amb el llenguatge la difícil tasca de   traslladar al paper les seves emocions i els seus més íntims secrets fins arribar al moment sublim: la creació d’un poema. Gràcies pel record de ton pare al teu escrit… Saps, darrerament els meus poemes han deixat de banda (una mica només) la passió jovenívola per obrir una porta cap als  record i l’enyorança del meu.   Hermosa paraula L’ENYORANÇA.   Te n’adones que el teu nom s’escriu amb la “P” de POESIA???

     A en Miquel, en Miquel nostro, “es Tallada”, aquell que hi és però no hi és… Aquell científic que calladament escriu poemes de tant en tant, podria dir-li gràcies quasi cada dia!!!! Gràcies Miquel per tot, i quan dic per tot ÉS PER TOT.

     Miquela: si em toqués sa loteria jo també em compraria un saler de sol !!!  Ets energia, vida, entusiasme, creativitat… PASSIÓ. Penso que és la millor paraula per definir-te. Ets una apassionada del que sents i del que vius i assaboreixes la vida en tots i cada un dels teus alens. Gràcies per cantar com només TU saps “Mai donis per finit…” de Miquel Àngel Riera (entre d’altres). M’entusiasma!!! Gràcies per fer Música de la Poesia i per cantar Poesia amb Música.   Hermosíssima paraula la PASSIÓ.

     Gràcies Malena i Begos per les hores de preparació i assaig invertides en crear any rere  any una nit màgica plena d’il·lusió, poesia i roses. Gràcies Malena pel bon gust i exquisidesa amb que tens cura de tots i cada un dels detalls d’aquesta nit primaveral.

     Per acabar vull dir que tenc una estima personal pels Jocs Florals de fa dos anys. Vaig enyorar molt l’absència (més que justificada) de na Begonya; aquell maig de 2008 just acabava de substituir la rosa per a tenir entre les seves mans per un petit  poema de carn i os anomenat Marta. Com bé va dir na Miquela quan va llegir el nom del guanyador, tot quedava en família !!!

     Aquella nit, s’estrenà com a nou orador el P. Pablo i ho va fer recordant que només un jove de 15 anys era capaç d’escriure les mes belles PARAULES D’AMOR. Gràcies P. Pablo per parlar de Serrat:

Paraules d’amor

senzilles i tendres

no en sabíem més

teníem 15 anys”.

     Per si aquella nit em faltés res, vaig tenir la sort d’escoltar el poema guanyador de la   boca de na Miquela, aferrada a la mà del meu espòs, i asseguda envoltada dels meus imprescindibles i alhora insubstituïbles AMICS de sempre: en Pep i Miquel. Em sento molt afortunada per tenir-vos sempre a prop. Gràcies per ser-hi i fer-me sentir que hi sou. Hermosa paraula l’AMISTAT

     Ens veurem tots el proper 7 de maig a la nit de la il·lusió, les roses i la

P………………………………passió.

O………………………………….olor.

E……………………………essència.

S………………………..sensibilitat.

I……………………………….il·lusió.

A………………………………..amor.

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a

 jocsflorals25@hotmail.com 

Viky Langa • Jocs florals 92-93

Estàndard

       Fa temps que vull aportar alguna cosa  però no sé com escriure tot el que vaig sentir, tot el que signifiquen per a mi els Jocs. És més que un dia a s’escola. És alguna cosa que acompanya els al·lots de quart d’ESO durant tot l’any i als professors i professores que ho vàrem viure en primera persona,  ens acompanyarà de per vida.

     Jo no vaig llegir, ni tocar, ni ballar i no vaig guanyar cap premi, però vos puc assegurar que és un dels dies més importants de la meva vida. Aquell dia ple de romanticisme, que fa veure que els al·lots de 15 o 16 anys no són nins, sinó que són homes i dones capaços de sentir, d’estimar o de reivindicar-se és allò que el fa únic.
     Per molta gent és un dia especial, però pel presentador d’aquella edició i per a mi, va ser un dia que mai oblidarem. El meu company de classe, que havia vist créixer any a any, me va mostrar el que realment és la poesia; des d’aquell gran dia de fa 18 anys vivim junts el nostre poema d’amor i cada any quan arriben els Jocs els miram plegats, emocionats, pensant en l’any en què els nostres fills els toqui viure els seus Jocs.

Si voleu participar, enviau la vostra col·laboració a jocsflorals25@hotmail.com 

Puri Reus • Brollador de sentiments

Estàndard

     He conviscut amb els Jocs Florals mitja vida, mai més ben dit, i quan vaig començar a participar en aquesta aventura, no em podia ni imaginar que un 7 de maig de 2010, celebraríem els 25 anys dedicats a la poesia i a la cultura catalanes. Dit així sona com a molt acadèmic, però en realitat el que ha predominat tots aquests anys han estat els sentiments.

No puc oblidar aquell horabaixa de les vacances de Nadal del curs 1985-86, quan parlant amb mon pare de la idea d’en Miquel Tallada de fer una activitat relacionada amb la cultura lligada a 2n BUP, ell, amb aquella manera que tenia d’explicar les coses, em contà com son pare i per tant el meu avi, participava en l’organització dels Jocs Florals que se celebraven a Felanitx, abans de la Guerra Civil. Tot el que em va explicar em va fascinar: els poetes novells que hi participaven, la manera d’entregar els poemes en plica, el discurs a cada edició del Mantenidor, l’emoció de l’entrega de la Viola, l’Englantina i la Flor Natural, com s’aconseguia esser Mestre en Gai Saber… Després de les vacances li vaig explicar a en Miquel aquella conversa i li vaig proposar fer el mateix a l’escola. Es va entusiasmar i des d’aquell moment vam començar la llarga travessia que ens ha dut fins al 25 aniversari.

   Al llarg d’aquest camí jocfloralesc, m’han passat moltes coses, la immensa majoria magnífiques, doncs els companys de viatge han estat fantàstics: en Miquel Tallada, na Miquela Lladó, el Pare Estelrich –amb el seu suport i alguna que altra renyada, que en el fons ens ajudava a millorar any rere any–, en Toni Pascual, na Nuria amb els seus meravellosos decorats, en Pere Estelrich que tants anys va fer de Mantenidor, i tots els professors i professores que han anat passant per la tutoria de 2n.BUP/4t.ESO i pel Departament de Català (impossible anomenar totes les persones que durant 25 anys han posat el seu granet de sorra perquè tot sortís bé).

     També he implicat la família que, realment, han estat molt pacients, doncs aguantar els meus nervis edició rere edició, és per fer-los un monument, a més sempre s’han deixat dur pel meu entusiasme i han participat en tot el que els he demanat. En Toni, el meu marit, m’ha ajudat sempre amb la part informàtica: passar el guió a net, copiar poemes que després llegien els alumnes…, vaja el que fes falta. Els meus fills també han passat pels Jocs Florals i cada un ho va viure de manera diferent. L’Anna em comenta que va gaudir d’escriure els tres poemes que va presentar, amb dos d’ells va guanyar un premi; em comenta també el feliç que la va fer ser triada per presentar una de les parts de l’acte, l’entrega de premis; em diu que mai li havien tremolat tant les cames. En canvi en Jaume diu que ho va passar malament a 4t.ESO per trobar un tema pel seu poema, però ho va consultar amb l’Anna i ella li va dir que fos fidel als seus sentiments i va decidir escriure sobre futbol i encara que no va guanyar, també va gaudir de la festa i de llegir un poema.

     Però, vos he de confessar que, cada any, el que més m’ha arribat al cor han estat les reaccions dels meus alumnes: com tots i cada un durant 25 anys han escrit el seu poema, com han col·laborat en la preparació, com he vist els seus ulls brillar d’emoció el dia de l’acte i, el més important, com hem estat capaços a cada una de les edicions de convertir-nos en un grup homogeni amb una il·lusió comú. A tots i a cada un MOLTÍSSSIMES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      I ara ha arribat el relleu, persones emocionades amb aquesta iniciativa com el Padre Pablo, el Padre Toni, en Tomeu Orell, Na Malena o na Begonya, entre d’altres, que em permeten caminar amb ells, pel camí jocfloralesc, per seguir treballant en aquesta aventura que ha estat una constant per a mi, durant mitja vida.

Gràcies i una besada a la gran família dels Jocs Florals!

jocsflorals25@hotmail.com

Joan Enseñat ( Pitu ) • Nou anys després…

Estàndard

Nou anys després.

Fent memòria de tot el que va significar per a mi  aquesta cita he de dir que em queda un gust estrany. Crec que per sort, però també per desgràcia, no som conscients del moment que ens toca viure durant la celebració dels nostres jocs. Potser sigui culpa nostra per immaduresa, perquè la vida mateixa no ens deixa saber com d’especial és aquell moment, el  meravellós que és compartir nervis, crits, assajos i papers tremolosos  amb la gent que ha escrit la nostra infància mitjançant la tant maltractada poesia. Potser nosaltres, els alumnes que hem estat protagonistes durant les 24 edicions anteriors, no hem pogut apreciar aquell moment, i el nostre desbaratat caparrot adolescent pensi més amb les corbates, els pentinats, el sopar de després i l’hora d’arribar a casa.  Ara, nou anys després serà el meu germà qui tingui la sort de viure els XXV Jocs Florals i esper que sigui més llest que jo, sempre ho ha estat, i no necessiti nou anys per apreciar que esta vivint un dels moments més especials de la seva vida escolar i adolescent, i que és un dia especial que recordarà segur 9 anys més.

jocsflorals25@hotmail.com

Irene Pascual • Els jocs, un patchwork de records !

Estàndard

Quan penso en  els Jocs Florals m’agrada imaginar-me una gran manta de patchwork, una manta confeccionada per diferents trossets de tela que formen figures, i enllaçades unes amb les altres formen un hermós conjunt de colors i formes. Aquest cop, teixida per tots i cada un dels participants d’aquests 25 anys de Jocs Florals. Cada un dels teixidors s’ha encarregat de crear el seu propi dibuix, així com en el seu día va crear el seu propi poema i tota la història que envolta el seu vespre dels Jocs Florals. Hi ha molts dels participants que varen escollir teixir una història d’amor, altres una gran història d’amistat, n’hi ha d’altres que triaren l’emoció i la sorpresa, la tendresa o l’unitat.

Cada vegada que es recorda aquell vespre de maig de tant d’anys seguits hi ha una emoció comuna que ens uneix a tots, i fa que, encara que no ens coneguem, formem aquesta gran familia d’alumnes, exalumnes i professors de la nostra escola.

A tots vosaltres, ara companys i llavors professors d’aquella alumna enamorada de quinze anys, que m’heu recordat durant tants d’anys que totes aquelles paraules que sortien d’un capet ple d’il.lusions tenien el seu so i musicalitat.

I a tots voltros alumnes de quart d’ESO, disfrutau teixint el vostre poema i la vostra història, i recordau que passareu a formar part d’aquesta gran família que envolta els Jocs Florals.

ptorio.files.wordpress.com/2006/12/patchwork-quilt.jpg

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?.

  Qui ets tu
que a les fosques m’inspires
quan amb clau tanc el meu món?.

  Sent que el teu cor m’envolta
i que el teu cor batega aprop del cor meu,
però no trobo la mirada dels teus ulls
i el teu nom se m’escapa, fos com la neu.

  Qui ets tu
que sense llavis em beses
quan rendit s’adorm el cos?.

  Qui ets tu
que sense braços m’acarones
quan somnio que és hora de despertar?.

  Sento que com un imant m’atreus
i que sense paraules em captives
però no trobo la calor del teu pols
i el teu esperit em fuig com una espira.

  Qui ets tu
que en silenci m’escoltes
quan no parlo amb ningú?